L’Airef proposa una renda mínima mensual per reduir la pobresa

MadridDos de cada deu espanyols estan en risc de pobresa, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El percentatge situa Espanya entre els socis europeus amb més pobresa, al costat de països com Romania i Bulgària. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha posat damunt la taula una proposta per reduir la pobresa severa a l’Estat entre un 50% i un 60%. Es tracta de posar en marxa una renda mínima per a les famílies amb ingressos baixos que seria compatible amb tenir una feina i, per tant, percebre un salari. Els beneficiaris, 1,8 milions de llars, rebrien un màxim de 430 euros mensuals, tot i que l’ajuda podria augmentar per a les famílies amb fills.

L’Airef calcula que la taxa de pobresa severa a l’Estat cauria de l’actual 6,9% al 2,7% si s’implantés la mesura, i estima que tindria un cost de 3.500 milions d’euros anuals, segons el document que va publicar ahir aquest organisme -una mena d’auditor independent- presidit per José Luis Escrivá. L’autoritat fiscal proposa introduir-la gradualment al llarg de tres anys i calcula que el seu cost equival a una dècima més de dèficit estructural. Tot i això, considera que és “factible” i que el seu cost es podria compensar amb altres mesures per augmentar els ingressos.

Iniciativa legislativa popular

L’Airef va plantejar ahir aquesta possibilitat en un informe que analitza una iniciativa legislativa popular (ILP) presentada el 2017 pels sindicats Comissions Obres i UGT per establir una prestació d’ingressos mínims. L’autoritat fiscal conclou que la proposta dels sindicats té un cost massa elevat, d’entre 7.200 i 9.800 milions d’euros, i que només reduiria la pobresa severa un 27,6%. La seva alternativa, defensa l’Airef, té un cost menor, arribaria a més famílies i seria més eficaç per reduir la pobresa.

La proposta de l’Airef planteja que per percebre l’ajuda només es tingui en compte la renda de les famílies i que sigui compatible amb l’ocupació. La renda mínima seria un complement salarial fins a arribar a un topall. “S’eliminaria el requisit d’inscripció com a desocupat”, proposa l’Airef. Es considera que viuen en una situació de pobresa severa les persones que perceben menys de 355 euros mensuals o les famílies amb dos adults i dos menors amb ingressos inferiors a 746 euros.

Amb l’augment del salari mínim (SMI) fins als 900 euros mensuals, les famílies que tenen almenys un membre amb feina a temps complet no tindrien dret a accedir a la prestació, però les famílies amb tots els membres a l’atur o amb una sola persona treballant a temps parcial sí que hi podrien optar. Les famílies amb fills podrien rebre un complement de 100 euros al mes per cada menor -fins a un límit de tres fills- que se sumaria als 430 euros de renda.

Renda universal a Catalunya

A Catalunya, la Generalitat va encarregar un estudi per saber quant costaria implantar una renda mínima que, a diferència de la proposta de l’Airef, seria universal i, per tant, no tindria en compte el nivell de renda. L’estudi, fet públic la setmana passada, revelava que la mesura tindria un cost net de 7.700 milions d’euros l’any, l’equivalent a un 3,5% del PIB. Seria la segona partida més cara del pressupost del Govern.

Sánchez Llibre vol salaris dignes

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va defensar ahir la necessitat de tenir salaris “que permetin a les persones viure dignament” i “evitar les desigualtats que fracturen la societat espanyola”. El president de la patronal va fer aquesta afirmació en un esmorzar informatiu quan li van preguntar per la proposta d’Unides Podem d’elevar el salari mínim (SMI) a 1.000 euros mensuals. No va concretar si 1.000 euros és suficient o és massa, però va defensar que tenir salaris dignes “és un objectiu al qual no podem renunciar”. En matèria fiscal va plantejar suprimir l’impost sobre el patrimoni i establir un tipus reduït de l’impost de societats, del 15%, per a les pimes.