Alemanya torna a evitar pels pèls la recessió

BarcelonaTenia totes les apostes en contra, però Alemanya ha aconseguit evitar la recessió. Ho ha fet pels pèls. Ha crescut el tercer trimestre un 0,1% respecte als tres mesos anteriors, i en línia amb les xifres de l’eurozona, que veu créixer el seu PIB un 0,2%, i la UE, un 0,3%. La principal economia europea se salva així de registrar dos trimestres seguits de contracció econòmica, fet que provoca que governs i economistes sentenciïn la recessió tècnica d’un país.

Tot i això, la xifra de creixement és tan discreta que no és ben bé un èxit. “El fet que no sigui una recessió tècnica no vol dir res. El terme funciona perquè el públic ho entengui, però en aquest cas no té major rellevància”, introdueix José García Montalvo, economista i professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). “Que l’economia creixi una mica no implica que les coses li hagin d’anar bé, a Alemanya. És una petita dada positiva en el conjunt de dades que tenim”, coincideix Antoni Soy, economista i professor a la Universitat de Barcelona (UB).

A més, afegeix Montalvo, “les estimacions sempre tenen una incertesa associada molt elevada, perquè després s’han de revisar”. L’expert posa com a exemple el primer trimestre de l’any, quan tothom esperava que hi hagués molt males dades a Europa i la desacceleració no va ser tan acusada. Després, el problema es va agreujar, fet que va fer entendre que els instituts d’estadística havien estat massa optimistes.

L’economia alemanya va començar l’any creixent un 0,4% i va refermar així una remuntada que havia començat el darrer trimestre del 2018. Malgrat l’aparent recuperació en els primers mesos d’aquest 2019, al segon trimestre arribaven males notícies: l’economia més gran del continent i tercera del món en termes de PIB queia un 0,1%. Llavors, l’Oficina Federal Estadística va atribuir la frenada al fet que les exportacions havien retrocedit més que les importacions, fet que s’unia, a més, al context de guerra comercial entre els EUA i la Xina i a l’elevada probabilitat d’un Brexit sense acord.

L’efecte de la guerra comercial

En el cas de la dada respecte al tercer trimestre d’aquest any, la mateixa entitat ha explicat el discret creixement amb el bon comportament del consum, un lleuger repunt de les exportacions i un increment de les inversions. Això, però, no s’ha vist reflectit en la indústria, un dels sectors als quals s’atribueix l’alentiment econòmic d’un país que fa gairebé dos anys que voreja la recessió.

“Alemanya depèn molt dels acords comercials”, justifica Montalvo. “El cop dels desacords comercials arriba a la UE a través d’Alemanya. A nosaltres no ens afecta directament, però les exportacions de cotxes depenen molt d’Alemanya”, aprofundeix. De fet, que al principal motor econòmic europeu li vagi malament perjudica la resta del continent. A Catalunya en concret “això l’afecta molt, perquè la de l’automòbil és una indústria molt important”, especifica Montalvo.

La lectura és de nou similar a la que fa Antoni Soy, que en aquest cas incideix en què ni tan sols l’economia xinesa i la nord-americana creixen com ho feien temps enrere. “Haurem de veure com evoluciona Alemanya en el futur. Però, excepte aquesta última, les darreres dades disponibles no eren gens optimistes, i tampoc ho són les dades generals de l’economia mundial, facilitades per l’FMI o els diaris econòmics internacionals”, sentencia.

Les dades no descarten una crisi

En l’únic punt en què la opinió de tots dos experts es bifurca és en el desenllaç de la situació actual. El professor de la UB veu proves que demostren que ens espera una crisi econòmica, encara que no tingui del tot clar de quina magnitud. “Les dades d’endeutament de les empreses són molt elevades. Això pot fer que no puguin tornar els seus crèdits, cosa que afectarà els bancs i després el conjunt de l’economia”, exposa Soy.

En canvi, el professor de la UPF assegura que no sembla que el mercat esperi que l’economia es desplomi d’una manera substancial. “Les probabilitats que hi hagi una recessió la meitat de gran que la crisi financera no són gaire grans”, manifesta. Ara bé, admet que “l’economia està pràcticament aturada”.

A tot això, cal afegir-hi una última interpretació negativa d’una dada que aparentment no ho és: la por davant d’una imminent recessió tècnica va provocar que hi hagués una pressió molt forta perquè Alemanya fes més inversió pública -explica Montalvo-, i el fet que ara tinguin aquesta bona notícia pot fer que tornin a rebaixar aquestes inversions. “És evident que ells no tenen cap interès en fer-ho [incentivar la inversió pública], però si l’economia caigués un 0,5% no crec que poguessin fer altra cosa”, conclou.