Catalunya, una de les economies més castigades de la UE per les restriccions
Segons Brussel·les la reducció del 50% d’aquestes mesures impulsaria fins a un 5,7% el PIB català
BarcelonaCatalunya, juntament amb València, les Balears i Andalusia, és una de les regions europees on les restriccions del 2020 van tenir un impacte econòmic més gran, segons es desprèn d’un estudi de la Comissió Europea.
L’informe fa una simulació sobre l’impacte que tindria en el producte interior brut (PIB) –l’indicador que mesura l’activitat econòmica d’un territori– de les regions europees imposar aquest any la meitat de mesures restrictives que l'any passat. En aquesta simulació, Catalunya se situa entre les regions de la Unió Europea on l’alleujament de les restriccions comportaria un creixement més fort: entre un 4,5% i un 5,7%.
En l’àmbit europeu, només en dos països hi ha regions que experimentarien un creixement més fort, Itàlia i Irlanda. En el cas italià, les regions del centre i del nord del país –l’epicentre inicial de la pandèmia el febrer de l’any passat– serien les que creixerien amb més força, fins i tot per damunt del 7% en llocs com Friül - Venècia Júlia, el Trentino - Tirol del Sud, a l’extrem nord-est del país, o l’Úmbria i les Marques, al centre. A Irlanda, tant la meitat septentrional com, sobretot, la meridional –que inclou la capital Dublín– creixerien a ritmes per sobre del 6%.
Per estats, Espanya, amb un creixement del 4,8%, al costat d'Itàlia, Grècia, França i Irlanda, serien els més beneficiats, amb impactes positius sobre l’activitat econòmica del 4% al 6,2%. Per contra, “les regions del nord i l’est de la UE són les que tindrien menys guanys i una resposta més homogènia” a un hipotètic aixecament de les restriccions sanitàries imposades a l’economia, explica el document.
400.000 llocs de treball a Espanya
L’informe de la Comissió també analitza l’impacte sobre el mercat laboral d’un aixecament de les mesures sanitàries. En aquest sentit, el document estima que una reducció a la meitat de les restriccions del 2020 suposaria salvar 1,6 milions de llocs de treball al conjunt de la Unió Europea. Per països, Espanya seria clarament el més afavorit, amb unes 400.000 feines salvades, la qual cosa representa aproximadament un 2% de l’ocupació del país. En canvi, al centre d’Europa i als països nòrdics, un relaxament de les mesures anticovid tindria un impacte gairebé mínim sobre el mercat de treball (a Bèlgica i Polònia fins i tot es destruiria ocupació).
En el cas de Catalunya, l’impacte sobre la força de treball amb aquest hipotètic escenari se situaria per damunt de la mitjana espanyola, entre el 2,1% i el 2,4% de l’ocupació salvada. En el mateix nivell es trobarien la majoria de les comunitats autònomes de la costa mediterrània de l’Estat, com les Balears, València, Múrcia i Andalusia, a més de Castella-la Manxa. Aquestes dades reforcen la idea que el turisme és un dels principals motors d’ocupació tant a Espanya com a Catalunya, ja que aquest sector té més pes justament en aquestes comunitats autònomes.
Més turisme, menys ocupació
Segons el text, “l’impacte de la crisi tendeix a ser més fort anant del nord cap al sud d’Europa”. És a dir, els estats més meridionals, entre els quals hi ha Espanya, són els que estan patint més la crisi derivada de la pandèmia, un fet que és conegut des de fa mesos però que la Comissió torna a demostrar amb dades.
L'estudi ho explica per la composició de les economies del sud respecte a les del nord: “Els resultats suggereixen que com més alta és la proporció d’ocupació en serveis amb interacció física, com l’hostaleria i el comerç físic, més gran és la pèrdua de llocs de treball”, conclou. Cal tenir en compte que el turisme és un dels sectors més destacats de l’economia catalana, amb si fa no fa un 16% del PIB abans de la pandèmia.
“Una de les principals conclusions de l’anàlisi és que valen la pena els esforços que fa la UE per millorar els escenaris epidemiològics el 2021 i reduir les restriccions i els confinaments”, conclou el text. La raó és que “el PIB i l’ocupació millorarien significativament i compensarien els costos extres que haurien d’afrontar els governs a l'hora d'implementar-los”, afegeix.
A més, el document recorda que tant pel que fa a l’impacte sobre el conjunt de l’economia com sobre el mercat de treball, “els països no es comporten com blocs econòmics homogenis”, per la qual cosa remarca “la importància de considerar les característiques econòmiques de cada regió per implementar-hi les mesures més efectives”.