Eve Galimany: "Els càlculs de Brussel·les per reduir la pesca no tenen per què ser certs"

BarcelonaEve Galimany és investigadora a l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (Icatmar) i ha participat en l'informe que el Govern i les confraries de pescadors de Catalunya agafen de referència per assegurar que les principals espècies pesqueres de les aigües catalanes es troben en bon estat. És sobre la base d'aquestes dades que la Moncloa, la Generalitat i el sector han fet pressió contra la proposta de Brussel·les que volia reduir a un màxim de 28 els dies a l’any que les barques d’arrossegament poden pescar.

Creu que és necessari rebaixar el topall de dies de pesca?

— No. Pensem que hi ha altres mesures que són molt més efectives i amb les quals assoliríem la sostenibilitat del medi marí i, a la vegada, de l’estructura social i econòmica del sector. Cal dir que la perspectiva avui en dia ha canviat: no pots fer una sostenibilitat dels recursos marins a costa d’anul·lar una activitat que s’ha practicat de manera tradicional durant mil·lennis en aquesta costa i que, a més, et porta menjar a taula.

Quines normes alternatives proposa?

— Es pot incrementar la mida del forat de la malla de les xarxes. Fas una pesca més selectiva perquè descartes les espècies més petites, que no interessen i no són comercials, i en captures de més grans i que segurament es venen a millor preu. D’aquesta manera, preserves els recursos marins i, alhora, els pescadors fins i tot en poden treure més benefici econòmic. D’altra banda, per exemple, cada vegada hi ha més pescadors que utilitzen portes de xarxes d’arrossegament hidroproupulsades i no toquen a terra per evitar fer malbé el fons marí.

Amb aquestes mesures n’hi ha prou?

— També pots fer tancats permanents a la pesca. Des d’Icatmar es van identificar zones claus per protegir, per exemple, els petits de lluç i de moll. Aquests espais ja constitueixen el 3% del total dels caladors pesquers de Catalunya. L’experiència ha sigut bona i se'n comencen a veure els primers resultats, tot i que hem d’anar ampliant aquestes àrees protegides.

Així doncs, en cap cas reduiria dels dies de pesca?

— En els últims cinc anys s’han anat rebaixant en un percentatge elevadíssim. Si en aquest temps els estocs de les principals espècies no han millorat és que la mesura no acaba de funcionar. A més, cal recordar que la pesca no és l’únic factor que influeix en la població de les diferents espècies i també pot entrar en joc, per exemple, el canvi climàtic.

Segons el Govern i les confraries, que citen les seves dades, la situació de les espècies ha millorat. 

— Cadascú s’agafa a vegades a la versió més bonica de la història. Nosaltres diem que els diversos models matemàtics per fer les prediccions de com està la població de peixos donen resultats molt diferents. La qüestió és que la Comissió Europea s'està basant en un sol model.

¿Creu que la Comissió Europea ha proposat aquests límits de pesca a partir d’unes dades “errònies”, tal com diu el sector pesquer?

— Els models que està proposant la UE no tenen per què reflectir la realitat, n’hi ha d’altres que donen resultats divergents. No estem convençuts que el que diu Brussel·les sigui així, i caldria contrastar-ho. No pots proposar unes mesures de gestió tan bèsties com és la reducció d'aquest 80% dels dies de pesca amb uns models de càlcul que no tenen per què ser certs.

En què divergeixen les seves dades respecte a les de Brussel·les?

— Els nostres models no diuen que tot és fantàstic, però n’hi ha que indiquen que es comencen a recuperar les poblacions, o que la cosa no està tan malament. De fet, si tot estigués tan malament, el lluç no es pescaria i no es mantindria com una de les espècies més capturades a Catalunya.

Des d’Icatmar han parlat amb la Comissió Europea?

— He estat tot l'any anant a diferents reunions i ells entenen la posició, però també estan molt lligats de mans i peus per la normativa. Tenen poc marge de maniobra i la primera reacció d'aquesta legislació és reduir dies de pesca, i no tant totes les mesures alternatives que es podrien aplicar. La Comissió Europea és un món quadriculat i rígid, i nosaltres optem per una gestió més adaptativa.