El Suprem inhabilita 3 mesos al conseller delegat del Banc Santander per acusació falsa

MadridEl Tribunal Suprem ha condemnat l'actual conseller delegat del Banc Santander, Alfredo Sáenz, a tres mesos de presó i d'inhabilitació per exercir funcions en banca per un delicte d'acusació falsa contra uns deutors de Banesto, entitat que va presidir després de ser intervinguda el 1993.

Els magistrats de la sala penal del Suprem, que han tardat gairebé tres mesos a redactar la sentència, han decidit finalment rebaixar la pena que va imposar l'Audiència Provincial de Barcelona al desembre de 2009 a Alfredo Sáenz, que va ser condemnat a 6 mesos de presó pel delicte continuat d'acusació i denúncia falsa, però va ser absolt del d'intent d'estafa processal.

Els magistrats han estimat parcialment el recurs de Sáenz i dels altres dos condemnats -l'advocat Rafael Jiménez de Parga i l'exdirectiu de Banesto Miguel Ángel Calama- en entendre que no van cometre un delicte continuat.

La sentència, que compta amb el vot particular discrepant d'un dels cinc magistrats que componien el tribunal, José Manuel Maza, assegura que l'Audiència Provincial de Barcelona "va ometre explicar les raons" per les quals va apreciar l'existència d'un delicte continuat, la qual cosa obliga a rebaixar la condemna.

A més, els magistrats del Suprem interpreten que els condemnats van acusar els deutors de Banesto d'"un sol delicte d'estafa", per la qual cosa "no és procedent considerar que es tracta de diverses acusacions falses que donarien lloc a un delicte continuat".

Contràriament a la sentència que es va filtrar a mitjan de gener (per la qual s'imposava a Sáenz una condemna de vuit mesos de presó i inhabilitació), el Suprem ha rebutjat també que el conseller delegat del Santander i els altres dos condemnats cometessin un delicte d'intent d'estafa processal, com defensaven el Ministeri Fiscal i les acusacions particulars.

"Va faltar, des de l'inici, l'element de l'estafa consistent en un engany bastant, ja que la maniobra enganyosa organitzada pels acusats mai no va assolir aquesta categoria", argumenten els magistrats, que insisteixen en el fet que "l'engany mai no va ser idoni per induir a error" al jutge d'instrucció que va rebre la seva querella contra els deutors de Banesto.

La sentència també insisteix en la procedència d'atenuar la condemna per les "dilacions indegudes" que ha patit el procés, encara que en menys grau del que va acordar l'Audiència Provincial de Barcelona.

L'Alt Tribunal recorda que des que els condemnats van presentar una querella contra els deutors de Banesto el 1994 fins que van ser condemnats per l'Audiència Provincial de Barcelona el 2009 van transcórrer més de 15 anys, "fet que no ha de ser considerat respectuós amb el dret dels justiciables a un procés sense dilacions indegudes".

D'aquesta manera, acorda condemnar a Sáenz, Jiménez de Parga i Calama a tres mesos d'arrest més gran (segons el Codi Penal aplicable en el moment dels fets, que és equiparable a la presó actual) per un delicte d'acusació falsa, a l'hora que els imposa la inhabilitació durant el període de condemna i una multa de 400 euros a cadascun.

El conseller delegat del primer banc espanyol demanarà l'indult i recorrerà la sentència al Tribunal Constitucional, cosa que deixarà en suspens l'execució de la condemna, encara que el Banc d'Espanya està habilitat per obligar-lo a complir-la abans que es resolgui el recurs d'empara.

L'origen d'aquesta causa es remunta a 1994, quan Banesto va presentar una querella criminal per estafa i aixecament de béns contra els empresaris Pedro Olabarría, Luis i José Ignacio Romero i Modesto González Mestre, als quals el banc reclamava un deute de 639 milions de pessetes (3,6 milions d'euros) per les empreses que representaven, del grup Harry Walker.

El jutge Luis Pascual Estevill va admetre a tràmit la querella i va decretar mesures de presó preventiva contra els quatre empresaris (la qual cosa va comportar la seva condemna per prevaricació i detenció il·legal pel Suprem el 1996).

Després que aquesta causa fos arxivada, els empresaris i el ja mort Rafael Pérez Escolar -conseller de Banesto durant l'etapa de Mario Conde- van presentar una querella contra Sáenz i els altres executius relacionats amb Banesto.

Després de llargues indagacions del jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona, els demandats van aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) donés per arxivada la causa per entendre que les actuacions de Jiménez de Parga i Calama havien prescrit i les de Sáenz i un altre acusat no eren constitutives de delicte.

No obstant això, al maig de 2006 el Suprem va anul·lar aquesta resolució i va ordenar al TSJC que continués amb la tramitació de la causa.