Els ‘wearables’, al rescat de les asseguradores

Apple, el gegant de l’electrònica, va activar fa un temps un nou element al seu rellotge, que comptarà amb un electrocardiograma mòbil i, d’aquesta manera, esdevindrà el primer dispositiu mèdic de consum massiu. Aquest fet es deu als esforços d’Apple per convertir el seu rellotge en un “guardià de la salut”. L’electrocardiograma -només disponible als Estats Units- notifica als usuaris que tenen fibril·lació auricular, un ritme cardíac irregular que pot derivar en condicions més greus, com infarts o fallides del cor. El rellotge ja comunica als usuaris si tenen un ritme cardíac elevat o lent i avisa els serveis d’emergència si cauen i no es poden aixecar.

Les empreses sanitàries i les asseguradores creuen que els dispositius wearables poden millorar la salut dels usuaris i, cada cop més, inclouen en els plans d’assegurances un ventall d’aquests productes. Aetna i UnitedHealthcare, dues asseguradores nord-americanes, han creat recentment un pla per finançar el cost del rellotge d’Apple, molt car: els clients que carreguin les dades dels seus moviments rebran un descompte en les primes de les seves assegurances. Com més actius siguin, més gran serà la recompensa econòmica. Yang Zheng, executiu de Ping An Health Insurance a Xangai, diu que cada dia 1,5 milions de clients aporten les dades de la seva activitat. Però tots aquests esforços, ¿són alguna cosa més que un reclam? Durant molt de temps, els wearables han sigut una broma: alguns afirmen que el seu “temps de calaix” -el període que la gent triga a perdre l’interès per un producte i abandonar-lo-és de només uns mesos.

Una altra empresa d’assegurances, Vitality Group, va voler respondre aquesta pregunta el 2015, quan va començar a oferir Apple Watches als clients. Els resultats de l’estudi de 400.000 persones no són precisament una broma. Els clients que utilitzen el rellotge -acompanyats d’incentius, com cafès o entrades de cinema gratis- van augmentar l’activitat física un 34% en dos anys. Els clients amb sobrepès van registrar increments encara més alts. Aquest fet representa canvis de comportament a llarg termini, un fet molt rellevant per a asseguradores i governs amb problemes per fer front a l’augment de malalties cròniques, com la diabetis o afectacions pulmonars, provocades per la manca d’activitat física. La clau de l’èxit és entregar gratuïtament el rellotge i apujar les primes dels usuaris si no assoleixen els objectius d’activitat.

Més control de la salut

Totes aquestes troballes indiquen una manera d’expandir la base de clients dels rellotges. Així com les empreses de telefonia mòbil ja inclouen el cost dels smartphones, les asseguradores, les empreses i fins i tot els governs podrien estar disposats a assumir el cost dels rellotges intel·ligents. Hi ha rumors que Apple intenta desenvolupar una funció de control de la glucosa, i en el futur es podrien desenvolupar elements que alertin de signes prematurs de Parkinson o controlin el procés de recuperació d’una operació. Els analistes especulen sobre si l’empresa se centrarà en la pressió sanguínia, el greix o la temperatura corporals, o l’oxigenació de la sang, i sobre si els Airpods -els auriculars sense cable d’Apple- es podrien adaptar per incloure-hi sensors.

Sens dubte, si Apple s’equivoqués, hi hauria persones sanes anant al metge per problemes inexistents, però els experts diuen que Apple va amb compte i que només alertarà els usuaris d’un mal si es detecten un mínim de senyals negatius. Si les tecnologies relacionades amb els wearables continuen millorant, en algun moment en el futur els usuaris podran rebre trucades del seu metge demanant-los informació, i no al revés com ara.