La petita revolució de la nova pagesia

Dossier La llavor de la pagesia del futur Desplega

1

La petita revolució de la nova pagesia

2

"Busco casa i terra per a mi i un ramat de cabres"

3

"El pagès més jove després de mi ja té 40 anys"

GironaLa història de Can Font, una finca de 40 hectàrees entre l’Albera i el cap de Creus, s’ha escrit durant nou generacions. Francesc Font té 43 anys, des de ben petit que ja pujava al tractor familiar i de seguida va agafar les regnes del negoci. Però fa una dècada va adonar-se que tenia un problema greu: perdia cada any 20 tones de sòl. “Estaven empobrits i erosionats. M’estava carregant la finca i també m’estava guanyant pitjor la vida. Havia entrat en un cercle viciós”, assenyala. És quan va començar a buscar alternatives a l’agricultura industrial per regenerar la terra. I va topar amb l’agricultura regenerativa. Ha deixat de llaurar i ja no utilitza adobs de síntesi. Els seus camps estan carregats de flors i envoltats d’ocells. “I en alguns casos, com la vinya, ja ha començat a augmentar la productivitat”, diu.

El gir que ha fet Can Font, que ara es diu Can Font Orgànic, és una representació dels petits canvis que a poc a poc s’estan produint al camp català en un context de canvi climàtic. Canvis que, per a alguns analistes, conviden a ser optimistes, malgrat la situació “crítica” que viu tot el sector amb un alt augment dels costos vinculats a l’energia i sobretot l’alimentació que donen per a marges molt petits de guanys. Són la nova pagesia. D'una banda, fills i filles de pagesos que ja han fet o estan fent un canvi d’orientació productiva. De l'altra, nouvinguts al sector, majoritàriament d’àrees urbanes, i que fugen de l’etiqueta de hippy o neorural. “No podem pensar que el relleu generacional vingui només de dins del sector –destaca Oriol Anson, secretari d’Agenda Rural–. Aquests pagesos són el futur. Segurament no ens podrem alimentar només d’ells, però posen el seu gra de sorra; perquè a més d’alimentar no podem obviar la gestió del territori que fan: el repoblen, el cuiden i el viuen”.

És un fet que la població pagesa s’està envellint –gairebé el 50% de la propietat de la terra la tenen persones amb més de 64 anys–, però la pèrdua de pagesos ja no és tan acusada com a principis del mil·lenni. Segons les dades més recents del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Catalunya ha perdut 2.637 pagesos donats d’alta a la Seguretat Social la darrera dècada. És gairebé el mateix nombre de joves que s’han sumat al sector des del 2015 gràcies al programa d’ajuts a la nova incorporació de la Generalitat. Mentre que cada cop són més els autònoms de més de 65 anys, la proporció de joves de 35 es manté gairebé invariable (11,8%) i fins i tot ha pujat entre els joves de 25. També s’està duplicant cada cinc anys aproximadament la producció ecològica.

Dones, urbanes i més formades

Darrere la fal·lera per intentar repoblar el camp de nous pagesos i trobar un relleu social de qualitat hi ha Neus Monllor, ambientòloga i consultora agrosocial. Fa 20 anys, anant a comprar al mercat de la Devesa de Girona, va preguntar-se com s’alimentaria si cada cop hi havia menys productors. Investigant per al treball de final de carrera va trobar-se un panorama desolador, però els darrers anys creu que hi ha motiu per a l’esperança. Llavors ho va atribuir a les polítiques europees de la PAC, unes normes que ara s’acaben de modificar per incloure un model d’agricultura més sostenible.

Trepitjant molt de terreny, Monllor ha elaborat el retrat del nou pagès o pagesa. Són majoritàriament dones, més formades, que s’incorporen més tard al món de la pagesia i que aposten per una vinculació molt forta amb el territori, en repoblar els pobles. Alguns són fills de pagesos que han decidit no competir amb les grans corporacions que cada cop s’estan quedant més terra –Catalunya viu una concentració de la propietat–. Però molts d’altres venen de la ciutat i abracen el que anomena un “nou paradigma agrosocial”: estan diversificant el seu producte, opten per la venda directa, la creació d’una marca, col·laborar amb altres projectes, aposten pels productes ecològics, creuen que s’han de recuperar varietats i races tradicionals, que el futur s’ha de centrar més a escala local que global i tenen molta presència a les xarxes socials.

Catifa vermella als nouvinguts

El gran problema d’aquestes noves incorporacions és començar i mantenir-se. A més de l’accés a la terra, cada cop més difícil. Per això Monllor treballa en un programa que en diu “catifa vermella” per donar eines als nouvinguts després de detectar una sèrie de mancances i problemes de viabilitat. “Fa 15 anys quan parlava de nova pagesia em deien que estava com una cabra –exclama–. Ara comença a haver-hi més polítiques públiques i ajudes per als que s’incorporen de nou”. Un d’aquests bancs de proves són els Espais Test Agrari, com el que hi ha a Sant Vicenç dels Horts. Un espai on iniciar-se abans de començar un projecte propi i demanar ajudes.

Ferran Berenguer és una de les persones implicades en aquest projecte, amb la intenció que en un futur sigui “com un viver d’empreses però per a la pagesia”, replicant un model francès. Ell també forma part del sector de pagesia nouvinguda. Biòleg de formació, el 2008, després de veure que era difícil trobar producte d’horta per a la cooperativa de consum de la qual formava part, va decidir fer el pas. Amb un soci van començar a treballar al parc agrari del Baix Llobregat. Ara és el responsable nacional del sector de l’agricultura i la ramaderia ecològica d’Unió de Pagesos. Té 44 anys i lamenta que encara li diguin que és jove al sector. Considera que hi ha una “demanda de la societat” pel que fa al producte ecològic, però que alhora s’està “banalitzant per part de grans cadenes que venen com a eco el que realment no ho és”.

En un context d’inflació, Berenguer assenyala que els preus de fruita i horta ecològica produïda a Catalunya s’han contingut molt més que no pas els dels productes convencionals, però que alhora estan notant una baixada del consum. Perquè això no passi, demana que hi hagi més conscienciació social, i creu que això no ha de venir només dels productors. Per no deixar els pagesos sols, el col·lectiu Arran de Terra fa vuit anys que promou l’agroecologia i la sobirania alimentària. Ho fa a través de projectes comunitaris i posant els pagesos al centre, a qui creuen que “se’ls està demanant massa i ajudant poc”.

Un dels reptes principals que tenen ara és que els diferents projectes que han nascut els darrers anys s’enxarxin, que creïn vincles. I per fer-ho prenen de model les antigues cooperatives. “Tenim davant el repte enorme de casar dos mons, els de la pagesia tradicional i la nova pagesia”, assenyala Ariadna Pomar, una de les impulsores del postgrau en dinamització local agroecològica de la UAB. El mateix està fent Monllor des de Talaia Pagesa, que vol ser un punt de trobada del sector més enllà de les grans corporacions.

Ens poden alimentar?

El principal objectiu és que aquest model sigui capaç d’alimentar-nos. Ara mateix, des d’Arran de Terra, admeten que és impossible. És difícil arribar a un percentatge de fins a quin punt Catalunya és sobirana a escala alimentària perquè depèn de molts sectors, però si Mercabarna fos un baròmetre, només un 15% de les verdures que s’hi comercialitzen provenen del país. Anson, secretari d’Agenda Rural, creu que és clau que el consumidor sàpiga d’on provenen els aliments i que accepti que hi ha preus que s’han de pagar per tenir productes de qualitat i de proximitat. “El món s’està complicant molt”, assenyala sobre la necessitat d’adaptació, també al canvi climàtic.

Tot aquest món de canvis fa temps que es viu als espais de formació: escoles agràries i universitats, i també en nous centres com l’Escola de Pastors de Catalunya, que aquest any compleix 15 anys i no para de tenir més sol·licituds que les que pot acceptar. Després d’anys de retrocés d’alumnes, la UPC està observant un increment d’estudiants al grau d’enginyeria agrícola, que han passat d’uns 35 fa cinc anys a 60. “L’alumnat té molta sensibilitat mediambiental”, diu la directora de l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i Biosistemes de la UPC, Anna Maria Gras. Els canvis als estudis també han arribat: “Fa 30 anys tiràvem fungicides i plaguicides sense preocupar-nos. Ara anem cap a una agricultura de precisió, més tecnològica”.

Gras, però, és escèptica amb l’agricultura regenerativa perquè assenyala que no és productiva. Si bé la tracten, creu que no pot donar resposta a les necessitats alimentàries globals. Francesc Font, que també és consultor i fa un any que ha creat una acadèmia sobre el tema, ho rebat: “Fa 50 anys que ens estem carregant el sòl. Ha d’haver-hi un procés de desintoxicació. És com si portes una vida sedentària, fas 40 anys i vols córrer una Marató. Cal entrenar-se”.