Argentina abaixa per decret el preu de la carn
Supermercats i majoristes hauran d'abaixar un 30% el preu del boví mentre la inflació s’accelera
Buenos AiresAquest divendres entra en vigor una nova mesura econòmica a l’Argentina: la reducció, en un 30%, dels preus de la carn de boví que es ven en supermercats, hipermercats i negocis majoristes o empreses càrniques. El ministre d’Economia argentí, Sergio Massa, va anunciar dilluns que la mesura s’aplicava als set talls de carn més populars al país, amb la intenció que “la ciutadania no pateixi el perjudici que sovint es dona en els preus de la nostra economia”: des de principi d'any, aquest producte bàsic ha escalat un 35% en el preu final al consumidor. L’endemà de l’anunci, es feia pública la primera xifra d’inflació del 2023: un 6% en el mes de gener, i un 98,8% interanual. Així doncs, l’Argentina arrenca l’any econòmicament pitjor que com va tancar el passat.
La nova mesura de Massa s’incorpora en el programa Precios justos, que des del novembre fins al març congela els preus de 1.500 productes bàsics. Els preus de la carn es congelen des d’avui fins al 31 de març, i a partir d'aleshores aniran incrementant a poc a poc –un 3% mensual– fins al 30 de juny.
De la reducció del 30%, però, en queden excloses les carnisseries de barri i de mercat, on els consumidors, en canvi, gaudiran del reintegrament, a càrrec del govern, del 10% de les compres que es facin amb targeta de dèbit, amb un topall mensual de 2.000 pesos (uns 10 euros amb el canvi oficial). El govern, a més, ha acordat subsidis als ramaders per les pèrdues milionàries que han patit aquest estiu a causa de la sequera que colpeja més de la meitat del territori.
Preocupació entre els comerciants
“Com a comerciant, és un cop molt dur”, admet a l’ARA Johans Bernal, fundador i gerent de Frigorífico Avila, empresa majorista de venda de carn. “En els últims dos anys, el preu de la carn ha anat sempre per darrere de la inflació, i ara ens fan abaixar encara més els preus”. Bernal celebra que la mesura pugui ajudar la butxaca del consumidor final, però lamenta que el govern no tingui en compte el proveïdor. “Si els sous, el lloguer dels locals, el cost de l’energia, de la gasolina, tot, es va ajustant a la inflació, per què no ho ha de fer la carn?”
Però ell mateix reconeix que per al govern seria arriscat deixar que la carn pugi sense límit, perquè és un dels aliments de més consum a l’Argentina: “Sovint el ciutadà mesura el seu cost de vida basant-se en el cost de la carn”, diu Bernal.
Carlos Barbieri treballa des de fa quatre anys a la carnisseria de barri Tradición Argentina. Explica a l’ARA que, quan dilluns va repintar els cartells de preus al negoci, els clients “entraven, posaven els ulls com plats i sortien per la porta, sense dir res, com espantats”. Dos quilos de bistec de xoriço, un dels talls de més demanda, havien augmentat de 2.800 a 3.600 pesos en dues setmanes.
“Amb la carn, la gent ho nota molt més: la diferència de 800 pesos impacta molt. La llet, en canvi, potser puja de 180 a 220, i aquests 40 pesos els pagues sense pensar-hi tant, tot i que signifiqui que la llet ha pujat més d’un 20%”. Barbieri explica com l’endemà els mateixos que havien fugit del negoci tornaven: “Acaben comprant igualment”.
La diferència del consum, però, es troba en el volum: el client compra menys quantitat. Per això, Barbieri creu que el govern hauria de fer més polítiques per al petit comerç i no tant per a les grans superfícies. “La gent compra al barri, perquè a les botigues pots comprar un litre de llet sol en lloc d’un paquet de 12: al súper el litre et surt més barat, però el preu total del paquet és massa alt per a la gent ara mateix”.
Viure al dia
Fa temps que les economies familiars a l’Argentina viuen al dia. La meticulositat amb què planifiquen les despeses ho fa encaixar tot miraculosament fins que la inflació torna a pujar i ho desmunta. I, si bé les empreses estan obligades per llei a ajustar periòdicament els salaris dels treballadors, la sensació de la gent és d’angoixa absoluta.
“Vaig al mercat i no sé quins preus em trobaré”, diu a l’ARA la Jimena, de 50 anys, que manté tres fills. “La incertesa esgota: això acabarà? Quan i com? És desesperant”. L’Ana Maria, de 89 anys, cobra una jubilació de 40.000 pesos (uns 200 euros amb el canvi oficial) i és de les que ha optat per comprar menys: “Abans comprava un quilo de patates, un quilo de cebes... Ara demano tres patates i tres cebes. S’ha de mesurar tot, o no arribes. Hem de ser molt cautelosos”.