El triomf electoral peronista ressuscita els fantasmes d’una fallida a l'Argentina i enfonsa el valor del peso

Buenos AiresSi la Rambla de Barcelona és un gran carrer comercial ple de botigues de souvenirs, a l’homòleg carrer Florida de Buenos Aires, un dels més turístics i comercials de la capital federal argentina, les protagonistes no són aquests dies les botigues de records sinó les cases de canvi de divises. Després de les eleccions primàries presidencials de diumenge, són cita obligada per a curiosos, turistes i vianants, no tant per comprar i vendre reals, dòlars o euros, com per fotografiar les pantalles que minut a minut reflecteixen la cotització del dòlar. Dilluns i dimarts han sigut dies de màxima tensió a l’Argentina per la volatilitat de l’economia i la cotització de la divisa nord-americana, després que diumenge a les urnes el kirchnerisme fos la força política més votada pels argentins, que la van triar massivament. Els mercats no ho han encaixat gaire bé: la borsa argentina queia més d’un 37%, mentre que el dòlar s’ha arribat a cotitzar gairebé un 30% més car.

“Ens hem vingut a fer una selfie per ensenyar als nostres amics que viuen a l’exterior com està pujant el dòlar, i no s’ho poden creure”, explica Ezequiel Sicardi. “Aquesta pel·lícula ja la coneixem, no ens és nou tot això. Lamentablement la nostra economia està dolaritzada a la pràctica i el peso no val res”, detalla aquest pilot aerocomercial de pas pel carrer Florida.

Des del 2011 a l’Argentina és obligatori celebrar eleccions primàries presidencials, legislatives i locals pocs mesos abans de cridar a les urnes els més de 30 milions d’argentins amb dret a vot. La finalitat de les PASO ( primarias abiertas, simultáneas y obligatorias ) és definir els candidats de cada partit, però enguany cada formació ja tenia prèviament triats els seus caps de cartell, i aquestes eleccions internes a la pràctica no només s’han convertit en una gran enquesta del que seran les eleccions presidencials del 27 d’octubre sinó que han acabat sent una primera volta electoral.

El gran guanyador ha sigut el candidat kirchnerista, Alberto Fernández, excap de gabinet del matrimoni presidencial dels Kirchner i cap de cartell del peronisme, que, durant els últims quatre anys i fins i tot quan era presidenta Cristina Fernández de Kirchner (2007-2015), estava desunit i barallat. “Alberto Fernández va ser triat candidat a la presidència per qui és candidat a la vicepresidència, que és ni més ni menys que l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, una cosa molt poc habitual”, destaca l’analista polític Rosendo Fraga. Així doncs, la fórmula electoral FF, per Fernández i Fernández, amb el 47% dels vots, aconseguia la major part dels vots i superava el conservador Mauricio Macri, que amb un 32% busca encara la reelecció.

“Divendres el dòlar baixava, les empreses argentines milloraven, el finançament augmentava i es consolidava el procés de baixa inflació i de creixement de l’economia, però a partir d’aquest resultat electoral es capgira tot. Això demostra que hi ha un problema greu entre el kirchnerisme i el món”, destacava empipat el president argentí Mauricio Macri dilluns un cop passades les primàries. Macri no ha entomat gens bé el resultat a les urnes, i sense gaire autocrítica, el que ha fet és culpar el kirchnerisme per l’herència rebuda fa quatre anys quan va accedir a la Casa Rosada amb una economia en greu estat de salut, assegura ell. També ha donat la culpa al kirchnerisme per la por que genera als mercats internacionals. I d’aquí que el dòlar es disparés i la borsa argentina es desplomés en un dilluns, el d’aquesta setmana, negre per a l’economia argentina.

Les decepcions del macrisme

¿Com s’entén que el macrisme hagi patit una patacada tan gran a les urnes i hagi deixat gairebé via lliure al kirchnerisme per accedir a la Casa Rosada? En un article al diari Infobae, l’economista Roberto Cachanosky assegura que el govern de Mauricio Macri s’ha dedicat aquests últims quatre anys a castigar la classe mitjana en benefici dels que cobren els subsidis socials, que a l’Argentina són cinc milions de persones. Altres analistes creuen que Macri ha decebut els seus votants, ja que no ha complert les principals promeses que va fer fa quatre anys abans de ser elegit cap d’estat: lluny d’acabar amb la pobresa i la inflació, han anat a més. El 32,5% dels argentins són pobres i la inflació està per sobre del 55%, i en augment després de la devaluació del peso respecte al dòlar de dilluns.

LES CLAUS

1. Què ha passat a l’Argentina?

Hi ha hagut una inesperada derrota en les primàries presidencials de l’actual president de l’Argentina, Mauricio Macri, davant el candidat peronista, Alberto Fernández. Amb tot, els resultats no són definitius, ja que els comicis presidencials se celebraran el 27 d’octubre.

2. Quin efecte ha tingut la victòria peronista?

Els inversors van entrar en pànic i la borsa de Buenos Aires va caure un 38% dilluns -l’espanyola va caure un 12% quan es va produir el Brexit, i les cèlebres caigudes del Crac del 1929 a Wall Street van ser del 7% i del 12%-. A més, el peso argentí va caure un 15% davant del dòlar i el deute públic argentí que cotitza a Europa va disparar la seva rendibilitat fins al 13%, cosa que va fer pujar el seu diferencial de risc amb el bo nord-americà més d’un 50%.

3. Com afecta això Espanya?

L’Íbex-35 va caure dilluns tot i que va resistir dimarts. Els bancs espanyols són els que tenen més exposició al país de tot el món, amb un risc que el Banc de Pagaments Internacionals (BPI) fixa en el 52%. Segons el BPI, l’exposició de la banca a l’economia argentina arribava als 22.083 milions de dòlars (19.695 milions d’euros), al primer trimestre, molt per davant dels Estats Units o el Regne Unit. Com a exemple, el BBVA Francés, marca argentina del segon banc espanyol, va caure un 53% en borsa dilluns.

4. Quin és el risc últim?

Els mercats temen que l’Argentina pugui tornar a fer default, que seria el cinquè o el novè de la història del país, segons la font consultada. Segons Clarín, només van comportar la interrupció del pagament als inversors pel deute sobirà les crisis dels anys 1827, 1890, 1982 i 2002, aquesta última coneguda pel corralito bancari.