Així vol salvar la UE el ‘Made in Europe’

Brussel·lesEls Vint-i-set no es pensen quedar de braços plegats davant de la pluja de milions dels Estats Units i de la Xina a la seva indústria, que podria posar en perill la competitivitat industrial del Vell Continent. Tot i que està clarament més alineada amb Washington que amb Pequín, Brussel·les vol ser un actor independent i sobreviure enmig de la guerra de les dues grans potències per liderar els sectors que es preveuen més estratègics en un futur —com les energies renovables, la indústria de les bateries, els xips o els cotxes elèctrics— i salvar el famós 'Made in Europe'. Aquests són els passos que vol seguir la Unió Europea per aconseguir-ho.

Autonomia energètica

En primer lloc, i de manera urgent, tal com repeteixen els diferents líders comunitaris i estatals, la UE vol acabar amb els elevats preus de l’energia. Els Vint-i-set depenien dels combustibles fòssils russos i, amb la guerra d’Ucraïna, s’han vist obligats a buscar a correcuita subministradors alternatius i a reduir el consum. La cotització del gas s’ha tornat a moderar i la Unió Europea ja està estudiant una reforma del mercat elèctric. Tot i això, el bloc comunitari encara està lluny d’assolir l’autonomia energètica que tant anhela. “La solució definitiva arribarà de la mà del desplegament de les renovables”, remarca el professor d’Economia de la UOC Antoni Cunyat.

Dependència econòmica de la Xina

La Xina és amo i senyor dels minerals estratègics que Europa necessita per fer realitat la transició verda. "Pel que fa a les terres rares, que són vitals per a la indústria tecnològica, Europa té una dependència del 98% de la Xina", recordava la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al fòrum econòmic de Davos. A més, el 90% d’aquests materials es processen al gegant asiàtic. Per aquest motiu, fa temps que els Vint-i-set intenten diversificar els proveïdors de terres rares i reforçar les cadenes de subministrament més estratègiques. “Hem après la lliçó pel que fa a dependències i hem après com és de necessari desfer-se’n”, va afegir Von der Leyen.

Pequín és el segon soci comercial de la UE, només per darrere dels Estats Units, i el seu comerç bilateral suposa més de 1.500 milions d’euros al dia. En aquest sentit, fa temps que el bloc comunitari es queixa que l’accés al seu mercat pel que fa a la Xina estigui tan obert i, en canvi, Pequín dificulti l’entrada de productes o la instal·lació d’empreses europees al seu territori. "Volem més reciprocitat i un balanç d'importacions i exportacions més equilibrat", va demanar el president del Consell Europeu, Charles Michel, en la seva última visita a Pequín, a finals de l’any passat.

L'aixeta milionària dels EUA i la divisió a la UE

El punt més destacat de l’agenda del Consell Europeu dels pròxims 9 i 10 de febrer és la resposta de la UE al paquet d’ajuts milionaris de Biden destinat únicament a la indústria estatunidenca, en teoria, per fer front a la inflació i potenciar la indústria del cotxe elèctric i la transició verda. “Que l’accés a aquestes subvencions es vinculi al fet d’estar instal·lat als EUA és delicat, podria provocar una relocalització de fàbriques que ara estan escampades arreu del món”, assegura Joan Calzada, professor d’Economia de la Universitat de Barcelona.

Així, per evitar que algunes fàbriques europees travessin l’Atlàntic, alguns estats membres —com França, Itàlia, Espanya o Portugal— han demanat a la UE tirar endavant línies d’ajuts similars. Alguns dels països comunitaris amb més capacitat econòmica no ho veuen amb bons ulls. “Alemanya, per exemple, no té la necessitat de compartir les seves inversions”, concreta Philipp Lausberg, analista de l’Europe’s Political Economy. De fet, Berlín destinarà 200.000 milions d'euros a ajudar a pagar el rebut de la llum a les seves empreses. Una ajuda equivalent al 5% del seu PIB que ja ha aixecat recels a Brussel·les i entre la resta de socis europeus perquè consideren que vulnera la igualtat de condicions i la competència del mercat comú.

Flexibilització de les ajudes estatals

També hi ha estats, com els Països Baixos o Espanya, que han demanat obertament que, més enllà d’aprovar un altre fons, primer cal que es despleguin els ajuts de recuperació covid. “S’han de flexibilitzar les normatives d’ajudes estatals, almenys de forma temporal. Als EUA o a la Xina van molt més de pressa”, apunta Lausberg. En aquest sentit, Von der Leyen ja va prometre que faria una proposta legislativa per “agilitzar i simplificar” l’entrega dels fons covid i que la Comissió Europea tornaria a analitzar en quins sectors estratègics s’han d’invertir. Això confirma, assenyala el professor Calzada, que “els fons de recuperació covid no són simplement uns ajuts temporals, sinó els primers passos de la nova política industrial europea”.