La Barcelona Wine Week espera batre nous rècords de participants
La fira apostarà per facilitar a les empreses del sector l'entrada a nous mercats "emergents"
BarcelonaLa Barcelona Wine Week, la fira del vi espanyol que tindrà lloc a Barcelona entre el 3 i el 5 de febrer, incrementarà aquest any el nombre d'expositors, la superfície d'estands i el nombre de visitants, les xifres de participació més altes registrades pel congrés, segons ha explicat aquest dimarts la mateixa organització. "Serà l'edició més gran fins ara", ha afirmat la directora de la Barcelona Wine Week, Céline Pérez, que ha destacat que s'optarà per l'obertura de nous mercats per a les empreses del sector.
Així doncs, el saló acollirà 1.266 expositors, un 30% més que el 2024. D’aquests, 326 expositors seran catalans, més del doble que l’any passat, fet que situa Catalunya com la comunitat autònoma amb més presència. Amb aquesta ampliació del nombre d'expositors es dona cabuda a l'excés de peticions que es va rebre l'any passat, quan "es van superar totes les expectatives" i no van "poder donar cabuda a unes 100 empreses", ha indicat Pérez en la roda de premsa de presentació de la fira. Pel que fa a denominacions d’origen, n'hi participaran 81 d’arreu de l’Estat.
Pel que fa als visitants, els organitzadors –el congrés Alimentaria Exhibitions amb la Fira de Barcelona– apunten a unes 24.000 persones, superiors a les 21.000 que van assistir a l'esdeveniment l'any passat. D'aquests, aproximadament una cinquena part seran de fora d'Espanya.
Des de l’organització es destaca que, per primera vegada, el congrés haurà d’ocupar dos pavellons del recinte de Montjuïc de la Fira de Barcelona a causa de la creixent demanda d’estands. En aquest sentit, el total de superfície ocupada s’incrementarà un 38% respecte a l’any passat, fins als 10.000 metres quadrats d’exposició, amb un increment del 33% en el total de cellers participants.
El president de la Barcelona Wine Week i president de la Denominació d'Origen Cava, Javier Pagés, ha assegurat que la Barcelona Wine Week "és una fira del vi espanyol, però sobretot una fira del vi espanyol de qualitat". "El vi espanyol té diversos reptes i un dels reptes és el valor", ha explicat. A més dels estands dels expositors, el congrés comptarà amb una àmplia oferta d'activitats, com ara tastos, conferències i lliuraments de premis.
Internacionalització i nous mercats
La creació d'una marca per al conjunt del sector vinícola estatal a fi de ressaltar la qualitat dels productes més que no pas apostar per la quantitat serà un dels motors de l'exhibició, sobretot de cara als visitants estrangers. En aquest sentit, Pérez ha remarcat l'"enfortiment del programa de compradors" del saló, que espera que compti amb més de mil compradors espanyols i uns 770 d'internacionals. Entre aquests, la directora ha destacat la participació en la Wine Week per primera vegada de SAQ, el monopoli públic d'importació de begudes alcohòliques de la província canadenca del Quebec, i la multinacional nord-americana de supermercats de gamma alta Whole Foods.
Sobre les vendes a l'estranger, Pérez ha assenyalat: "Som conscients que tenim una gran dependència dels Estats Units", per la qual cosa aquest any es donarà més pes a la presència de compradors i distribuïdors de "mercats emergents" del món del vi, com ara Polònia, Dinamarca, Irlanda, el Japó o Corea del Sud. "Cal apostar per la diversificació", ha dit.
En aquest sentit, María Naranjo, directora d'indústria alimentària de l'Icex (l'agència estatal de comerç exterior), ha destacat que el vi espanyol està resistint bé als mercats internacionals, amb una lleugera caiguda de les exportacions en volum que es veu compensada per un augment del valor total de les exportacions l'any passat, tot i el "panorama desafiant" del sector a escala global, la "contracció global del consum de vi al món" –especialment a la Xina– i la "dura sequera" dels últims anys a Catalunya i altres comunitats autònomes productores.
Malgrat això, Naranjo ha destacat dintre de l'Estat la fortalesa del sector vitivinícola a Catalunya, que es manté com la primera comunitat "exportadora en valor i la segona en volum".