Turisme

Així es reinventen les estacions d'esquí franceses

Nou de cada deu d'aquestes instal·lacions estan amenaçades per l'escalfament global

Esquiadors a l'estació francesa de Val Thorens.
12/01/2024
3 min

ParísEl paisatge dels Pirineus a gairebé 3.000 metres d'alçada és espectacular. En plena temporada d'hivern, el silenci regna a les pistes d'esquí de Puigmal 2900, situades al Pirineu francès, a 19 quilòmetres de Puigcerdà. Els remuntadors de l'estació estan aturats i no hi ha esquiadors. Puigmal 2900, on milers de catalans han esquiat durant dècades, ha tancat definitivament aquesta temporada. L'estació, després de vuit anys sense funcionar, havia pogut reobrir el 2021, però no ha aconseguit sobreviure. La falta de neu i l'alça del preu de l'electricitat, que va afectar especialment les estacions franceses la temporada passada, van provocar la seva fallida fa tres mesos.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Puigmal 2900 és només una de les moltes pistes que ha tancat en els últims anys a França. El canvi climàtic, que fa que la neu sigui cada vegada més escassa, amenaça la supervivència de les estacions d'esquí alpí. En dues dècades han tancat més de 150 d'aquestes instal·lacions a França, la majoria molt petites, afectades també per problemes econòmics. Però l'escalfament global amenaça el futur de gairebé totes les estacions d'esquí franceses, fins i tot de les més grans: segons un estudi publicat a Nature Climate Change l'any passat, el 98% de les que hi ha als Pirineus i el 93% de les dels Alps podrien veure's forçades a tancar en els pròxims anys.

El mateix estudi explica que el perill és real si es manté la tendència actual d'escalfament global, amb una previsió d'augment de 3 °C per al 2100. En aquest cas, els experts que han elaborat l'article asseguren que nou de cada deu estacions d'esquí d'Europa, de les 2.234 que hi ha, tenen un risc "molt elevat" de falta de neu, una situació que obligaria a tancar-ne un bon nombre. Només les pistes que poguessin assumir el cost de la neu artificial podrien sobreviure. Els experts calculen que si l'escalfament global no supera els 1,5 °C, el risc de tancament per a les estacions dels Alps cauria al 4%.

Sequera i neu artificial

En el cas de França, igual que a Catalunya, les estacions s'enfronten a un problema afegit: la sequera. Les mesures que limiten l'ús de l'aigua compliquen la creació de neu artificial. I en qualsevol cas, fabricar neu artificial comporta una demanda addicional d'aigua i d'electricitat que suposa un cost afegit per a les estacions. També comportaria un augment de la petjada de carboni i, per tant, contribuiria a accelerar el canvi climàtic.

Davant d'aquestes perspectives tan negatives, les estacions aposten per la reconversió i diversificació amb plans per impulsar activitats a la muntanya durant tot l'any. Algunes estacions ja fa anys que posen en marxa activitats durant l'estiu, però per sobreviure econòmicament algunes d'elles comencen a oferir també activitats alternatives a l'esquí la resta d'estacions de l'any, com el senderisme, circuits de bicicleta de muntanya, centres aquàtics o parcs d'aventures amb tirolines i ponts tibetans. Als Pirineus, per exemple, l'estació de Saint Lary proposa excursions a la muntanya sense esquís durant l'hivern, amb un forfet per utilitzar els telecadires per pujar fins a dalt de les pistes i fer caminades a peu per la neu des del llac de l'Oule.

Contra la reconversió

La diversificació, però, no genera consens al territori. "No ho neguem més. Ni la bicicleta de muntanya, ni el senderisme, ni cap altra activitat alternativa generaran beneficis econòmics comparables als de l'esquí", advertien tres polítics ecologistes en una tribuna a Le Monde, entre ells l'alcalde de Grenoble, Éric Piolle. Els ecologistes consideren que gastar diners públics en fer noves activitats no és la solució i demanen assumir que el negoci de l'esquí no té futur.

"L'or blanc s'ha acabat. Cal dir-ho clarament –reclamaven els ecologistes–. És el final d'un model econòmic basat en el consumisme turístic, la mercantilització dels espais naturals i una situació d'explotació immobiliària que mai s'ha posat en qüestió". Diverses organitzacions ecologistes també s'han mostrat en contra de la candidatura dels Alps francesos als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. Denuncien que suposaria "un escàndol financer i ecològic".

Al marge de la incertesa sobre el seu futur a mitjà termini, les estacions d'esquí estan recuperant la normalitat després del sotrac que va suposar la pandèmia del covid. Amb la baixada generalitzada de les temperatures aquesta setmana i unes vacances de Nadal amb una ocupació elevada, les estacions són optimistes. Almenys de cara a aquesta temporada. A França, el turisme d'hivern representa una facturació de 9.000 milions d'euros i la pràctica d'esports d'hivern crea 120.000 llocs de treball.

stats