Del camp al Parlament: així va néixer i créixer la revolta pagesa

Barcelona"Si hi ha menjar i el bestiar està bé, quan has de pagar un gestor, el pagues. Però si no hi ha menjar i no hi ha aigua, això fa vessar el got". És així com els increments de costos, els marges més minsos i la sequera han portat al límit molts pagesos. I és així com explica Arnau Freixa, pagès i ramader de Castellfollit del Boix (Bages), la situació del sector primari català. El seu és el relat de com el sector ha acabat sortint aquesta setmana a les carreteres i entrant massivament a Barcelona per exigir solucions.

Freixa només té 27 anys, però ja en fa vuit que treballa en una explotació agrària amb el seu germà, on crien bestiar boví, oví i porcí i cultiven cereal i farratge. Les dificultats eren grans quan van començar, però s'han anat agreujant amb els anys. "Parlaves amb el veí, amb amics, amb qui et ven el farratge i tothom deia el mateix: «Això no pot continuar així»", explica sobre els últims mesos.

Molts pagesos, tips de patiments, es van començar a organitzar en el que ha acabat sent la Plataforma 6F. Es van organitzar assemblees comarcals i cadascuna va enviar els seus representants a assemblees territorials. Les assemblees de tot el país van anar votant com volien protestar. Hi va haver tota mena de propostes, des d'anar a Barcelona fins a tallar carreteres, la que finalment es va decidir per al dia 6 de febrer, dimecres passat.

Els problemes van sorgir per aconseguir autorització per protestar. Va ser llavors quan, en contra de l'opinió de molts membres del moviment, van contactar amb els sindicats com Unió de Pagesos i Asaja, que els van assistir en els tràmits per poder protestar sense dificultats legals. "Al principi els va costar molt", explica Freixa sobre la reacció inicial dels sindicats, però finalment "van acabar cedint per necessitat de la comunitat pagesa". Molts dels que han protestat aquesta setmana estan afiliats als sindicats tradicionals.

Dimecres les protestes van col·lapsar el trànsit a quasi tot Catalunya. I va arribar el dilema del doble o res: "Hi havia gent que volia anar a Barcelona i altres que no". La pressió per mantenir les accions es va imposar i dimecres uns 2.000 tractors van posar rumb a Barcelona per protestar contra la Generalitat, el govern espanyol i la Comissió Europea.

Amb les entrades a la ciutat per la Diagonal i la Meridiana envaïdes pels agricultors –rebuts amb aplaudiments per molts barcelonins– l'executiu català va reaccionar convocant els pagesos a una reunió amb el president Pere Aragonès i el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, al Palau de la Generalitat. Una vegada a la plaça de Sant Jaume, representants de la plataforma van pujar a la reunió acompanyats de membres d'Unió de Pagesos i Asaja. "Els sindicats tenen molta capacitat de comunicació i van apretar", explica Freixa, que era a la trobada. "Jo els vaig dir que no sé fer discursos i els vaig explicar els problemes que m'han sortit en els vuit anys que porto", recorda.

Pressió i desencís

El Govern va convidar els manifestants a futures trobades amb més calma. "Quan vam sortir del Palau, hi havia gent desanimada. Tothom anava mentalitzat per quedar-s'hi tres dies". La sensació és que no van treure cap compromís de l'executiu més enllà de promeses i de noves reunions. "Va quedar molt obert", diu Freixa, que explica que molts pagesos els exigien arrencar compromisos escrits. Alguns van arribar a afirmar que havien anat a Barcelona només per "fer una botifarrada". Els representants d'algunes comarques van defensar tornar de seguida cap a casa, d'altres van preferir quedar-se a Barcelona.

A la columna que venia del nord, estacionada a la Gran Via, s'hi van quedar els del Berguedà i el Bages, explica Freixa. Alguns plantejaven manifestar-se als accessos de Mercabarna, però van considerar que eren massa pocs. "Amb 200 tractors els Mossos no hi poden fer res, però amb 40 et poden fer fora. Hauria passat el que ha passat aquests dies a les Espanyes", on hi ha hagut enfrontaments entre els agricultors i la policia, opina Freixa.

Al vespre, però, van rebre la visita per sorpresa del diputat de Junts Salvador Vergés. "Ens va oferir la possibilitat d'anar l'endemà al Parlament a presentar el manifest a la presidenta", cosa que van acceptar. Inicialment, esperaven una reunió de deu o vint minuts amb Anna Erra, la presidenta de la cambra, però finalment s'hi van quedar unes quatre hores. Representants de tots els grups parlamentaris excepte el PP i Vox van sol·licitar parlar amb ells. Freixa esperava més desacord entre partits, però no és el que s'hi va trobar: "Estaven d'acord entre ells, que és la cosa més complicada en un país". Aquest jove empresari afirma que es van sentir "escoltats" tant pel Govern com al Parlament, però especialment en el segon cas.

En aquesta ocasió, sí que van sortir amb un document signat pels diputats en què es comprometien a buscar solucions ràpides a les demandes dels pagesos. "Vam sortir amb un bon regust de boca, va ser un gran honor representar tots els companys", explica després del seu inesperat debut davant càmeres i diputats.

Reivindicacions properes

Per als pagesos les pròximes reivindicacions són els "pagaments a termini de la PAC", "els ajuts de sequera" i la disminució de burocràcia al sector. El primer punt és especialment urgent, perquè una de les queixes principals dels agricultors és que no reben dintre dels terminis les subvencions que els ha d'abonar la Generalitat.

"Els pagesos diem que movem molts diners, però ens n'embutxaquem molt pocs", comenta Freixa, que explica com ha arribat a cobrar a l'abril ajudes que li havien d'entrar a l'octubre. "Els preus no els posem nosaltres. No volem subvencions, però llavors hauríem de posar nosaltres els preus i la societat no es podria permetre pagar els aliments", diu.

El controvertit factor mediambiental

Alguns pagesos consideren que l'Agenda 2030 de la UE els és perjudicial, però altres creuen que a Catalunya "no afecta" tant i que, al ser una norma europea, cal parar atenció a problemes més propers. "Creiem que només ens dificulta la feina, però no arregla res. Els avions, els vaixells transatlàntics i les indústries que més contaminen no s'hi mencionen", diu sobre l'Agenda 2030. "Ens diuen que un tractor contamina, però una planta fixa el CO₂ i això no ho compten", afegeix. Freixa, que aquesta setmana s'ha convertit en inesperat representant de tot un sector, defensa que les lleis han de servir per "facilitar la feina".