BarcelonaUna situació desesperada. Així descriuen sense embuts, els afectats, la situació de la collita de la fruita dolça a les terres de Lleida. Pèrdues d’entre un 70% i un 80% de la producció. La pedregada i les gelades de Sant Jordi han deixat el sector molt tocat i no reben el suport ni l’acompanyament que esperaven del Govern. Així ho han volgut fer palès una delegació d’alcaldes i pagesos de la zona amb la tractorada des de les seves terres i la manifestació davant la Generalitat. “Portem dues caixes de pomes per donar-les al president de la Generalitat”, exclamen mentre demanen reunir-s’hi. Són una vintena d’alcaldes que manifesten la disconformitat per la gestió de la conselleria d’Agricultura: “La consellera Jordà ens va prometre ajudes directes, però alhora es va lamentar com li costava influir dins el seu propi govern per posar la pagesia al lloc que li pertoca”, explica Manel Solés, alcalde de la Granja d’Escarp.
Reclamen que els pagesos puguin rebre aquestes ajudes per mitigar els efectes devastadors de les gelades i garantir que la collita vinent també es pugui fer. Hi ha problemes per cobrar les assegurances, els preus cada vegada són més baixos i no poden assegurar la collita vinent. També remarca la necessitat d’unitat entre tots els pobles per fer aquesta mena de reclamacions i destaca que els alcaldes d’ERC –el partit que comanda ara la conselleria– no estan per la labor perquè prefereixen “no desgastar políticament la consellera”. “Cal deixar-nos de retrets i no concebre la política com una cosa a curt termini”, exclama. El cap de gabinet de la consellera Laura Vilagrà els atén i els assegura que se’ls rebrà.
També hi és Jordi Janés, alcalde d’Alcarràs, avui el poble de moda gràcies a la grandíssima repercussió de la pel·lícula de Carla Simón. Destaca que la pel·lícula ha sigut i és un fenomen que els ha portat a situacions eufòriques, i ho contraposa a la gelada de Sant Jordi, una situació molt dolenta. Una paradoxa total. “Alcarràs està ajudant molt a dignificar la pagesia, un sector tocat de mort. Molta gent se la sent seva, ha caigut molt bé i hem passat de ser l’últim poble de Catalunya al primer”. L’èxit del film està comportant una febre de turisme cinèfil que reverteix positivament en sectors col·laterals: hostaleria, restauració... Un contrast total amb l’efecte contrari que genera la crisi terrible de la fruita, perquè els sectors adjacents a la pagesia també es veuen molt perjudicats: serveis, assegurances, gestories, tallers mecànics... Cal aprofitar la pel·lícula per posar el focus en les reivindicacions d’un sector molt perjudicat. Queda clar que el boom d’Alcarràs no és només un fenomen cinematogràfic.
Josep Estela aguanta la llarga pancarta que han portat els pagesos. És d’Alcarràs i té una frase lapidària i molt eloqüent: “Sense pagès la ciutat no menja. A veure si s’ho fica tothom al cap!” Ell té sort: el seu fill continua l’ofici, però moltes noves generacions deserten i és un altre dels perills del sector. I fa èmfasi en un altre problema, la competència exterior: “Si arriben tants camions de fora carregats de fruita el panorama no és competitiu i els preus ens escanyen”.
