L'augment del preu del pinso escanya encara més el reduït sector del porc ecològic

Cornudella de MontsantPau Adzerias tenia abans dues granges de porcs convencionals: una de cria amb 800 truges a Cornudella de Montsant, al Priorat, i una altra d'engreix amb 2.000 porcs a uns 14 quilòmetres, a l'Alforja, al Baix Camp. Fa deu anys va transformar una de les granges en ecològica i l'any passat va fer el mateix amb l'altra. El que semblava una aposta de futur li està provocant ara molts maldecaps. L'augment del preu del pinso està afectant tot el sector porcí, però especialment l'ecològic, que ja era molt reduït. Segons dades del 2021 del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, a Catalunya només hi ha vint granges de porcs ecològics, tot i que és l'alternativa a les anomenades macrogranges, que tantes crítiques van suscitar mesos enrere. Però per què el porc ecològic és el més mal parat amb la crisi?

Adzerias considera que és igual que una granja sigui petita, mitjana o gran. “El més important és el reglament al qual t'aculls”, destaca. Existeix el que ell anomena “reglament convencional”, que és amb el que es regeixen la majoria de granges de porcs d'Espanya i que permet que un porc d'entre 85 i 100 quilos estigui en un espai de tan sols 0,65 metres quadrats. És a dir, que estigui tancat en una gàbia. I, d'altra banda, hi ha el reglament ecològic, que obliga que l'animal tingui molt més espai, disposi de patis exteriors i sigui alimentat amb un pinso ecològic.

Empreses ramaderes

Actualment, el 80% dels ramaders del sector porcí de Catalunya formen part de l’anomenat model d'integració. Això significa que treballen per a una empresa ramadera que els facilita els porcs i el pinso que necessiten per engreixar-los. És a dir, no són els propietaris dels animals. Es limiten a aportar les instal·lacions i la mà d'obra, i cobren un preu fix per cada porc que tornen a l'empresa al cap de cinc mesos, quan ja s'ha engreixat prou per portar-lo a l'escorxador. Actualment aquest preu és d'uns 15 euros. La majoria de ramaders es van passar al model d’integració durant els últims anys perquè no podien suportar les fluctuacions del preu del pinso.

En canvi, en el model ecològic, el ramader és el propietari dels porcs i és ell qui ha de pagar de la seva butxaca el pinso, el veterinari… tot. Per això ara està patint més la crisi per l'augment del cost del pinso, i també per això el preu de venda del porc ecològic és molt més car. "El preu real d'un porc convencional és de 150 euros", afirma Adzerias, tot i que l'empresa càrnia només pagui al ramader 15 euros per engreixar-lo. El preu dels porcs ecològics és el doble. És a dir, Adzerias cobra 300 euros per cada animal que porta a l'escorxador. Amb tot, ha de fer mans i mànigues perquè li surtin els números.

Martín Ezpeleta, que és propietari de la granja Dpagès, a Olius (Solsonès), que també es dedica a la cria de porcs ecològics, assegura que fa un any la tona de pinso ecològic costava entre 350 i 400 euros; en canvi, ara ja s’ha enfilat fins als 700 euros. No obstant això, aclareix que l'augment desorbitat del preu no es deu a la guerra a Ucraïna sinó a una pura especulació. “Els preus ja van començar a augmentar l'octubre de l'any passat, abans de l'inici de la guerra. I el problema és que nosaltres som productors petits i tenim poques eines per lluitar contra això”, lamenta.

Pino Delàs, que també té una granja de porcs ecològics, Llavora, a Ventalló (Alt Empordà), considera que la crisi dels preus és conseqüència de la crisi energètica, l'escassetat de combustible i l'encariment del transport. Amb tot, opina que els ramaders del sector porcí convencional tampoc ho tenen gens fàcil. “Depenen d'indústries càrnies que es mouen en funció de la taxa de beneficis i que poden decidir tancar d’un dia per l'altre a causa de l'increment de costos. Almenys nosaltres no tenim aquest risc”, destaca.

Adzerias explica que va decidir canviar al model ecològic després de fer un viatge a Alemanya el 2011, organitzat pel llavors departament de Ramaderia de la Generalitat, amb l'objectiu de visitar granges ecològiques. “Pensava que veuria unes instal·lacions amb tecnologia punta”, afirma. En canvi, el que s’hi va trobar van ser granges com les que hi havia a Espanya fa 50 anys. “Totes tenien un molí de pinso i donaven per menjar als animals allò que obtenien del camp”, descriu. De fet, així és com funcionen ara les seves granges.

Diferències entre els dos models

Una granja ecològica no té res a veure amb una de convencional: per exemple, a les instal·lacions d'Adzerias les truges estan distribuïdes en corrals, no tancades en gàbies, i, per tant, es poden moure sense problemes. D'altra banda, en una granja convencional les truges són separades de les seves cries al cap de 25 dies; en canvi, en una d'ecològica les alleten durant un mínim de 42. “Nosaltres fins i tot les deixem vuit o nou setmanes, perquè els garrins acabin de desenvolupar el seu sistema digestiu i no hàgim de donar-los pinso medicat”, assegura Adzerias.

El ramader també assegura que a la seva granja no generen purins. En una de convencional el terra de les naus on hi ha els porcs és una mena de reixeta per la qual les dejeccions cauen en un dipòsit. En canvi, a la granja d'Adzerias hi ha palla al terra de tots els corrals. “Les truges caguen i pixen damunt la palla, que fa fermentar la barreja i absorbeix l'amoníac”, detalla. “Això fa que tinguem molta més feina que en una granja convencional, perquè hem de canviar la palla cada setmana i portar-la al femer perquè es converteixi en adob”, continua explicant.

La majoria de la producció de la granja Adzerias s'exporta a Alemanya. En canvi, les granges Dpagès i Llavora sí que venen a mercats locals encara que la clientela d'aquest tipus de porc és reduïda. Adzerias defensa els dos models de cria de porcs, el convencional i l'ecològic. "De la mateixa manera que es fabriquen Mercedes i Seat Pandas perquè no tothom té el mateix poder adquisitiu, és igual amb els porcs", afirma. El problema és que, amb la crisi, cada cop menys consumidors es poden permetre comprar un Mercedes.