Així afecten els ERTO i les ajudes per la pandèmia la declaració de la renda

La declaració de la renda és un tràmit essencial que toca fer cada any. I aquest 2021 pot variar per a molta gent. La pandèmia ha obligat les administracions a donar ajudes directes a milions de persones, entre subsidis a aturats i afectats per expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), transferències a autònoms i altres polítiques puntuals de suport a l'economia. El fet que durant el 2020 tanta gent cobrés diners directament de les administracions públiques, a més dels ingressos habituals per la seva feina, pot afectar la declaració de molts treballadors en la campanya d'aquest any, que començarà el 7 d'abril.

Doble pagador

Normalment una persona amb una feina fixa té un únic pagador: la seva empresa. En aquesta situació, només cal fer la declaració si els ingressos de tot l'any han superat els 22.000 euros. No obstant això, quan es té més d'un pagador, és a partir dels 14.000 euros que cal presentar la declaració, però amb una condició: els dos pagadors han d'haver pagat com a mínim 1.500 euros.

Aquesta normativa sobre el segon pagador pot afectar un bon nombre de persones amb feines fixes o temporals i que no havien de fer la declaració perquè no arribaven al mínim de 22.000, però que es van veure afectats per un ERTO el 2020 o es van quedar sense feina durant l'any i ara es troben a l'atur. També afecta, evidentment, les persones que van perdre la feina i n'han trobat una altra.

En tots aquests casos, els treballadors tenen dos pagadors: la seva empresa i el SEPE, el servei d'ocupació estatal, que és l'organisme públic que paga les prestacions d'atur i ERTO. Per tant, a l'hora de fer la declaració hi ha treballadors que abans n'estaven exempts i que ara sí que tindran aquesta obligació, segons l'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals (Aedaf).

Per exemple: si un empleat d'una empresa cobra 20.000 euros anuals, no cal que faci la declaració, però si l'any passat va quedar afectat per un ERTO i va cobrar 5.000 euros mentre va durar l'expedient, sí que l'haurà de fer. Ara bé, si es tractés d'un ERTO curt i només n'hagués cobrat 1.000, no caldria que la fes perquè el segon pagador no li hauria abonat el mínim de 1.500 euros.

Així doncs, si en algun moment vam entrar en un ERTO, és important saber quin sou anual tenim i si ens trobem en aquesta franja. En el cas de les persones que no arriben als 14.000 euros l'any, no cal que presentin la declaració en cap cas, si no ho volen.

Retencions

Un altre element que cal tenir en compte és la retenció. En el cas dels subsidis pagats pel SEPE, la retenció és més baixa que la que s'aplica a les empreses. Per tant, i excepte en aquells casos en què un treballador hagi sol·licitat que les apugin, és possible que en aquesta ocasió toqui pagar més a Hisenda del que era habitual els altres anys. Cal tenir en compte, malgrat la idea generalitzada, que és millor per a la nostra butxaca que la declaració ens surti a pagar més que no pas a retornar, perquè si ens tornen diners vol dir que hem estat prestant diners involuntàriament a l'Estat.

Possible pèrdua de deduccions fiscals

Les persones que hagin estat en un ERTO poden perdre una part de les deduccions –si en tenien– per família nombrosa, per maternitat o per tenir a càrrec persones dependents. Aquestes rebaixes fiscals només s'apliquen a treballadors per compte propi o empleats, però no a les persones que cobren subsidis laborals, com pot ser la prestació per un ERTO o la d'atur. Així doncs, durant el temps que s'hagi cobrat un ERTO no es podran demanar aquestes bonificacions. A partir que l'ERTO s'acaba o que es troba una altra feina i es torna a treballar normalment, sí que es tornen a aplicar. És a dir, si el 2020 una persona va treballar deu mesos i en va passar dos afectat per un ERTO, només podrà aplicar les deduccions corresponents a deu mesos, no pas a tot l'any.

Ajudes a autònoms

Els autònoms que hagin rebut algun tipus de subsidi o ajuda econòmica d'alguna administració pública també hauran d'anar amb compte a l'hora de fer la declaració. En aquests casos, les ajudes cal computar-les com a rendes del treball, és a dir, com si fossin un sou pagat per una empresa addicional a l'activitat com a autònom. Això s'aplica tant a les prestacions per cessament d'activitat com a les altres que s'hagin pogut percebre. Per tant, no s'han de comptabilitzar com a ingressos procedents de l'activitat normal que es declaren cada trimestre, segons l'Aedaf.