Alarma per la creixent activitat dels lobistes de les ‘big tech’ a Brussel·les

A l’octubre es va filtrar un document que va causar commoció a Brussel·les, la capital de la UE, i que detallava minuciosament els plans de Google per frenar una nova normativa europea que podria perjudicar greument els seus serveis de publicitat digital.

Segons aquests plans, els “aliats del món universitari” qüestionarien la nova regulació. Google intentaria erosionar el suport a les noves lleis des de dintre de la Comissió Europea per complicar el procés de presa de decisions. I, segons una còpia del document a què ha accedit el New York Times i confirmada per Google, la companyia intentaria promoure un conflicte comercial transatlàntic reclutant representants polítics nord-americans en contra de les mesures europees.

Per a molts alts funcionaris de Brussel·les, el document confirma el que ja feia molt de temps que sospitaven: Google i altres gegants tecnològics nord-americans han posat en marxa una gran campanya de pressió per impedir una regulació més estricta en contra seu.

A Europa aquestes empreses estan gastant més diners que mai en la contractació d’excàrrecs governamentals, bufets d’advocats amb molts contactes i firmes de consultoria. Han finançat molts think tanks i associacions comercials, han fet donacions per a activitats acadèmiques a les millors universitats del continent i han contribuït a publicar investigacions d’empreses favorables a les big tech.

Segons Transparència Internacional, un grup que controla el lobisme a la UE, durant la primera meitat del 2020 Google, Facebook, Amazon, Apple i Microsoft van declarar una despesa -entre totes- de 19 milions d’euros, una quantitat igual a la que van declarar per a tot el 2019 i molt per sobre dels 6,8 milions d’euros del 2014. Tota aquesta despesa ajuda a obrir portes: aquestes empreses i els seus aliats informen que han mantingut centenars de reunions amb alts càrrecs de la Comissió i el Parlament Europeu.

“La veritat es que són uns pressupostos enormes: no havíem vist mai que les empreses gastessin directament aquestes quantitats de diners”, afirma Margarida Silva, investigadora del Corporate Europe Observatory, entitat dedicada al seguiment dels lobis a Brussel·les. Silva puntualitza que segurament els totals són molt més elevats perquè les normes de divulgació no obliguen a incloure les despeses en bufets d’advocats, col·laboracions acadèmiques i activitats en països concrets.

Fer de Brussel·les Washington

Tot i que la despesa en lobisme és inferior a la dels Estats Units, la creixent influència del sector ha alarmat els responsables de la UE, per als quals les grans tecnològiques contribueixen a la washingtonització de Brussel·les, en el sentit que estan prioritzant els diners i els contactes a l’interès públic.

Google, Amazon, Apple i Facebook s’han negat a fer comentaris. En declaracions públiques, han manifestat la voluntat de col·laborar amb les autoritats europees i s’han mostrat preocupades per la possibilitat que les lleis ara proposades perjudiquin la innovació i l’economia europees.

Tot i aquestes activitats de lobisme, les grans tecnològiques han obtingut pocs èxits destacats. Dirigents europeus com Margrethe Vestager, que s’ocupa de la política digital, han qualificat aquestes empreses d’amenaça per a la democràcia i de contràries a la competència, i han pres diverses mesures per frenar-les. Amazon, Apple, Google i Facebook estan sota investigació per pràctiques monopolistes o han hagut de pagar multes de milers de milions de dòlars.

L’europarlamentària alemanya Alexandra Geese, que es dedica als temes digitals, diu que molts representants polítics recelen d’aquestes companyies. Abans que es reduïssin les reunions presencials a causa de la pandèmia, Geese rebutjava les invitacions a reunions socials que li enviaven els lobis tecnològics: “No crec que hàgim de tenir aquesta mena de converses davant d’una ampolla cara de bordeus”. Però, pel que sembla, les tecnològiques no desisteixen dels seus plans, tot i que tenen al davant el que molts creuen que serà la batalla més dura que hauran lliurat fins ara.

Dimarts passat uns representants de la UE, liderats per Vestager, van presentar algunes disposicions del marc normatiu tecnològic més exhaustiu del món.

Entre els canvis previstos hi ha una normativa per a Facebook, Twitter i YouTube -que és propietat de Google- sobre la necessitat de moderar els continguts generats pels usuaris. Altres disposicions obligarien les empreses a revelar més informació sobre el funcionament de serveis com la publicitat digital de Google i Facebook. Les empreses grans es podrien veure obligades a compartir dades amb els petits rivals. Una regulació més estricta de la competència podria impedir que les big tech donessin als seus serveis un tracte de favor respecte als de rivals més petits i els posaria traves per treballar amb noves categories de productes.

Es preveu, però, que les lleis no s’aprovaran abans del 2022, cosa que dona a les tecnològiques prou marge de temps per exercir la seva influència en el debat.

L’estratègia de les ‘big tech’

El document filtrat a l’octubre demostrava que Google ja havia intentat influir en el debat europeu abans que es presentés un esborrany de la llei. S’hi detallaven plans per reclutar alts funcionaris de les ambaixades nord-americanes de tot Europa i de l’Oficina del Representant Comercial dels Estats Units. Se suggeria als seguidors de Google temes de discussió, com ara el risc per a l’economia durant la pandèmia.

Quan la revista francesa Le Point va informar del document, molts representants polítics europeus es van mostrar indignats i van decidir tirar endavant les noves lleis. En una reunió posterior a la filtració, Sundar Pichai, conseller delegat de Google, va demanar perdó a Thierry Breton, un comissari europeu que ha ajudat a redactar la nova normativa.

Tot i així, pel que sembla, Google i els seus aliats han continuat posant en pràctica les idees del pla. A Washington, la Internet Association, que representa Google i altres gegants tecnològics, va fer arribar al representant comercial dels Estats Units unes observacions en què animava el govern nord-americà a “actuar amb decisió i rapidesa per evitar la ràpida expansió d’iniciatives perjudicials” a Europa.

L’europarlamentari alemany Tiemo Wölken, que ha participat en la redacció de la llei, diu que les tecnològiques tenen aliats a Brussel·les. Quan va presentar una proposta per estudiar la prohibició de la publicitat personalitzada -que tindria uns efectes devastadors per a Google i Facebook-, les tecnològiques van col·laborar amb diversos portals de notícies per introduir una esmena i eliminar part del redactat. Wölken, que ha pressionat a favor d’una normativa més estricta per al lobisme, explica que va derrotar la iniciativa per un únic vot, però creu que el tema tornarà a aparèixer.

Els tentacles de les empreses

Els europeus han criticat les grans tecnològiques per blanquejar la seva influència a través d’organitzacions aparentment imparcials. A l’octubre, el Centre Europeu d’Economia Política Internacional va publicar un informe segons el qual la nova normativa tecnològica representaria per a l’economia europea un cost de dos milions de llocs de treball i 85.000 milions d’euros de pèrdua del producte interior brut. Però, segons el Corporate Europe Observatory, el Centre Europeu d’Economia Política Internacional és un dels -com a mínim- 36 grups, associacions i think tanks finançats per Google.

“La gent sempre proclamarà la seva independència política, acadèmica o intel·lectual, negaran que s’hagin deixat influir”, afirma Marietje Schaake, exdiputada al Parlament Europeu que ara fa classes a la Universitat de Stanford. “Però la pregunta és: per què aquestes empreses gasten tants diners a Brussel·les?”

A European Digital Rights, una prestigiosa organització sense ànim de lucre, Jan Penfrat recorda que l’any passat va rebre trucades de Google, Facebook i altres que volien col·laborar amb ells i li oferien ajuda poc després d’haver accedit a un càrrec de responsabilitat.

“Era com si volguessin que ens hi incorporéssim i els féssim costat -diu Penfrat-. Va ser la primera insinuació i va ser alarmant”.

Són pocs els que pronostiquen que el lobisme arribarà a agafar a Brussel·les les dimensions que té a Washington, on les empreses i els particulars han de superar menys restriccions per invertir diners en campanyes polítiques. Però els europeus veuen cada cop més indicis que està creixent la capacitat d’influència d’aquestes empreses, com ara un sòlid mercat immobiliari comercial reforçat per l’arribada de noves empreses, firmes dedicades al lobisme i think tanks.