"Busco casa i terra per a mi i un ramat de cabres"

Sant Martí de Llémena (Gironès) / Sant Martí d'Albars (Lluçanès)Tot i el progressiu envelliment de la població pagesa, hi ha una nova generació que pica a la porta i demana ser escoltada. Molts són joves, criats a ciutat però que fugen de l'etiqueta de neorural. D'altres són fills i filles de pagesos que estan girant com un mitjó l'explotació familiar. Majoritàriament, dones. Veuen la terra des d'una altra perspectiva: busquen arrelar-se al territori, no competir amb la naturalesa, disminuir la dependència dels productes fòssils i, alhora, donen molta importància a la sobirania alimentària en un context de crisi energètica i climàtica. Parlen un nou llenguatge, abracen noves tècniques, però alhora miren cap a la tradició. I ho fan servint-se de les xarxes socials, on teixeixen vincles des d'una nova mirada rural, i comercialitzant directament els seus productes. Són la nova pagesia.

Laura Garriga i Ariadna Tremoleda són pageses nouvingudes. La primera es va criar a Badalona i ara és pastora d'un ramat de cabres a la Vall del Llémena (Gironès-Garrotxa). La segona ja va fer el pas fa deu anys. Psicòloga de carrera, és una de les ànimes del projecte comunitari de Mas Les Vinyes, al Lluçanès, que ha reconvertit una finca de 25 hectàrees en un oasi de biodiversitat.

Té 26 anys, va créixer a Badalona en una família amb cap vincle amb la pagesia, i ja en fa quatre que es dedica a cuidar un ramat de cabres. El punt d'inflexió va ser un programa de voluntariat en una granja a Itàlia. Estava acabant d'estudiar biologia a la Universitat de Girona i pensava acabar traient-se les oposicions d'agent rural. Però va sentir una cosa especial quan pasturava cabres. "Són molt astutes, cadascuna té un caràcter molt diferent, mai mengen el mateix i constantment canvien de pastura", resumeix la Laura Garriga mentre constantment dona ordres a en Bri i en Misto, els dos gossos que l'acompanyen.

Des de fa dos anys que a poc a poc està construint un ramat amb l'objectiu de poder vendre'n la llet. Són de raça pirenaica, en perill d'extinció, i s'alimenten sobretot dels boscos la cavall del Gironès i la Garrotxa. El lloguer, però, pot ser que aviat s'acabi, i la Laura tem per on hauran d'anar a viure. Busca casa i terra. "Si mudar-te sol ja és un maldecap, imagina't fer-ho amb 28 animals i dos gossos!", exclama.

"L'accés a la terra és l'entrebanc principal per a qualsevol persona que vulgui iniciar un projecte ramader o agrònom. Està impossible tret que vinguis de família pagesa o estiguis de lloguer en una casa on et deixin tenir una explotació", afegeix. En el seu cas, amb la seva parella, han decidit anar construint el ramat perquè l'objectiu és tenir fins a 80 cabres i potser el dia de demà obrir la seva pròpia formatgeria perquè sigui més rendible. De moment compagina la pastura amb una feina en una formatgeria que ja hi ha a la Vall del Llémena, la Balda, amb la idea de vendre-li la llet més endavant.

Un lligam matern

Cada dia des de fa dos anys treu a pasturar el ramat. És un lligam que a poc a poc comença a gestionar millor, tot i que l'obliga a fer malabarismes per sortir alguna tarda, anar a sopar o fer vacances una setmana. El símil que fa és com el d'un fill: "T'adones que el temps ja no és teu. Ja no sé el que és despertar-me i pensar només en mi". Tot i no haver cuidat mai animals, l'any passat els seus pares van pasturar-les uns dies perquè ella pogués marxar. I de tant en tant també pot comptar amb el seu company.

Nota, però, que li falta gent com ella amb qui compartir l'experiència. Conscients del problema, en els darrers anys ha anat creixent la comunitat Ramaderes.cat, que busca visibilitzar el paper de la nova generació de pastores al món rural. En forma part la Clara: nascuda a Barcelona, viu de lloguer en una masia a Cogolls (Garrotxa) després de 8 anys buscant finca per arrelar i també mana un ramat de cabres lleteres. De tant en tant comparteixen fatigues i il·lusions.

Al Lluçanès hi ha el banc de proves del que per a l'Ariadna Tremoleda serà la pròxima revolució agrícola. Una revolució que anirà "més ràpid del que ens pensem" perquè és una "proposta guanyadora" en un context de crisi climàtica i energètica, assegura. Mas les Vinyes és una finca de 25 hectàrees entre Vic i Berga que en una dècada ha patit una transformació total. El 2013 un grup de joves procedents de Barcelona van iniciar-hi un projecte de vida comunitària seguint criteris de permacultura (màxim respecte pels patrons naturals dels ecosistemes) i agricultura regenerativa. I ara mateix ja és un espai de referència per a qui vol viure i treballar la terra d'una altra manera.

Per a l'Ariadna, tot va començar quan es va quedar embarassada per primer cop. Venia dels moviments socials, havia estudiat psicologia, vivia a Barcelona i va sentir la necessitat de deixar la crítica i posar l'energia en crear el món que volia per als seus fills. Va començar així un llarg procés de recerca de casa i terra que els va portar quatre anys després a Mas les Vinyes. Pel camí van començar a estudiar agricultura biodinàmica i van topar amb la permacultura, que els va obrir un nou univers.

Dissenyant de forma intensiva i integral la finca, amb un treball molt cuidat i sistemàtic, han aconseguit una regeneració total del sòl en pocs anys. Al camp del davant, que forma part d'una gran explotació, només hi ha un 1,4% de matèria orgànica. En canvi, als seus sòls n'hi ha un 4,7%. "En aquell camp no hi sents ocells. En el nostre, sempre hi ha vida", assenyala. Ho veu com una mostra que "l'actual sistema ha tocat fons". "Ja no és un tema de si ets ecologista o no, sinó de mirar-se la butxaca", assegura.

Com a consultora en permacultura, cada cop té empreses més grans picant a la seva porta perquè veuen que un model que depengui dels combustibles fòssils ja no és viable. És també membre de la càtedra del món rural de la Universitat de Vic i es defineix com a pagesa a temps parcial. A Mas les Vinyes venen directament productes de l'horta i també fruita i tenen un ampli programa de voluntariat internacional. La comunitat està en constant transformació i actualment busquen noves unitats familiars per viure-hi. Funcionen amb economia fraternal: tot el que es guanya va a una caixa comuna. "No existeix així un problema entre la conciliació i la feina productiva. Fem en funció de les necessitats", apunta.

Neix la Fundació Emprius

Conscients de les dificultats d'accés a l'habitatge i a la terra en zones rurals, acaben de crear conjuntament amb altres projectes comunitaris la Fundació Emprius, una eina per impulsar més projectes com els seus. Molt aviat cediran la propietat de Mas les Vinyes a aquesta Fundació, que alhora cedirà la gestió a la cooperativa de treball associat que porta el projecte. Tots ells, però, continuaran pagant quotes per poder replicar el model en altres llocs. "Creiem que serà una supereina. Nosaltres hem construït això des del privilegi i volem ajudar altres projectes comunitaris amb més dificultats", conclou.