El canal d’Urgell tanca comportes: només proveirà d'aigua de boca a demanda per als pobles
Els ajuntaments demanen a la població un ús racional de l'aigua a l’espera que la CHE en dicti possibles restriccions
PontsEl canal d’Urgell ja ha executat la decisió històrica de tancar les comportes del seu canal principal, una mesura inèdita en plena campanya de regs en els seus 160 anys d’existència. Des de les oficines que la comunitat de regants té a Ponts (Noguera), els tècnics han ordenat telemàticament el tancament de l’aigua provinent del riu Segre i el pantà de Rialb, encara que només de forma gradual. A les dotze del migdia s’ha reduït la dotació de 23 a 12 metres cúbics per segon (la màxima dotació del canal és de 37). Després, cap a les vuit del vespre, s’ha executat la reducció definitiva a la seva mínima expressió fins a 2 metres cúbics per segon.
Pel canal principal circula a partir d'ara de dimecres, i de forma indefinida, una fina làmina d’aigua d’uns 40 centímetres d’alçada per assegurar l’abastiment de la població d'aigua de boca. Durant les setmanes vinents, la comunitat pot arribar a augmentar la dotació a un metre cúbic addicional per garantir el reg de supervivència dels arbres fruiters.
Els embassaments dels 121 municipis que es nodreixen del canal d’Urgell s’aniran omplint al llarg de l’estiu a mesura que ho dictin les necessitats de consum de més de 100.000 habitants i unes 2.000 granges. La mesura de mantenir oberta l’aixeta a mínims serveix per garantir l’abastiment d’aquells pobles que no tenen sistemes d’embassament d’aigua, sinó dipòsits que sols tenen una autonomia de poc més d’una setmana. Per això, la comunitat de regants ofereix la possibilitat d’anar proveint a demanda o, fins i tot, d’oferir les seves pròpies basses per anar subministrant l’aigua de boca. Malgrat tot, tant ajuntaments com la comunitat de regants han demanat a la població un ús racional.
Possibles restriccions
El director general del canal d’Urgell, Xavier Díaz, calcula que amb la dotació que s’estableix a partir d’ara, “si el consum d’aigua de boca no es dispara durant l’estiu”, hi haurà prou reserves fins al setembre. Malgrat tot, s’haurà de veure quina serà la pluviometria del mes de maig.
Reunits dilluns a Mollerussa, alcaldes i representants de consells de les cinc comarques afectades (Noguera, Urgell, Segarra, Segrià i Garrigues) van aprovar un document conjunt en què es demana “la comprensió i la col·laboració dels veïns i veïnes”, tot i que reconeixen que “si la situació no millora, caldrà adoptar mesures de restricció per assegurar el subministrament en un any que es preveu molt complicat”. El representant dels ajuntaments que s’abasteixen del Canal, Rafel Panadés, que és alhora alcalde del Poal i president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, va recordar: “Nosaltres no tenim cap competència per imposar restriccions”. Per això es demana a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) més claredat a l’hora de fixar unes directrius comunes de consum d’aigua per a aquest estiu. La presidenta de la CHE, Maria Dolores Pascual, anunciarà demà dimecres quines mesures prendrà l’organisme en relació amb el consum d’aigua de boca, però fonts properes ja han avançat que les restriccions no es podran executar si no passa abans per la seva aprovació al consell de ministres.
Precisament demà dimecres se celebra a Saragossa una nova junta de govern de la CHE en què es preveu l’aprovació de la declaració de situació excepcional per sequera a la zona de reg del canal d’Urgell. A partir d’aleshores, a través d’un reial decret del govern espanyol, es podran declarar també com a zona catastròfica les finques afectades pel tall de subministrament d’aigua i així podran optar a ajudes públiques compensatòries. Si no plou gens d’aquí a l’estiu, es perdran totes les collites de fruiters, alfals i, fins i tot, cereals.
La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, es va reunir dilluns amb els representants del canal d’Urgell per reivindicar un “front comú” que exigeixi la modernització del seu reg davant del ministeri d’Agricultura. A través d’una carta, Jordà demana al ministre, Luis Planas, la signatura d’un conveni per cofinançar aquesta modernització del canal, on el Govern català assumiria el 60% i la resta, l’estat espanyol. Es tracta, de fet, d’un conveni de col·laboració similar al de la modernització del canal de Pinyana (també a Lleida).
La modernització del canal està xifrada en 1.200 milions d’euros i el Govern ja hi treballa aquest 2023 amb projectes per valor de 138 milions que ara mateix estan en el tràmit d’avaluació ambiental. De fet, la Generalitat es compromet a tirar endavant fins a vuit projectes per modernitzar el canal, “en cas que el govern espanyol no s'avingui al conveni compartit”, van indicar fonts de Junts per Catalunya, que avui s’han reunit amb la consellera Jordà.
El Govern destinarà al conjunt de Catalunya un total de 33,38 milions d’euros en infraestructures de regadius i ordenació parcel·lària tal i com contemplen els Pressupostos de 2023. I, en concret, hi ha una inversió prevista en modernització i optimització de les operacions de regadiu de diferents comunitats de regants per un import de 13,51 milions.