La generació de la doble crisi

BarcelonaVan fer els 18 anys el 2008, quan la fallida Lehman Brothers va provocar la penúltima i llarga crisi econòmica, i aquest any celebren els 30 amb la crisi del coronavirus, que encara ningú s’atreveix a determinar quant ha de durar. L’ARA ha tornat a reunir cinc companys que van estudiar junts la secundària a l’Institut Gorgs de Cerdanyola del Vallès per saber com afronten aquest nou sotrac. Ells i la resta de la seva classe van explicar en un reportatge publicat fa quatre anys com els havia condicionat la crisi del 2008 en la seva entrada al món laboral.

El 2016 Sandra García buscava feina. Amb 26 anys només havia tingut un contracte temporal de sis mesos en una empresa. Actualment torna a estar en la mateixa situació. A part del grau mitjà de FP que ja tenia, en aquest temps ha fet dos graus superiors més: un d’educació infantil i un d’interpretació de llenguatge de signes. Les dues titulacions tampoc li han obert les portes al món laboral. El 2018 va trobar feina en uns grans magatzems, però quan al juliol se li va acabar l’últim contracte va decidir anar-se’n a Andalusia a viure amb la seva parella. Allà de seguida li van oferir un lloc de treball també en uns grans magatzems, on ha encadenat contractes temporals fins al 14 d’abril, quan se li ha acabat l’últim.

Ara té sis mesos d’atur, pels quals cobrarà 500 euros al mes. Seran els únics ingressos que entraran a casa seva. La seva parella havia de començar a treballar al març en un hotel, però el tancament de l’establiment pel coronavirus ho ha impedit. “Tenim un lloguer de 250 euros que no hem pogut pagar aquest abril ni tampoc els serveis bàsics: llum, aigua...” Si la situació no canvia, la parella es tornarà a separar i cadascú anirà a viure amb les seves respectives famílies: ell a Andalusia i ella a Catalunya. “Hem de tornar a començar un altre cop, i el problema ara no és que busqui i no trobi, sinó que no tinc ni l’opció de buscar”, lamenta. El professor d’economia de la UPF Sergi Jiménez assegura que les víctimes d’aquesta nova crisi seran precisament els joves que estan treballant en sectors precaris. “Com més qualificació laboral, menys afectació patiran”, assegura.

Fa quatre anys un terç dels divuit companys de classe de García que havien estudiat titulacions universitàries volien treballar en el sistema educatiu. Una xifra que en aquest temps encara ha augmentat més. S’ha afegit en aquesta llista Sara García, que havia estudiat biologia i té dos màsters i un doctorat. “No vaig poder fer recerca perquè era molt complicat i tampoc vaig voler marxar fora. L’opció que vaig veure més viable va ser estudiar el màster per exercir de professora”, explica. El curs passat ja es va apuntar a la llista d’interins i va fer una substitució curta que va compaginar amb la feina de professora d’una escola d’idiomes. Amb l’inici d’aquest curs li van donar una altra substitució en un institut del Prat de Llobregat. “La persona que substitueixo està de baixa, però no sé fins quan”, explica. Tot i la incertesa, no vol encarar el futur de manera pessimista. “El sector de l’educació resistirà, i vull pensar que tornarà a la normalitat”.

De moment els únics inputs que ha rebut del departament d’Educació sobre el futur dels interins i substituts són “poc concrets”. No es tanca la porta a intentar treballar en el món de la biologia, tot i que assegura que no ho troba gaire a faltar perquè “el pla Bha resultat ser un bon pla”.

Segons el professor de la UPF, el sector de l’educació sempre ha tingut l’atractiu de ser estable, però alerta que en els últims anys aquesta etiqueta ha variat. Una afirmació que corrobora la mateixa García però també Roser Bursó i Anna Mateo. Fa quatre anys totes dues ja volien treballar en l’àmbit educatiu. En aquell moment Bursó, que és musicòloga, estava fent la volta a l’Àsia amb la seva parella. La decisió la va prendre tipa de combinar tres feines (en un hotel, de professora de música i francès i de cambrera els caps de setmana) i no arribar a ser mileurista. “He aconseguit reconduir la crisi existencial que tenia durant el viatge”, explica. Quan va tornar a Catalunya, el 31 de desembre del 2016, va treballar d’administrativa en dues empreses. “No m’aportava res”, diu. I va ser en aquest punt que va decidir estudiar un màster de la pedagogia Montessori. Actualment treballa en una escola privada d’infantil i primària que s’ha creat aquest any a Molins de Rei.

Futur incert

Tot i que amb el canvi hi ha sortit econòmicament perdent, assegura que la seva feina actual l’apassiona. El problema és que té un contracte temporal fins al 30 de juny i moltes famílies estan tenint problemes per pagar la quota perquè s’han quedat temporalment sense feina. No té clar si podrà cobrar la pròxima nòmina o si l’acabaran posant en un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). “No sé què passarà, estic nerviosa i em costa dormir”, admet. Pel que fa a Mateo, que és química, va aconseguir finalment estudiar el màster per exercir de professora després d’haver-se quedat sense plaça. “Vaig fer-lo en una universitat privada i online”, detalla. Abans de tenir el títol ja la van cridar per a la seva primera feina en un institut durant un mes i mig. El curs passat va estar en un centre de Cerdanyola, i aquest, d’interina a Ripollet. “No em fa por perdre la plaça perquè estic en un centre poc demanat”, explica. Mateo, però, té previst presentar-se a les oposicions que s’han ajornat del juliol al setembre per aconseguir l’anhelada estabilitat.

En canvi, qui no ha patit laboralment en aquestes dues crisis és Albert Enrique. Va estudiar enginyeria química superior i abans d’acabar la carrera ja tenia feina. Fa quatre anys va començar a treballar en una farmacèutica, on ha anat ocupant diversos càrrecs. El seu objectiu és arribar a ser cap de producció. “On sí que he vist la crisi econòmica és en els sous. Ara, tot i tenir més responsabilitats, són més baixos que els de fa 15 anys”, explica.

Segons Jiménez, encara és difícil saber quant s’allargarà la crisi del coronavirus. “La resposta està condicionada a quant temps es trigarà a reprendre l’activitat”, insisteix. Tot i així, deixa clar que l’afectació que patiran aquests joves dependrà, a part del tipus de treball que tinguin, de si estaven o no consolidats en el seu lloc de treball. Entre els afectats de la doble crisi es repeteix només un desig: “Esperem no tornar a parlar d’això, perquè voldrà dir que les coses ens van bé”.