Les granges de conills entren en caiguda lliure

LleidaCatalunya viu la paradoxa de tenir més conills salvatges menjant-se els cultius, que no pas tancats a les granges. El sector productor està sofrint les seves pitjors hores. Fa 40 anys, quan cada masia disposava d’un petit corral, hi havia censades més de 24.000 explotacions amb 350.000 conilles mares. El 2009 van reduir-se a 1.700, però van mantenir relativament el mateix nombre de caps. Ara ja només queden poc més de 400 granges i 160.000 mares.

El degoteig de tancaments ha estat constant i molts preveuen la desaparició del sector. “Això s’està acabant”, adverteix Jordi Coll, ramader de Sant Romà d’Abella (Isona) i president de l’associació de productors de la Noguera i el Pallars, on només queden unes desenes de granges. La patacada més grossa se l’han emportat els cunicultors de l’Empordà i la Garrotxa, amb el tancament del 70% de les explotacions en tan sols una dècada.

La producció de carn de conill està deixant de ser rendible. D'una banda, ha caigut el consum entre la població catalana. La Generalitat calcula que actualment cada català menja poc més d’un quilo de conill a l’any. Fa 15 anys el seu consum fregava els tres quilos. “És una carn que costa de preparar i té molts ossos”, reconeix el mateix Coll.

Però la davallada culinària no és la principal causa d’aquesta crisi. El drama està en l’increment dels costos de producció, sobretot del pinso (que ha pujat un 40% de preu) i de l’energia (més del 120%). Segons els experts, l’alimentació d’aquests animals suposa el 70% de la despesa d’una granja. A més, els conills necessiten viure sempre a una temperatura constant d'entre 18 i 20 graus, tant a l’hivern com a l’estiu. Amb les onades de calor i les envestides del fred, les granges requereixen un elevat consum d’energia (electricitat i carburants) per mantenir-se climatitzades. “Si intentem reduir despeses de calefacció, els animals acaben menjant més pinso per afrontar el fred i encara hi perdem més”, afegeix Coll.

Preus injustos

Els comptes dels ramaders no quadren. Així ho asseguren els grups sindicals, que denuncien que els ingressos per la venda del conill estan ara per sota del seu cost. La seva cotització es troba a 2,4 euros el quilo, mentre que els productors exigeixen un mínim de 2,8 per almenys no perdre-hi diners. Mentrestant, els supermercats venen la carn al ciutadà a més de set euros el quilo. “Els intermediaris s’estan beneficiant d’un marge extraordinari”, lamenta Albert Puig Orriols, responsable del sector a Unió de Pagesos i president de l’associació de cunicultors del Bages, el Solsonès i el Berguedà, una de les zones més productives de tot Catalunya.

Els ramaders acusen les llotges d’estar controlades pels grans escorxadors. Al territori català n’hi ha molts de petits, però la major part de la producció l’absorbeix Cuniespluga, l’escorxador de l’Espluga de Francolí que des del 2019 pertany al grup líder madrileny Hermi, que és un dels que porten el timó de la llotja madrilenya Loncun. “Amb els preus que ens marquen, estan vulnerant la llei espanyola de la cadena alimentària”, denuncia la responsable de l'Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Rosa Centellas.

A més, el mercat del conill sembla que porta la contrària a la llei de l’oferta i la demanda. Els ramaders asseguren que molts escorxadors pateixen un dèficit elevat de conills. “Ens demanen més animals –assegura Centellas–, però no volen pagar-nos més”. Per això, les granges opten per funcionar per sota de la seva capacitat màxima. No poden rendir més.

Unió de Pagesos recorda que el mateix any que es va constituir Loncun (el 2017), a Catalunya es va publicar un decret que reconeixia el sector dels conills com una activitat estadística d’interès de la Generalitat, “la qual cosa implicava potenciar les estadístiques del sector pel que fa als preus, amb la creació d’un observatori”, expliquen fonts sindicals. Els seus líders reclamen aquest observatori al Govern cada cop que es convoca la Taula Sectorial. “Però sempre ens responen que no hi ha diners”, diu Puig.

Acció Climàtica assegura que s’està treballant en el desenvolupament d’un nou Observatori de la Cadena Alimentària, amb la participació de les diferents unitats del departament implicades i que s’ampliarà també a representants de cadascuna de les organitzacions agràries de les diferents taules sectorials. En aquest observatori “es podran plantejar les possibles necessitats del sector del conill”, confirmen fonts de la conselleria.

En qualsevol cas, per més que Catalunya sigui la principal productora de conill d'Espanya, el sector és molt poc significatiu dins el mercat de la carn. Al Principat se sacrifiquen prop de 9.000 tones de conill a l’any, una quantitat molt per sota de la de pollastres (268.000 tones), vedells (127.000) i, òbviament, porcs (dos milions).