BarcelonaAlbert Esteve, amb un posat seriós i modals de gentleman, fa tota una vida que es dedica a l’empresa familiar, Esteve, el primer grup farmacèutic del país si es deixa de banda Grifols. El mateix dia que oficialitzava la venda del negoci veterinari, atenia l’ARA per explicar aquesta operació.
Vostès proven que hi ha vida més enllà de les grans farmacèutiques.
Estem en tres activitats diferents i en cadascuna la dimensió hi juga de manera diferent. La R+D la tenim centrada en el dolor; si volguéssim fer R+D en totes les àrees terapèutiques, seria impossible, necessitaríem una escala vint vegades superior. Però, estant només en el camp del dolor, podem ser un jugador global i rellevant, per això hem firmat l’acord amb Mundipharma. En genèrics, igual. Si volem ser un jugador global és molt difícil, perquè els grans són 15 vegades el que som nosaltres. Però al mercat nord-americà avui tenim una posició que pot ser rellevant. ¿Que hi hem d’agafar dimensió? També és veritat. I en el negoci de la química per a determinats clients som un jugador molt raonable, no per tenir cinc plantes més seríem més diferenciats.
¿Les tres molècules que heu desenvolupat contra el dolor són el vostre descobriment més important?
La recerca de qualsevol companyia s’ha de valorar en períodes llargs. Nosaltres vam portar el doctor Carlos Plata -que es diu Plata i s’hauria de dir Or- fa vuit anys. Fruit d’allò, quatre anys després vam poder llicenciar per primera vegada en moltes dècades un paquet de tres molècules nostres. Vam aconseguir fer-ho a principis dels 90 i malauradament el vam haver de retirar del mercat per problemes de seguretat. I la valoració de si un projecte de recerca pot ser interessant o no qui te la fa millor és el mercat, i en aquest cas així ha sigut.
¿Esteve serà més petita amb la venda del negoci veterinari?
El que hem fet és revisar el grup i fixar tres àrees core, d’interès estratègic, que són la química, la farmacèutica i els genèrics. No som una multinacional que té excés de recursos, i prenem la decisió, en un moment de dificultat, de desinvertir en àrees que no són core. La veterinària era una activitat magnífica, creixia bé, amb una gent molt competent, però no estava dins d’aquestes tres àrees. Hem decidit desinvertir en un procés competitiu i hem tingut la sort de trobar un comprador excel·lent, en el sentit que ho valora molt bé i ens reforça el balanç. No em preguntis què en farem, però de plans i idees n’hi ha molts.
Queda res que no sigui core?
No.
Què faran amb la liquiditat?
Farma, química i negocis. Hem de reforçar la posició competitiva en cadascun d’aquests negocis, és el nostre compromís i ho continuarem fent. Els cicles de consum de recursos no van en paral·lel. En els últims cinc anys hem invertit tot i les circumstàncies en el negoci químic, hem passat quatre inspeccions de la FDA (el regulador nord-americà) i estem molt ben posicionats, tenim una capacitat de creixement de gairebé doblar la capacitat productiva amb inversions molt modestes. En genèric vam comprar Cypress fa any i mig i tenim la gent molt activa al mercat americà; si sorgís una oportunitat estaríem clarament en posició de continuar creixent orgànicament i inorgànicament. Al mercat farmacèutic hi tenim un projecte de R+D que estem tirant endavant i que requereix recursos.
¿Així, la pròxima novetat d’Esteve serà una compra als Estats Units?
Segur, sí.
És dolent tenir molta liquiditat?
Totes les empreses tenen un objectiu de liquiditat i nosaltres estem molt bé. Es pot pensar que tenim un balanç poc palanquejat [amb poc deute] i que és una atròfia, un disbarat empresarial, però estem en una posició molt favorable de poder continuar donant suport a les activitats estratègiques.
Creixerà la vostra plantilla?
Sí.
És història la crisi econòmica?
Aquella crisi financera, el que va originar la crisi del 2008, és fora, si ho mires en termes macroeconòmics. Que tot serà igual que abans? No, al món hi ha un abans i un després d’aquella crisi, per molts motius. Ha creat uns desequilibris que abans no existien. Les empreses no podem continuar treballant igual. La farmacèutica tenia abans uns creixements estables, recurrents... Ara els mercats estan revolucionats, les mesures de contenció, especialment a Europa, hi són per quedar-s’hi. Abans les companyies no treballaven amb projectes de gestió de risc, i ara això és una constant en qualsevol activitat que fem.
Com s’explica la mala fama del sector farmacèutic?
No puc parlar en nom del sector, però és paradoxal: pensem que som els salvadors del món però que la reputació, la imatge que tenim en molts entorns, és radicalment oposada. Quan veig el que fem nosaltres, si mires la nostra memòria de sostenibilitat, dius: “¿Però com pot ser que tinguem aquesta imatge si som modèlics?” Crec honestament que ho som. Però aquesta imatge és una mica preocupant. Som molt transparents. Si agafes la memòria d’una multinacional, l’accés a la informació no és el mateix.