Alerta per l’encariment de l’euro

BarcelonaEl Banc Central Europeu té un nou motiu de preocupació: l’encariment de l’euro respecte a altres monedes, sobretot el dòlar. L’apreciació -terme que fan servir els economistes- de la moneda pot provocar que els preus caiguin encara més i pot tenir conseqüències negatives sobre la recuperació de l’economia.

“No orientem els tipus de canvi, però clarament els tipus de canvi i en particular l’apreciació de l’euro tenen un paper important i pressionen els preus a la baixa”, va assegurar el desembre passat la presidenta del BCE, Christine Lagarde. En l’última trobada del consell de govern de l’ens, Lagarde va tornar a insistir en el perill d’una apreciació massa forta.

El BCE és l’únic entre els bancs centrals de les economies industrialitzades amb un mandat únic: controlar que els preus dels productes de consum creixin a un ritme lleugerament inferior al 2% anual. Altres bancs centrals tenen mandats diversos, amb altres objectius més enllà de controlar la inflació, com ara assegurar la plena ocupació o fomentar el creixement econòmic.

Per tant, davant l’obsessió (obligada legalment) del BCE per mantenir els preus moderadament a l’alça, l’apreciació de l’euro té importància, sobretot en un context de crisi com l’actual. En aquest sentit, la inflació a la zona euro és inexistent: des de l’agost l’IPC (l’indicador que marca l’evolució dels preus) està en xifres negatives, la qual cosa vol dir que els preus cauen, un fet habitual durant les recessions per la davallada del consum de les famílies i que rep el nom de deflació.

Problema per a l’exportació

“La deflació és present a nivell mundial”, comenta Xavier Freixas, catedràtic emèrit d’economia financera a la UPF. No obstant, està més estesa “per Europa que pels Estats Units”, matisa. A causa del mandat únic que té, això ha posat en alerta el BCE de cara a la pujada de la moneda respecte al dòlar.

Tot i això, el BCE sap que un encariment de l’euro té altres efectes nocius per a l’economia europea. L’apreciació d’una moneda té efectes directes sobre el comerç exterior: si l’euro s’aprecia, els productes europeus esdevenen més cars als ulls dels compradors de fora de la zona euro. Al mateix temps, a les empreses i consumidors europeus els resulta més barat anar a comprar fora d’Europa perquè les empreses europees perden competitivitat als mercats internacionals.

Això provoca una caiguda de les exportacions i una pujada de les importacions i, per extensió, una reducció de l’activitat econòmica que, finalment, desemboca en la mencionada davallada de preus (vegeu el gràfic adjunt). En moments de crisi, ser una economia exportadora té l’avantatge de poder rebre fluxos de diners de fora en un moment de poca activitat. En aquest aspecte, la zona euro en el seu conjunt i sobretot els països del centre -amb Alemanya al capdavant- són exportadors nets, en gran part gràcies al fet que l’euro fa anys que modera les pujades respecte al dòlar. Així doncs, una apreciació de la divisa pot resultar fatal per al creixement d’Alemanya i del conjunt del continent.

“L’aspecte competitiu de les exportacions és important”, diu Freixas. En el cas d’Espanya, no tindria un efecte gaire fort inicialment perquè el gruix del comerç exterior és amb altres estats de l’euro, però un retrocés alemany i de la resta d’economies de l’Europa Central li suposaria un sotrac, ja que són els seus socis comercials directes. “El creixement és el més important ara”, reflexiona Freixas, i un euro massa fort el pot torpedinar.