L’acostament de la pesta porcina africana pot posar en perill 3.000 milions d’euros a Catalunya

LleidaLa pesta porcina africana s’està acostant. Es tracta d'una malaltia endèmica del continent africà que va declarar-se a Geòrgia l’any 2014 i que des d’aleshores ha anat penetrant per tota l’Àsia i l'Europa de l’Est, fins a arribar a Alemanya, Holanda, Bèlgica i, fa només uns mesos, al nord d’Itàlia. Totes les previsions apunten que tard o d’hora ho farà també a Catalunya a través del Pirineu. “Sempre he estat optimista, però ara ja no estic tan segur que no arribi”, reconeix el biòleg Fernando Rodríguez, un dels investigadors més prestigiosos en sanitat animal de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries). Sembla, doncs, qüestió de temps.

“El xiringuito s’està desmuntant”, afegeix Rodríguez en referència a la gran importància que té el sector porcí en l’economia espanyola i, sobretot, catalana. I és que un sol cas de pesta porcina al nostre país, encara que sigui en un porc salvatge, obligaria a tancar les fronteres a totes les exportacions. Estem parlant d’un sector que envia gairebé la meitat de la seva producció als mercats internacionals, amb un volum de negoci de 2.898 milions d’euros l’any 2021 segons Prodeca (l’empresa pública de la Generalitat). De fet, aquesta quantitat suposa més del 60% del conjunt de les exportacions càrnies i una quarta part de tota la producció agroalimentària catalana, i converteix el sector porcí en un dels motors de l’economia del país. Òbviament, amb el tancament de les fronteres tots aquests diners correran un seriós perill.

El primer mercat de destí és la Xina, malgrat que ha caigut l'últim any un 26%, bàsicament a causa dels temors del gegant asiàtic a la pesta. Però molts altres països, com les Filipines, Corea del Sud, Taiwan i el Japó, han incrementat substancialment les compres de porc català.

“S’hauria de començar a negociar immediatament per evitar un eventual tancament dels mercats”, reclama Ricard Parés, director de PorCat, la principal patronal del sector porcí a Catalunya (integra la meitat dels productors). Parés recorda que “agradi o no” les negociacions han de sorgir de Madrid, des d’on s’han de firmar acords bilaterals amb els països compradors per regionalitzar la crisi, és a dir, mantenir les exportacions d’un país infectat des de les àrees no afectades. De fet, això és el que ha aconseguit recentment el president francès, Emmanuel Macron, després d’unes negociacions al més alt nivell amb el mandatari xinès, Xi Jinping, de les quals es desconeixen les contrapartides.

Sense vacunes

La pesta porcina africana, que no afecta els humans, és molt virulenta. No es propaga per l’aire, sinó per contacte estret (com la ingesta), però amb molt poca càrrega vírica pot expandir-se fàcilment dins el cos de l’animal. Un cop el virus entra a la sang no hi ha qui el pari. La mort arriba en menys de deu dies.

De moment encara no s’ha detectat cap cas positiu de pesta a Catalunya. Per la seva situació fronterera, la Generalitat ha intensificat recentment els controls. En poc més d’un any ha fet més de 30.000 proves de sang i 30.000 PCR a porcs domèstics, així com desenes d’anàlisis a porcs senglars. Fins ara tots els resultats han estat negatius. Molts creuen que és un miracle. I són precisament els senglars la principal amenaça dels ramaders. Amb una població que està descontrolada a tot Europa i el seu habitual consum de deixalles urbanes, que poden estar contaminades, permeten una ràpida expansió del virus. El pla de vigilància de fauna salvatge de la Generalitat preveu l’anàlisi anual de deu mostres de senglars per cada comarca.

El principal problema és que no hi ha tractament per a la pesta, i encara menys una vacuna aprovada. I aquesta és la principal crítica de l’investigador Fernando Rodríguez. “Vam tenir la sort d’erradicar la malaltia del nostre país fa quaranta anys, però des de l’aleshores no s’ha invertit gens en investigació”, denuncia. Com alguns altres laboratoris internacionals, el seu equip d’investigació a l’IRTA va aconseguir fa uns anys desenvolupar un prototipus vacunal contra la pesta, que ara està transferida a una multinacional farmacèutica de capital búlgar perquè en faci les proves de camp.

Però el pronòstic és que caldran encara uns anys per tenir-la registrada i aprovada. “I quan això passi, òbviament no s’administrarà aquí, sinó als països amb més pressió de la malaltia”, vaticina el científic. L’únic que poden fer els ramaders és invertir en la bioseguretat de les granges. En això estan tots d’acord. Tanques altes i eficients perquè no hi entrin senglars i control rigorós del personal perquè el virus no hi penetri. “Hem de treballar amb l’escenari que tard o d’hora ens arribarà la pesta”, vaticinen els sindicats.