L'altre gran dèficit europeu: li falta produir el 17% de les calories que consumeix
El Vell Continent segueix lluny d'assolir una completa autonomia alimentària
L'Hospitalet de LlobregatLa Unió Europea està decidida a aconseguir la neutralitat climàtica d'aquí al 2050. Per assolir-la, promou el Pacte Verd Europeu, que incorpora mesures perquè el sector agroalimentari també tingui un comportament més sostenible. Aquesta voluntat ha arribat just quan el canvi climàtic i les creixents tensions geoestratègiques, com la guerra d'Ucraïna, han posat sobre la taula les fragilitats que arrossega el sistema alimentari europeu, com les dificultats per garantir les collites a causa de la sequera o per contenir l'escalada de preus que ha afavorit la guerra. Després d'experiències com la manca de mascaretes quan va esclatar la covid, Europa busca ara com garantir la seva autosuficiència alimentària alhora que fa la transició verda.
L'últim toc d'alerta sobre les vulnerabilitats del sistema alimentari europeu prové d'un estudi científic de la Fundació Triptolemos, que ha analitzat el balanç entre les calories produïdes i les consumides a la UE. L'estudi, presentat a la fira Alimentaria, celebrada la setmana passada, se centra en les calories que s'obtenen de la fotosíntesi (com ara el conreu de vegetals, tant per a l'alimentació humana com per a altres destins, com la ramaderia intensiva), així com les obtingudes d'altres recursos naturals (des de la pesca d'altura a la mel o els bolets) i se n'hi resta el consum que se'n fa, des de l'humà (malbaratament inclòs) al destinat a la producció de carn o inclús als animals de companyia.
El resultat és que Europa té un dèficit de producció de calories per càpita del 17%. Hi ha contribuït l'increment del benestar que ha portat a consumir més menjar del necessari, el malbaratament o l'exportació, i encara pot anar a més. L'estudi adverteix que el Pacte Verd pot conduir a una disminució de la producció agrícola i ramadera –l'increment de la producció ecològica o la disminució de l'ús de pesticides i fertilitzants impliquen rebaixar la productivitat–, fet que augmentaria "perillosament" el dèficit de calories, el qual podria augmentar preus –eixamplant-se la bretxa entre els consumidors acomodats i els més pobres que no poden permetre's determinats aliments– i la necessitat d'importar-ne de tercers països que poden no guiar-se pels mateixos requisits que la UE estableix en el Pacte Verd.
Menys dependència exterior
Amb l'estudi a la mà, el cap d'unitat adjunt a la Direcció General d'Agricultura de la Comissió Europea, Ricard Ramon, assegura que l'objectiu del Pacte Verd d'avançar cap a un model més sostenible "ningú el posa en qüestió", però reconeix que el que sí que posen en qüestió és com i quan fer-ho. La clau, diu, és garantir la capacitat productiva europea i alhora mantenir l'Autonomia Estratègica Oberta, que significa cooperar amb la resta del món, però sense perdre autonomia en àmbits com l'agricultura.
"Hi ha una sèrie de productes estratègics que no ens podem permetre haver de dependre de potències estrangeres", defensa. Segons Ramon, "la disponibilitat alimentària està garantida" a Europa i és exportadora neta en oli, porc, vi i productes d'alta qualitat, però alhora les crisis que s'encadenen últimament han revelat la seva "gran debilitat", perquè "depèn d'una sèrie de matèries estratègiques que en qualsevol moment impacten en els preus i provoquen un xoc en la capacitat productiva".
La UE és dependent en fertilitzants, la producció dels quals ha estat molt subjecte al gas rus, i en matèries primeres necessàries per a la cadena alimentària, com la soja, de la qual pateix un notable dèficit i cal importar-la de l'Amèrica Llatina. A més de procurar reduir la dependència exterior dels fertilitzants i la soja, Europa valora autoritzar l'ús de noves tècniques d'edició genètica de plantes per fer els seus cultius més competitius.
Evitar noves desigualtats
Mentrestant, els consumidors demanen més productes respectuosos amb el medi, però alhora es decanten pels més barats. Ramon admet que els poders públics han de trobar "els instruments adequats per informar millor el consumidor i encoratjar-lo a adoptar les bones decisions, respectant el lliure mercat".
Amb la finalitat d'incrementar la transparència dels preus dels aliments, Brussel·les està a punt de llançar un observatori de costos de producció, marges de benefici i pràctiques comercials de la cadena alimentària. "Un augment en els preus dels aliments va en el sentit contrari de la sostenibilitat", avisa, i afegeix que cal ser capaç de rebaixar la inflació alimentària per evitar que hi hagi consumidors de primera i de segona: "No ens podem permetre un consum a dues velocitats", assevera.
