Així pagaran les rendes altes les pensions dels 'baby boomers'

Madrid¿Podrà Espanya pagar les pensions quan es jubili la generació del baby boom? Afrontar aquest repte és una de les claus de la segona part de la reforma de les pensions, que vol fer sostenible la caixa de la Seguretat Social. Cal tenir en compte que en menys de deu anys es jubilaran la generació més nombrosa, els boomers, i la despesa en prestacions es dispararà en un moment en què el deute ha superat per primer cop els 100.000 milions d'euros, segons el Banc d'Espanya. El nombre de pensionistes passarà dels 10 milions actuals als 15 milions l'any 2050.

Entre el ventall d'opcions que des del govern espanyol plantegen per mirar d'omplir la guardiola de les pensions (que hi hagi prou ingressos per cobrir la despesa futura) hi ha l'augment de les cotitzacions dels salaris més alts. La mesura afecta la població que més guanya i va acompanyada d'un augment de la pensió màxima al llarg del temps.

¿D'on surten els ingressos?

Primer de tot cal tenir en compte les cotitzacions socials que paguen empresaris i treballadors (també els aturats), així com les transferències d'impostos que l'Estat fa a la Seguretat Social o els préstecs del Tresor. Així es paguen les pensions contributives (jubilació, viudetat, orfandat, incapacitat permanent o en favor de familiars). Les pensions contributives per jubilació, a 1 de desembre, suposaven el 72% del total de la nòmina de la Seguretat Social (7.438 milions d'euros al mes).

¿Quines cotitzacions es volen tocar?

El ministeri de la Seguretat Social, sota la batuta de José Luis Escrivá (PSOE), ja va acordar –només amb els sindicats– la posada en marxa aquest 2023 del mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI): augmentar totes les cotitzacions fins a 0,6 punts durant deu anys. El govern confia que aquest any la mesura deixi fins a 2.966 milions d'euros addicionals.

Ara bé, Escrivá també ha situat en el punt de mira l'anomenada "base màxima de cotització", és a dir, les aportacions (per la via de les cotitzacions) a la Seguretat Social dels treballadors amb salaris més alts. Ara mateix, aquesta base màxima està "limitada" als 4.495 euros mensuals, després d'augmentar-la un 8,6% a través dels pressupostos de l'Estat en vigor. Això vol dir que afecta aquells salaris superiors als 54.000 euros bruts anuals.

Per posar un exemple: ara mateix, si un treballador té un sou de 6.300 euros mensuals, només es calcula el que ha de cotitzar sobre els primers 4.495 euros (base màxima de cotització l'any 2023). La resta de la remuneració, fins als 6.300 euros, queda exempta. Fonts de l'executiu espanyol apunten que han identificat uns "35.000 milions d'euros" en salaris dels treballadors més ben pagats que no cotitzen per les pensions.

Per què es pot recaptar més?

Augmentar la quantitat que està subjecte a tributar per la via de les cotitzacions socials implica, de facto, un augment de la recaptació de la Seguretat Social.

Aquesta idea, però, provoca un xoc entre sindicats i patronals. La crítica dels sindicats majoritaris (CCOO i UGT) és que la base màxima implica que hi hagi milers d'euros de salaris que no cotitzen, cosa que consideren "insolidària". En canvi, la patronal CEOE ho rebutja de ple perquè la mesura afecta, sobretot, l'empresa, que és qui aporta el gruix de les cotitzacions socials. En un cas tipus, amb l'augment del 8,6%, el treballador aporta 20 euros mensuals més i l'empresa 100 euros més. En tot cas, això afecta aquelles empreses amb treballadors amb uns sous bruts alts.

Tanmateix, agents socials i govern espanyol han de negociar en el marc de la segona part de la reforma de les pensions que això vagi més enllà d'un retoc. La intenció del ministeri, de fet, és convertir en estructural aquest augment i eliminar progressivament aquest topall. Escrivá ha plantejat vincular-ho a la inflació i, alhora, acordar un increment anual d'1,154 punts percentuals en termes reals entre el 2025 i 2050, una xifra que tot just s'està negociant i pot rebre modificacions. 

Un problema de fons: el mercat laboral

En tot cas, això implicarà treure el topall de la pensió màxima, que amb la revalorització del 8,4% supera els 3.000 euros mensuals, però des del ministeri tenen clar que ho farien progressivament i mantindria un límit. El model oposat es dona a Portugal: no hi ha límits a l'hora de cotitzar, però tampoc una pensió màxima establerta. 

De fet, en comparació amb la majoria de països europeus, la pensió màxima a Espanya és més baixa, apunta la professora d'economia aplicada de la Universitat de Barcelona Montserrat Guillén. Al conjunt de l'Estat, 468.301 persones tenen una pensió màxima, mentre que 4.736.168 pensiones reben menys que el salari mínim interprofessional (SMI) actual (1.000 euros bruts mensuals) i 3.849.081 persones perceben entre l'SMI i la pensió màxima, segons les últimes dades de la Seguretat Social. 

Sigui com sigui, Guillén recorda que cal fixar-se en el mercat laboral. "Com més gent treballant amb millors sous, més cotitzacions", conclou l'economista.