Codorníu esquiva la sequera i s'apunta un nou rècord de beneficis
La cavista ingressa 232 M€ i tanca l'any fiscal amb un benefici operatiu de 39 M€
BarcelonaLa companyia vinícola Raventós Codorníu va tancar l'exercici 2023-2024 (de juliol a juny) amb els millors resultats dels últims deu anys i amb rècord de beneficis. Així, el grup amb seu a Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) va tancar l'any fiscal amb vendes per valor de 232 milions, un augment del 4% en comparació amb l'exercici anterior. Pel que fa als beneficis, l'ebitda (benefici abans d'impostos, amortitzacions i interessos) va créixer un 15% en un any fins als 39 milions.
En la presentació dels resultats als mitjans a Barcelona, el conseller delegat del grup, Sergio Fuster, ha previst que, si la conjuntura actual es manté, el grup tancarà l'any actual amb una facturació pròxima als 240 milions. A més, Fuster confia que en un futur pròxim l'empresa arribarà a un ebitda de 50 milions. Codorníu no ha donat la dada del benefici net, que farà pública al desembre en la junta d'accionistes.
El mercat espanyol va ser un any més el pal de paller de l'activitat de la cavista, amb un 63% de les vendes a l'Estat i un 37% a l'estranger. Fuster s'ha mostrat optimista en tots dos casos, ja que Espanya és un dels països del món on puja més el consum de vi i escumosos, tot i tractar-se d'"un mercat madur", mentre que l'expansió a escala internacional de la companyia és "una mica més ràpida" que a Espanya i, a més, ofereix "unes oportunitats de creixement enormes". Per països, el Regne Unit, Mèxic, el Japó o Suïssa són alguns dels que creixen més, mentre que Rússia i la Xina, que fa uns anys semblava que tenien un gran potencial, s'han estancat arran de la invasió d'Ucraïna i la mala evolució de l'economia xinesa.
Per al grup, el cava continua representant la major part de la facturació, amb un 55% del total davant d'un 45% dels vins tranquils que elabora a través de marques com Raimat, Viña Pomal i Scala Dei, entre d'altres. El conseller delegat ha assenyalat que el creixement de la facturació prové en bona part per la millora de les vendes de caves de qualitat superior i, per tant, més cars.
El fons nord-americà Carlyle és el principal accionista de Codorníu des del 2018. Segons Fuster, actualment "no hi ha un pla de venda" per part de Carlyle, tot i que ha recordat que cada any que passa és més probable que acabi arribant la sortida del fons de l'accionariat, sobretot si Codorníu acaba assolint la fita dels 50 milions de benefici operatiu.
Viratge a la producció ecològica
L'exercici 2023-2024 ha servit al grup per acabar el procés de "transformació" iniciat vuit anys enrere perquè tota la producció provingui de vinyes ecològiques. "Tot el que ha sortit dels cellers aquest any ha sigut ecològic", ha dit Fuster. A més, el grup ha reduït un 50% l'ús d'aigua i ha aplicat una nova prima del 30% per la sequera al preu que paga als agricultors pel raïm, de manera que aquesta verema l'ha tancada amb un preu mitjà de 0,8 euros per quilo (el 2023 va pagar 0,63 euros per quilo).
El grup s'ha vist menys afectat per la sequera que altres empreses del sector vitivinícola perquè rep més de la meitat de la producció de raïm per a cava de vinyes de la zona de Raimat i altres punts de Ponent, on la manca de pluja no afecta tant perquè reben aigua dels afluents de l'Ebre provinent del Pirineu.