Alemanya se suma al clam que reclama un gasoducte des de la península Ibèrica

MADRIDLa pressió per un gasoducte serà per fi real. Alemanya vol tenir damunt la taula totes les opcions possibles per deixar de dependre del gas rus, fins ara la seva principal font de subministrament, i el canceller alemany, Olaf Scholz, ha obert la porta per primer cop a un gasoducte que permeti traslladar gas de la península Ibèrica a la resta d'Europa.

En concret, Scholz ha defensat la construcció d'un tub des de Portugal, passant per Espanya i travessant França que permeti subministrar gas a països com Alemanya i substituir així la demanda de gas rus. En roda de premsa aquest dijous, Scholz ha reconegut que si s'haguessin reforçat les connexions amb la península Ibèrica, "Europa no estaria en la situació de carència en què ara es troba", en un missatge que semblava adreçat a França. "Hauria estat una contribució enorme per alleujar la situació [de tensió energètica actual]", ha dit. De fet, només pel que fa a les interconnexions elèctriques, la península Ibèrica punxa. Com explicava aquest diari, a Espanya aquestes interconnexions se situen al 6%, mentre que l'objectiu que es va marcar la Unió Europea de cara al 2020 era arribar al 10%.

El que ha defensat el canceller alemany, però, és la construcció d'un gasoducte. Aquí entra en joc el Midcat, el tub que connectaria Catalunya amb França i que permetria, per exemple, enviar gas algerià a la resta d'Europa. Aquest projecte ha estat durant anys guardat en un calaix, però arran de la guerra a Ucraïna ha despertat, de nou, l'interès de les institucions, en particular d'Espanya i Brussel·les, que hauria de donar-hi el seu vistiplau. Per contra, França, l'altre país afectat, sempre s'ho havia mirat de reüll. Ara, davant la tensió del mercat del gas, el govern francès abraça per fi la idea.

"Valorem positivament el missatge del canceller alemany", apunten fonts del ministeri de Transició Ecològica. El govern espanyol, però, reitera que per dur a terme qualsevol d'aquests projectes "és capital que no quedin com un assumpte bilateral", sinó que cal una "implicació de la Comissió i el Consell Europeu". El govern espanyol vol que Europa ajudi a agilitzar les inversions, expliquen des del ministeri de Teresa Ribera. El dubte sobre qui assumeix el cost de la infraestructura ha estat el cavall de batalla al voltant del Midcat. A Espanya, l'empresa Enagás ja ha dit que està disposada a invertir-hi. I Brussel·les ha inclòs el projecte en el seu RepowerEU. Ara bé, més enllà dels diners, el projecte també ha de pensar en la transició verda: no només ha d'estar pensat per dur gas, sinó que en un futur s'ha de poder adaptar a l'hidrogen verd o, com a mínim, així ho vol Europa.