La justícia europea treu de la llista negra els oligarques russos expropietaris de Dia

Brussel·lesLa justícia europea ha retirat de la llista negra de la Unió Europea Mikhaïl Fridman, que és l'expropietari de la cadena supermercats Dia a través del fons d'inversió Letter One, i el seu soci Petr Aven, que també és un accionista destacat d'un conglomerat que inclou Alfa Bank, un dels principals bancs de Rússia. En aquest sentit, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha sentenciat aquest dimarts que els socis europeus no han provat que els dos oligarques russos hagin donat suport a la invasió del règim de Vladímir Putin a Ucraïna o que se n'hagin beneficiat.

D'aquesta manera, la cort de Luxemburg ha anul·lat la sanció que els estats membres de la UE van imposar a correcuita poc després de l'inici de la guerra als dos magnats russos, que suposa la congelació dels actius i la prohibició d'entrar en territori comunitari. De fet, arran de la mesura restrictiva, Fridman es va veure obligat a deixar l'empresa matriu de Dia el març del 2022.

Concretament, els socis europeus sostenen que Aven i Fridman han facilitat suport material i financer als polítics i dirigents russos, com Putin, que han pres decisions que comprometen o amenacen la integritat territorial i la sobirania d'Ucraïna. En canvi, els dos oligarques russos al·leguen que les proves aportades pel Consell de la UE no són fiables ni creïbles.

En aquest sentit, el TGUE ha donat la raó als dos magnats russos i considera que el Consell no acredita de forma suficient la sanció i que, per tant, la seva inclusió a l'anomenada llista negra no està justificada. En tot cas, el tribunal europeu de primera instància només admet que s'ha pogut demostrar que hi ha una certa proximitat dels dos oligarques amb Putin i el seu entorn.

Cal recordar que no és la primera vegada que la justícia europea tomba sancions imposades per la Unió Europea a ciutadans russos. Un dels casos més sorprenents va ser quan Luxemburg va anul·lar la sanció que afectava Violeta Prigójina, la mare de Ievgueni Prigojin, que era el propietari de la companyia de mercenaris Wagner i que es va rebel·lar contra el Kremlin el juny passat.

Sigui com sigui, el Consell de la UE encara pot recórrer contra la sentència de la cort de primera instància de Luxemburg i portar-ho en un termini màxim de dos mesos i deu dies al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que té l'última paraula.