Codorníu ja fa tot el seu cava ecològic i augmenta vendes i beneficis
El grup tanca l'exercici amb una facturació de 227 M€
BarcelonaLa marca de cava Codorníu ja només produeix cava ecològic. Així ho ha anunciat aquest dimarts el grup productor Raventós Codorníu, que ha anunciat que ha tancat l'exercici 2022-2023 (la companyia tanca els comptes anuals al juny) amb unes vendes de 227 milions d'euros, un 4% més en un any.
A més, el creixement dels beneficis abans d'impostos i interessos (ebitda) va augmentar un 16% respecte a l'exercici anterior i se situa al voltant dels 33 milions d'euros. La companyia no ha donat a conèixer el benefici net, que publicarà al desembre quan celebri la junta anual d'accionistes. No obstant això, el conseller delegat de Raventós Codorníu, Sergio Fuster, va assegurar que els números de la companyia estaran "clarament en territori verd".
Dels 227 milions de volum de negoci, el cava de totes les marques en representa aproximadament un 55%, mentre que el 45% restant són vins tranquils. Aproximadament dos terços de la facturació prové del mercat espanyol, mentre que la resta són exportacions.
Més costos per la sequera i la inflació
El grup vitivinícola ja havia convertit en 100% ecològiques dues altres marques del grup, Parxet i el celler Raimat, i té vinyes orgàniques que abasteixen alguns dels 14 cellers de la companyia, com ara Scala Dei, Abadia de Poblet, Legaris i Bodegas Bilbaínas. L'objectiu de l'empresa és fer tota la seva producció amb raïm orgànic. En total, actualment totes les marques del grup venen uns 11 milions d'ampolles de cava orgànic cada any, un 35% del total mundial, una xifra superior al 13% que el grup té de totes les vendes globals de cava de qualsevol mena.
La transició de Codorníu va començar el 2013 amb uns 60.000 quilograms de raïm ecològic, que el 2023 ja eren 5,5 milions de quilos i aquest darrer curs han sigut uns 18 milions. La producció de raïm ecològic és més costosa, perquè al no utilitzar fertilitzants ni pesticides químics es redueix el rendiment de les vinyes i, a més, les alternatives ecològiques són més cares. Segons Fuster, el grup ha afegit als contractes amb els proveïdors un "plus de sequera" del 37% de mitjana al preu que paga pel raïm, per tal de fer "sostenible" l'activitat dels agricultors. Així, el grup està pagant entre 0,6 i més d'un euro pel raïm, en funció de la varietat.
La sequera ha sigut un dels problemes més greus que ha afrontat tota l'agricultura aquest any, juntament amb la inflació, que ha disparat alguns costos de producció, com combustibles, electricitat o fertilitzants. La manca de pluja ha retallat de manera molt notable la producció de les vinyes fins a uns 4.500 quilos de raïm per hectàrea de rendiment mitjà, quan en anys normals pot superar els 10.000 quilos.
Més vendes a la restauració
L'empresa ha assegurat que la campanya publicitària d'aquest Nadal vinent (el moment de més vendes de cava de l'any) serà una continuació de la del 2022. Raventós Codorníu ha fet "una aposta per la gamma mitjana i alta", cosa que explica el "creixement significatiu" de la facturació, ha indicat Fuster.
En aquest sentit, Codorníu vol fugir del model de negoci basat en volum de vendes i apostar pel "valor", ha afegit el conseller delegat de l'empresa. "Els nostres competidors no són la resta de caves. Tenim un gran competidor que és el xampany", ha dit, amb relació a l'aposta per apujar la qualitat i, per extensió, el preu dels escumosos del grup.
En aquest sentit, Fuster ha valorat positivament que les vendes a la restauració ja suposin un 52% del total. L'hostaleria és el canal on tenen més sortida els vins de qualitat més alta, cosa que reforça l'aposta de Codorníu.
Tenint en compte la bona marxa del grup, Fuster ha deixat la porta oberta a noves compres. Malgrat els beneficis, però, també ha assegurat que l'accionista majoritari, el fons nord-americà Carlyle, no es planteja de moment vendre la seva participació a curt termini i tampoc "no preveu un repartiment de dividends" aquest any, sinó reinvertir els guanys en l'empresa.