¿Què és el combustible sintètic que ha fet canviar d'opinió a Alemanya sobre el veto als cotxes de combustió?

Brussel·lesDesprés de quinze mesos de negociacions entre el Parlament Europeu i el Consell i molts estires-i-arronses entre els diferents membres, només quedava la firma final, que sol ser un pur tràmit que passa totalment desapercebut, perquè la Unió Europea aprovés la prohibició de vendre vehicles de combustió en territori comunitari a partir del 2035. A l'últim pas del procés legislatiu, però, Alemanya, que és l'estat membre amb la indústria automobilística més potent, ho ha encallat i ha posat una nova condició sobre la taula: que es continuï permetent fabricar motors que cremin combustibles sintètics de zero emissions contaminant.

Per què? Aquesta mena de combustible no contamina i es pot utilitzar en tota classe de vehicles de combustió, inclòs camions i avions, i sense la necessitat de canviar les infraestructures i motors ja existents. A més, no s'extreu directament de la natura, com el petroli o el gas, sinó que es produeix a partir d'un procés de transformació química d'aigua i diòxid de carboni. Concretament, a través d'un procés d'electròlisi —amb electricitat procedent de fonts renovables— que separa les partícules d'oxigen i hidrogen del aigua i acaba generant l'anomenat hidrogen renovable. Per un altre costat, es captura diòxid de carboni de l'aire o d'una instal·lació industrial. I, finalment, s'usa aquest hidrogen renovable i el diòxid de carboni per a fabricar els carburants sintètics de zero emissions.

Berlín pressiona la Comissió Europea

El fet de posar com a termini l'any 2035 ja havia creat una petita crisi política a l'executiu alemany entre els socis de govern ecologistes i liberals. Tot i això, van acabar acceptant la data a canvi que Brussel·les es comprometés a preparar una nova normativa que permetés que després del 2035 es puguin fabricar motors que cremin combustibles sintètics de zero emissions contaminants. Ara bé, en el seu moment el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, va assegurar que "ara per ara" els combustibles sintètics de zero emissions "no semblen gaire realistes perquè tenen uns preus prohibitius".

En aquest sentit, Alemanya ara vol un compromís més ferm de l'executiu comunitari perquè acabi permetent la venda de cotxes de combustibles sintètics més enllà del 2035. "Estem convençuts que el cotxe elèctric és el camí a seguir, però necessitem altres opcions, com la tecnologia de l'hidrogen i els e-fuels, especialment per als vehicles pesants", va assenyalar aquest dilluns el secretari d'estat de Transport alemany, Michael Theurer.

Pel que fa a Itàlia, que ja havia donat el seu vistiplau a la normativa, ara ztambé demana que es faci una excepció amb els biocombustibles. "L'ús de combustibles responsables, compatibles amb els motors de combustió, contribuirà a una reducció de les emissions sense exigir sacrificis econòmics inassolibles", argumenta el ministre de Transició Energètica italià, Gilberto Pichetto, en una carta que ha enviat a la resta de socis europeus.

És en aquest context que la presidència del Consell ha decidit treure de l'agenda la votació final de la normativa, prevista per al dia 7 de març, i ha dit que ho tornarà a posar sobre la taula quan les posicions siguin més clares. De fet, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, aquest cap de setmana intercedirà personalment en les negociacions per mirar d'accelerar l'acord. En tot cas, però, la normativa podria tirar endavant tot i el vot contrari d'Itàlia i Alemanya.