Alemanya pressiona Brussel·les per reactivar les regles fiscals aquest any

Brussel·lesEls titulars de Finances dels països de la zona euro han donat el seu vistiplau a la voluntat de la Comissió Europea de posar punt final a la barra lliure de despesa pública dels estats membres per contrarestar les conseqüències de la pandèmia del covid i la guerra d'Ucraïna, i han acordat tornar a unes polítiques pressupostàries menys expansives i més "moderades". Ara bé, han evitat concretar l'acord al qual han arribat aquest dilluns a l'Eurogrup quan han de tornar a ser d'obligat compliment les regles fiscals, que imposen un dèficit del 3% i disminuir el deute progressivament fins a situar-se almenys per sota del 60% del producte interior brut (PIB) del país.

Per què? Alemanya, com sempre, vol mà de ferro contra els estats amb més dèficit —Espanya o Itàlia, entre d'altres— i que es castiguin ja aquest any els executius que no compleixin amb les regles fiscals. Tot i això, aquestes normes ara per ara estan suspeses i el mateix comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni, ja ha assegurat als mitjans que aquest any encara no es reactivaran. També ha fet front comú amb Alemanya, com sol passar (i més en polítiques fiscals), el govern liberal dels Països Baixos.

D'altra banda, França, en la mateixa línia que Brussel·les, continua pressionat perquè permeti als estats membres rebaixar la despesa pública de manera transitòria i no de cop i volta, tal com demana Alemanya. En aquest sentit, el titular de Finances francès, Bruno Le Maire, ha assegurat que les regles fiscals no són "adequades" en un escenari com l'actual, i ha assenyalat que ara cal ser "realistes" i treballar per aprovar com abans millor una nova reforma fiscal que sigui més flexible i s'adapti a les particularitats de cada país.

La ministra d'Economia espanyola, Nadia Calviño, també ha tornat a defensar la necessitat d'un "règim de transició" i que no es comencin a "obrir expedients sancionadors per dèficit excessiu aquest 2023, que continua sent un exercici absolutament extraordinari per la necessitat de mobilitzar recursos" per fer front a la situació econòmica "excepcional". En tot cas, els països de la zona euro i la Comissió Europea han assenyalat que la "incertesa" econòmica i els riscos "geopolítics i energètics" que amenacen el creixement econòmic semblen menors del que s'havia estimat i, per tant, cal tornar a unes polítiques fiscals "prudents".