Decisió inèdita: el canal d'Urgell atura el reg per primer cop en 160 anys

MollerussaEls regants del canal d’Urgell, la infraestructura de regadiu més gran del país, tenen només cinc dies per continuar regant amb normalitat. Així ho ha anunciat la junta de govern de la comunitat de regants, que, reunida en ple a la seva seu de Mollerussa, ha aprovat que dimarts vinent es tanquin les comportes del seu canal principal (que rega 50.000 hectàrees), cinc mesos abans del que és normal.

Es tracta d’una mesura excepcional en els 160 anys d’història d’aquesta comunitat. Dels 500 hectòmetres cúbics que sumen els embassaments d’Oliana i Rialb, d’on capta l’aigua aquest canal principal, ja només en queden 68. Són les aportacions més baixes des que es tenen registres, fa 70 anys. Si no es tanquessin les comportes dimarts, quedaria compromès l’abastiment d’aigua per beure per a prop de 80.000 persones.

A partir del 25 d’abril, l’aigua del canal principal només s’obrirà comportes un cop al mes per omplir dipòsits i basses dels 121 municipis i 2.000 granges que tenen garantit aquest abastiment. A més, es permetrà una dotació mínima (encara per determinar) per assegurar la supervivència dels arbres fruiters. Aquesta periodicitat d’obertura i tancament és la que el canal sol realitzar fora de campanya, durant els mesos d’hivern, i per això la comunitat fa una crida als ajuntaments i a la població en general perquè aquest estiu facin “un ús racional de l’aigua”.

L’aturament de la campanya de reg anirà acompanyat d’una declaració de situació excepcional per sequera, que es formalitzarà en el ple de la junta de govern de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) del 26 d’abril a Saragossa. A partir d’aleshores, a través d’un reial decret del govern espanyol, es podran declarar també com a zona catastròfica les finques afectades pel tall de subministrament d’aigua i optar així a ajudes públiques compensatòries. Si no plou gens d’aquí a l’estiu, es perdran totes les collites de fruiters, alfals i, fins i tot, cereal.

La CHE, que té la titularitat del subministrament de l’aigua, reconeix que “calen 150 hectòmetres cúbics per abandonar l’estat d’emergència” en què es troba des de fa mesos el sistema Oliana-Rialb i avisa que s’hi afegiran altres àrees si no plou abans del 30 d’abril. Entre elles, destaca la del Baix Ebre, que podria afectar el subministrament del Consorci d’Aigües de Tarragona.

Cal recordar que un estat d’emergència implica imposar mesures d’aplicació de restriccions i vigilància per part dels usuaris. En aquest sentit, la CHE ha començat a enviar cartes als ajuntaments i a les diputacions provincials de tota la conca de l’Ebre perquè prenguin mesures com campanyes de “conscienciació a la població per fer un ús responsable de l’aigua, d’estalvi i, si escau, de restriccions per assegurar el subministrament en un any que es preveu complicat”.

El Segarra-Garrigues, a l’espera

La comunitat de regants del canal Segarra-Garrigues, que utilitza també l’embassament de Rialb per regar la meitat de les seves 13.500 hectàrees, està a l’espera de les concessions d’aigua que dictamini la CHE a partir de la setmana vinent. El seu president, Josep Maria Jové, va recordar que els seus regants “han fet els deures” plantant només cereals d’hivern i prohibint el blat de moro, fet que permetrà reduir dràsticament el consum d’aigua a partir de la collita de juny. Així, només necessitarà aigua per mantenir unes 5.000 hectàrees d’arbres. El president va assegurar que seguirà les directrius de la CHE, però demana que es tingui en compte que el Segarra-Garrigues és un canal més modern i sostenible que l’Urgell, amb sistemes de reg pressuritzat que permet un consum molt inferior que el de gravetat, com el dels regs tradicionals.

Agricultors d’altres canals lleidatans, com el de Pinyana (13.800 hectàrees), l’Aragó-Catalunya (40.000 hectàrees entre Lleida i Osca) i l’Algerri-Balaguer (poc més de 4.000), així com el canal auxiliar de l’Urgell (20.000 més), poden temporalment seguir regant fins al setembre. S’abasteixen majoritàriament de l’embassament de Santa Anna (riu Noguera Ribagorçana), que presenta actualment el 73% de capacitat, però se situen en un estat de prealerta. “Ens trobem al caire de l'abisme”, explica Ramon Piqué, el president del canal de Pinyana, una infraestructura que rega fruita dolça i cereals gairebé a parts iguals.