Al turisme no li surten els números

BarcelonaL’arribada de turistes a Catalunya cau aquest any (entre gener i juliol) un 7%. En canvi, la seva despesa conjunta ha crescut un 3%. Una lectura sense matisos d’aquestes dades de l’INE permetria arribar a una conclusió simple: menys visitants però amb més diners a la butxaca, justament el que demana des de fa temps l’empresariat més vinculat amb el turisme. Però a Barcelona, que concentra un de cada tres turistes (estrangers i de la resta de l’Estat) que arriben al juliol a Catalunya, aquestes dades sembla que no coincideixen. Els hotelers asseguren que la seva facturació ha caigut un 14% aquest estiu, a causa d’una rebaixa de tarifes. Apartur, la patronal d’apartaments turístics, calcula una caiguda del 15% en els preus. I els restauradors també acusen una caiguda d’ingressos de dues xifres, segons comenten. Aquest any al sector turístic no li surten els comptes, ni els de caixa ni el de les estadístiques oficials.

“L’ocupació dels hotels no ha caigut substancialment, el que sí que ha caigut és la facturació”, assenyala un portaveu del Gremi d’Hotels de Barcelona. El baròmetre de l’Ajuntament de Barcelona, basat en enquestes, mostra que la despesa dels turistes que arriben a la ciutat ha caigut el 2017 un 6,7%. Si s’ha de dubtar de dades, de quines? “L’INE forma part del sistema estadístic oficial i segueix una metodologia rigorosa; per valorar la fiabilitat d’altres fonts caldria conèixer a fons la seva metodologia”, explica Marien André, coordinadora del màster de turisme urbà de la Universitat de Barcelona, que no nega la certesa de les dades ofertes pels diferents sectors, però demana transparència per saber com s’han elaborat i subratlla que no és el mateix preguntar a l’empresari que al turista què passa amb les diferents estadístiques. En la seva opinió, el problema de l’allotjament no reglat, que queda amagat a les estadístiques, podria estar afectant la rendibilitat dels establiments hotelers.

Els hotelers haurien rebaixat tarifes, segons el Gremi d’Hotels, per compensar una demanda inferior de places. És el que explicaria la contracció del 14% dels seus ingressos. Els experts advertien fa tres anys que les tarifes hoteleres de Barcelona potser havien arribat al seu màxim. Les estadístiques de l’INE sobre ocupació hotelera, basada en enquestes als establiments, mostra com els ingressos per habitació disponible al conjunt de Catalunya van créixer el 2016 i el 2017 un 9% i un 14% respectivament. Aquesta rendibilitat no ha parat de millorar des del 2015. “La caiguda d’ingressos d’aquest any ha sigut real, però és cert que el del 2017 va ser un exercici extraordinari i les comparacions són molt més dures”, explica Bruno Hallé, de la consultora Magma Hospitality Consulting, que treballa per al sector.

Enrique Alcántara, president d’Apartur, patronal d’apartaments turístics, destaca també la caiguda d’ingressos i la percepció del sector que “els turistes que venen tenen menys poder adquisitiu” i que no és el perfil que voldrien.

Les queixes de l’empresariat vinculat al turisme sobre com està evolucionant Barcelona han crescut els últims temps, sobretot durant l’actual mandat de Barcelona en Comú i Ada Colau. Les crítiques s’han intensificat els últims mesos, a les portes de la precampanya de les eleccions que se celebraran el maig que ve. Des de l’empresariat es repeteixen algunes queixes amb insistència: el discurs del govern municipal respecte al turisme, els creixents casos d’incivisme i inseguretat i el quietisme del consistori per donar-hi resposta. Fins i tot se l’acusa de la moratòria per obrir nous hotels a la ciutat. I s’afegeix el tema de l’actual clima polític i les continuades manifestacions dels últims anys, sobretot després de l’1-O. I els tràgics atemptats terroristes de l’agost de l’any passat. Un còctel amb molts ingredients.

Reputació ‘tocada’ o sostre?

Tot plegat hauria tocat la reputació que havia anat guanyant Barcelona fins al punt que, expliquen altres fonts del sector, la capital catalana ha perdut protagonisme com a destinació turística. I això ha revertit en la caiguda del nombre de turistes amb alt poder adquisitiu que visitaven la ciutat. El contrari del que assenyalarien les dades del conjunt de Catalunya.

Fonts de l’Agència Catalana de Turisme apunten que, entre altres motius, podria haver-hi un altre factor que juga en contra de la despesa a Barcelona: l’esforç que s’està fent perquè els turistes que visiten la ciutat vagin a altres destinacions repartides per tot Catalunya. Per això es va crear, per exemple, el Catalunya Bus Turístic, cada cop amb més oferta. Per això, també, la principal trobada amb operadors turístics internacionals, amb més de 150 empreses participants, es farà aquest any a Tarragona.

La caiguda dels visitants arriba de la mà del turisme europeu, origen històric de l’èxit català. I el motiu, a part del desgast que està patint Barcelona, podria estar generat per la recuperació de mercats com el turc o el del nord d’Àfrica, del qual Catalunya es va beneficiar fa anys a causa de les seves crisis de seguretat. L’arribada de nord-americans, xinesos o sud-americans continua creixent. Fins i tot els russos tornen a venir després de la crisi del ruble. I aquests són turistes amb més capacitat de despesa que els europeus. Tant l’aeroport del Prat -basat en oferta de baix cost, això sí- com els creuers del port de Barcelona estan en màxims històrics.

“Un creixement continuat i incremental és insostenible i tot té cicles. El mercat turístic de vegades s’ha de reajustar”, afirma Maria Noguera, directora de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. Barcelona està en màxims i fa anys que hi ha cert debat sobre el seu sostre turístic. Ara sembla que els comptes no surten.

LES CLAUS

1. ¿Els turistes que arriben a Catalunya tenen menys capacitat adquisitiva?

Segons les dades de l’INE, aquesta afirmació no seria certa, ja que a Catalunya s’ha reduït el nombre de turistes i, en canvi, la despesa ha continuat creixent. Els empresaris del sector neguen aquesta versió, almenys per a Barcelona, i diuen que sí, que ara el turista té menys capacitat adquisitiva. El baròmetre de l’Ajuntament mostra menys despesa mitjana.

2. ¿Es pot saber en què es gasta els diners un turista?

A Barcelona, el cost més alt (un 41%) és del viatge, que continua pujant. La despesa en allotjament s’ha anat reduint, fins al 25,5%. De la resta, el menjar i la beguda i les compres concentren la major part de diners dedicats al viatge.

3. ¿Què pot haver afectat en el canvi?

Els apartaments turístics han guanyat quota com a forma d’allotjament, cosa que ha pogut variar la manera com es visita i es consumeix a la ciutat. Els experts demanen estudis més seriosos per conèixer com s’articula la despesa.