100.000 tones més de cereal català davant la crisi alimentària

LleidaLa Comissió Europea va aprovar dimecres el reglament que prorroga fins al 2023 les mesures excepcionals per pal·liar els efectes de la guerra d’Ucraïna sobre els mercats (sobretot el de cereal) i afrontar una possible emergència alimentària al continent. Es tracta de mesures sol·licitades per estats membres de la Unió Europea (entre ells, l’espanyol) que deroguen l’obligació dels pagesos de practicar la diversificació i les rotacions de cultius i de dedicar un 4% de terra al guaret.

El nou reglament implica l’aprofitament intensiu de totes les terres de cultiu, que a Catalunya augmentarien, segons la Generalitat, en més de 36.000 hectàrees (el 4% de tot el sòl agrícola català). Aquest increment de superfície cultivable per als pròxims mesos suposa un potencial productiu addicional de 100.000 tones de cereal, la meitat de les quals es concentrarien a la demarcació de Lleida. Però la pròrroga fins al 2023 del pla de xoc europeu, ja vigent des del març, no ha aixecat cap eufòria al sector agrícola i molt menys entre els grups ecologistes, que s’hi oposen.

Els sindicats de pagesos lamenten que la mesura vingui amb retard. El responsable de cereals i herbacis de la Unió de Pagesos (UP), Santi Caudevilla, recorda que fa “molts anys” que el sindicat reclama abolir de manera permanent l’obligació de reservar superfícies d’interès ecològic, perquè suposa pèrdues per al sector que es calculen en 50 milions d’euros anuals. “Que ens deixin fer d’una vegada –exigeix el responsable sindical–, que els nostres avis ja ens van ensenyar com fer descansar les nostres terres”.

Joan Carles Massot, el president de JARC, el segon sindicat majoritari, també pensa que el pla de Brussel·les “no serveix de gran cosa”. El que Massot reclama és un nou full de ruta definitiu per a la futura PAC (la política agrària comuna), “que torni als seus orígens i que garanteixi l’autoabastiment d’Europa deixant de penalitzar les zones protegides”.

Tanmateix, els sindicats lamenten que la PAC va en direcció contrària als seus interessos. “És desesperant que la PAC sigui cada cop més restrictiva i burocràtica i ens cobri més per produir”, denuncia el cap sectorial del cereal a JARC, Vicenç Pascual, que tot i valorar positivament la iniciativa de Brussel·les lamenta que sigui tan sols de caràcter excepcional. “Hauríem de produir sempre el màxim que puguem”, conclou Pascual.

La Generalitat veu amb bons ulls la mesura europea. El secretari d’Agenda Rural, Oriol Anson, argumenta que “alleugerirà la pressió sobre els productes com els cereals, i els preus aniran a la baixa”, però recorda que no pot ser permanent. “És només una mesura d’emergència, que ha d’estar pensada per a un termini curt de temps –indica Anson–, i s’hauria de replantejar si la crisi d’Ucraïna continua l’any que ve”.

Cultius "il·lògics"

Un altre motiu de rebuig dels productors és l’exclusió del blat de moro i la soja d'aquests cultius. El nou reglament de la Comissió Europea indica que està “restringit al que és estrictament necessari per abordar els problemes de seguretat alimentària global, excloent, per tant, la plantació de cultius que s'utilitzen normalment per alimentar animals”. Però el sector agrícola català replica que aquestes imposicions “no tenen cap sentit”. De fet, la meitat de les importacions de blat de moro venen d’Ucraïna i alguns productors atribueixen aquesta exclusió a la pressió dels principals productors americans (el Brasil, el Canadà i els Estats Units). “Ens estan forçant a fer conreus tan il·lògics com el gira-sol per fer-ne oli –denuncia Caudevilla–, quan aquí som uns dels principals productors d’oli d’oliva”.

Un atac a la biodiversitat

La derogació temporal del guaret, de la diversificació i de les rotacions de cultius és, per als ecologistes, una mala notícia. Joan Vázquez, el president del grup Ipcena (Institució de Ponent per a la Conservació i l'Estudi de l’Entorn Natural), denuncia que “voler conrear totes les terres suposa desnaturalitzar-les”. Afegeix que la decisió de la Comissió Europea “és un pas enrere” i “un atac a la biodiversitat” i recorda que l’administració catalana juga amb la doble moral de “permetre parcs fotovoltaics en terres de regadiu, on també es podria conrear”.

Joan Alàs, enginyer forestal i un dels responsables del Centre de Fauna de Vallcalent de Lleida, reclama “diversitat de terres per a una diversitat d’espècies més gran”. I també lamenta que amb l’eliminació dels guarets les aus estepàries que hi viuen, com la ganga, el sisó, la xurra i el torlit, i “infinitats d’insectes i micromamífers”, puguin acabar extingint-se.