Alemanya vol importar la meitat del seu hidrogen via Catalunya
Brussel·les preveu aprovar la setmana vinent la llista de projectes que podran optar a finançament comunitari
MADRIDPortugal i Espanya aspiren a ser el bressol europeu de l'hidrogen renovable, pel que fa al consum, però sobretot a la producció. No són els únics estats membres que en un context marcat per l'imperatiu de diversificació de les fonts energètiques, així com de descarbonització de les economies, tenen la mirada posada en aquest vector energètic. A la llista s'hi sumen països com França i Alemanya. De fet, la primera potència europea ha fet un pas més per importar més de la meitat de l'hidrogen que preveu consumir a partir de l'any 2030. En un acte celebrat a Berlín, OGE, l'operador gasista alemany, s'ha afegit formalment a la llista de promotors de l'hidroducte H2Med.
Arran de la guerra d'Ucraïna, Alemanya s'ha vist obligada a revisar la seva dependència del gas i, en particular, del gas rus. Per això té previst assolir els 130 TW/h de consum d'hidrogen l'any 2030. D'aquesta quantitat, entre el 50 i el 70% serà importat d'altres països, sobretot de Portugal i Espanya. El gener d'aquest any, Berlín anunciava el seu interès per la infraestructura que connectarà Portugal i Espanya, a través de Barcelona, amb França, en concret amb Marsella. Al tram d'hidroducte submarí entre aquestes dues ciutats se l'ha batejat com a BarMar. Un cop a Marsella, la infraestructura travessarà el territori francès fins al municipi fronterer d'Obergailbach (encara a França), des d'on farà el salt a Alemanya, segons el mapa difós per Enagás, l'operador gasista espanyol i principal promotor de l'H2Med.
"[L'hidroducte] connecta les regions més eficients per a la producció d'hidrogen [Portugal i Espanya] amb les regions on més es necessita, fomenta la col·laboració internacional i ens uneix en l'objectiu comú de neutralitat climàtica l'any 2050", ha expressat el director financer d'OGE, Frank Reiners, aquest dimecres després de la signatura del memoràndum d'entesa amb Enagás (operador espanyol), GRTgaz i Teréga (operadors gasistes francesos) i REN (operador portuguès).
Tots ells són rere l'H2Med i, per tant, rere el seu finançament (només la part entre Barcelona i Marsella suposarà 2.500 milions d'euros). Qui també tindrà un paper clau en l'assumpte serà Brussel·les, de qui els operadors confien esgarrapar un bon grapat de fons comunitaris. El primer pas perquè això sigui possible es resoldrà la setmana que ve, en concret el dijous 26, quan està previst que l'executiu comunitari publiqui una llista provisional projectes d'interès comunitari (PCI en les seves sigles en anglès), segons ha anunciat aquest dimarts la directora general adjunta de la Direcció General d'Energia de la Comissió Europea, Mechthild Wörsdörfe. Alhora, també confien en les inversions privades.
En marxa el 2030
Els projectes PCI considerats prioritaris són els que podran optar a finançament europeu, com vol fer l'H2Med. La decisió, però, no estarà confirmada fins a principis del 2024, quan en parlin i la ratifiquin el Parlament i el Consell europeus. Els fons es podran destinar tant a l'estudi com a la construcció de projectes. En aquest cas estaríem parlant de la construcció de les canonades necessàries per fer possible la connexió. El calendari plantejat pels operadors estima començar les obres l'any 2026 i posar en marxa l'hidroducte el 2030. Un cop això passi, Espanya i Portugal tenen intenció d'exportar fins a dos milions de tones d'hidrogen verd a l'any, és a dir, un 10% del consum total a Europa fixat al REPowerEU.