"El pagès més jove després de mi ja té 40 anys"

Dossier La llavor de la pagesia del futur Desplega

1

La petita revolució de la nova pagesia

2

"Busco casa i terra per a mi i un ramat de cabres"

3

"El pagès més jove després de mi ja té 40 anys"

Montbrió del Camp (Baix Camp) / Salt (Gironès) / Les Borges Blanques (Garrigues)Són fills de pagesos i han tornat a abraçar les arrels. El camí, però, no ha estat lineal. Ni segueixen els mateixos projectes que els seus pares. L'Alba Casals va decidir donar un nou impuls a la vella granja d'engreix de vedells del seu avi a les Deveses de Salt, ara reconvertida en aula d'entorn rural. Francesc Baiges, després d'una carrera en l'administració, va optar per deixar la vida còmoda de funcionari a Tarragona per conrear la vinya i les oliveres familiars. Jaume Domènec és l'únic de la seva quinta a Vilanova de Prades (Conca de Barberà) que treballa la terra. Ara bé, per fer-ho ha hagut de llogar-la. Ho ha aconseguit gràcies al Banc de Terres de les Garrigues.

Domènec no té terres pròpies. Simplement les conrea. És, de fet, el futur que espera a aquest jove pagès de 26 anys de Vilanova de Prades, almenys a curt termini. Acaba de signar un contracte d'arrendament de cinc anys per treballar deu hectàrees d'olivers i ametllers d'una família de les Borges Blanques. Quan finalitzi aquest contracte, probablement el renovarà o buscarà noves finques. La compra no és la seva prioritat, sobretot per la gran dificultat. "Em prenc l'arrendament com una despesa més de l'empresa i amb això aniré fent", calcula Domènec.

La tendència de la propietat agrícola a Catalunya és preocupant. Segons dades oficials del 2020, en els últims quaranta anys el nombre d'explotacions ha caigut a la meitat (de 115.000 a 54.000) i la seva superfície mitjana s'ha doblat (de 9,5 a més de 20 hectàrees per propietari). És a dir, les terres cada cop passen a menys mans, presumiblement a les dels grans inversors.

Fill i net de pagesos, Domènec sempre ha volgut dedicar-se a l'agricultura. "Ho porto a la sang", reconeix. Va estudiar a l'Escola Agrària de les Borges Blanques i, després de treballar cinc anys de tractorista, ha accedit a uns ajuts de la Generalitat per a joves pagesos. Amb 30.000 euros a la butxaca, s'ha compromès amb l'administració a viure dels ingressos que li doni la terra. El seu pare, encara en actiu, té petites propietats de secà a la Conca de Barberà. Massa petites i poc rendibles perquè en pugui viure també el seu fill, així que s'ha hagut de buscar la vida.

El Banc de Terres de les Garrigues ha estat la clau per iniciar el seu projecte. Es tracta d'una institució (gestionada pel consell comarcal i la comunitat de regants del Garrigues Sud) que actualment ofereix 250 hectàrees d'uns quaranta propietaris, sols per arrendar als petits pagesos que les vulguin. Els grans grups inversors hi estan vetats.

Interès pel regadiu

De bancs de terres públics n'hi ha una desena a Catalunya (els pioners van ser els del Camp de Tarragona) i els seus promotors vetllen pels tràmits i per uns preus justos. Les finques més buscades són les de regadiu. "L'aposta dels joves és per aquests nous cultius", explica Domènec, admetent també la seva preocupació pel futur climàtic. Sap que cada cop hi haurà menys aigua, però confia que les administracions li donaran suport. "Som essencials perquè alimentem la població –argumenta–, per això confio que la Unió Europea no ens deixi mai penjats".

En tot cas, reconeix que és dels pocs que ho veu amb optimisme. Tots els de la seva generació han preferit dedicar-se a altres activitats. "Després de mi, el pagès més jove del poble té més de 40 anys", conclou.

Comença a caure el dia a Cal Cigarro, a les hortes de Salt, a tocar del Ter. "Ja se senten els pardals festejar. Sembla mentida però cada cop en queden menys: el bec de corall senegalès, una espècie invasora, els està desplaçant", comenta l'Alba Casals mirant el cel. Fa 8 anys que és pagesa, però per sobre de tot se sent naturalista: amant dels animals, del bestiar que cuida cada dia, i de la fauna salvatge que busca preservar.

On abans hi havia la granja d'engreix de vedells del seu avi, ara hi ha una aula d'entorn rural que visiten infants del Gironès, una granja de gallines per fer ous i cavalls per muntar. I on el seu pare feia planter, ara hi ha una àmplia horta ecològica amb la qual fa cistelles i reparteix dos cops a la setmana. En un moment de crisi vital, quan no tenia clar on la duria la carrera de ciències ambientals, va decidir mantenir el lligam amb la terra familiar. Va començar així un camí per combinar les seves tres grans passions: la de naturalista, la granja i l'horta.

El camí ha estat costerut tot i "la sort" de disposar de terra, patrimoni, i d'un pare "culte i amb ment oberta" que ha vist i entès els canvis que volia fer. Fa dos anys, arran d'un accident repartint la comanda, va decidir prioritzar-se. Fins llavors treballava cada dia de la setmana, moltíssimes hores, per tirar endavant el negoci i poder complir els terminis molt ajustats que donen les subvencions i ajuts.

"Aquest és un projecte de vida que m'apassiona, i perquè ho continuï sent també he de saber dur una vida més tranquil·la i tenir temps per aprendre. Tinc una necessitat personal d'aprendre coses diferents", assenyala. Ja fa set anys que organitza casals els estius i a poc a poc va ampliant els tallers, sigui per fer mató, cistelleria o, recentment, cosmètica natural.

Un enfocament agroecològic

Les tres passions que combina no sempre són vistes amb bons ulls per la pagesia tradicional, comenta: "Ser pagesa i naturalista no hauria de ser incompatible". Els darrers dies ha denunciat per les xarxes socials l'acció de llançar conills per part d'alguns pagesos i ha rebut una allau de crítiques per part del sector, però també per part del sector vegà. "El ramader vol estar a casa, assegut en un bon sofà davant d'una tele de plasma, i després només fa que plorar. Jo el que dic és que inverteixi en la protecció del ramat respecte a la fauna salvatge el mateix que ha invertit en la tecnologia de la sala d'estar. Abans el pastor dormia amb el ramat, ara se'l deixa sol", apunta.

Reivindica així l'agroecologia com a concepte i moviment social: la importància de tornar a tenir en compte la natura i no pas, com a pagès, enfrontar-t'hi. Per això es reconeix com a nova pagesa. A la finca hi té nius per a fauna salvatge, i quan té temps lliure no és per anar a ciutat, sinó per gaudir encara més de la natura.

"Mira, mira, mira! Amb aquesta calor ja comencen a passar coses", diu Francesc Baiges mentre sosté una branca d'olivera amb la mà i mostra com un petit brot comença a treure el cap. S'acosta la primavera, "l'explosió de la natura", com diu ell. Aquest pagès i enginyer agrònom no pot dissimular la passió que sent per la feina que s'acosta. Quan mira enrere, no es penedeix del canvi que va fer ara fa 10 anys.

L'any 2013, el Francesc tenia 39 anys, parella i dues criatures de nou i quatre anys. Ocupava una plaça de funcionari de carrera del grup A al departament d'Agricultura, una feina estable, tranquil·la i ben pagada. Treballava a Tarragona i vivia a Montbrió del Camp. "La veritat és que ja tenia la vida muntada, sí –reconeix–. Jo estava bé, però pensava que potser aquesta altra part de la vida no l'havia provat", diu. Després de consultar-ho amb la família, perquè "aquestes coses s'han de negociar", es va agafar un permís sense sou i va canviar el despatx pel camp. "He passat de fer un horari de funcionari a treballar cada hora del rellotge, i a vegades encara me'n falten", diu.

El seu pare tenia 20 hectàrees de vinya i 10 d'oliveres i va començar a treballar amb ell. "Tenia molt clar el que anava a fer i havia fet números. Jo no començava de zero, això ja estava muntat", diu assenyalant els camps que l'envolten. "Començar de zero no et diré que sigui un suïcidi però gairebé".  

El cultiu del raïm el fa de manera ecològica, però el de l'oliva encara no: "L'oliva és més fàcil allà on no hi ha mosca, però aquí, amb aquesta temperatura... Quan hi hagi algun sistema ecològic per evitar la mosca també faré el cultiu ecològic", assegura.

Pagesos GPS

Baiges lamenta que "la pagesia està morint", i això és així perquè "el pagès no es guanya bé la vida". Coneix molt bé el sector perquè, a més de l'experiència, forma part del col·lectiu Pagesos GPS, un grup d'agricultors i ramaders dels Països Catalans molt actius a xarxes socials que comparteixen els seus problemes i també els reptes que es van trobant. Baiges denuncia que "la gent s'ha acostumat a comprar el menjar a un preu molt baix" i això provoca que cada cop hi hagi menys marge. "Fa 20 anys que el raïm que venem no puja de preu", diu, i mentrestant el cost de l'energia s'ha disparat i la sequera encara ho complica tot més.

Aquest pagès, que coneix els despatxos i el camp, té algunes idees per fer més fàcil la vida dels agricultors. Per començar, cobrar algun impost als propietaris que tenen finques abandonades o obligar-los a mantenir-les en bon estat. D'aquesta manera, apunta, es promouria que busquessin algú per seguir-la treballant. També proposa que al sector de l'alimentació s'exigeixi el segell de la UE com ja es demana per a tants altres productes, i aposta per obligar als hospitals i escoles a consumir aliments de proximitat. Per acabar, fa una petició: "Compreu a les cooperatives". Baiges és també president de la cooperativa agrícola de Montbrió del Camp.