Airef: Espanya no creixerà més del 2% a mitjà termini

MadridUn cop recollits els impactes dels tipus d’interès baixos, un euro dèbil i, sobretot, dels baixos preus del petroli, que han servit per impulsar l’economia espanyola fins a créixer per sobre de la mitjana dels països europeus, el producte interior brut de l’Estat no creixerà, a mitjà termini, per sobre del 2%. Com a mínim aquest és el pronòstic que va fer ahir el president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), José Luis Escrivá, en la seva compareixença a la comissió de pressupostos del Congrés de Diputats: que Espanya no baixarà d’un dèficit del 2,5% a mitjà termini si no fa ajustos, una anàlisi en la qual ahir va coincidir el Fons Monetari Internacional (FMI), que va mostrar la seva preocupació pel desequilibri.

A aquest dèficit estructural s’hi arribaria entre el 2018 i el 2019, si no hi ha un esforç de consolidació fiscal addicional per part de l’administració pública espanyola, perquè mentre que els ingressos públics es mantindrien al voltant del 39,5% del PIB, un entorn similar a l’any 2000, quan Espanya va arribar a una situació d’equilibri pressupostari, la despesa pública quedarà tres punts per sobre, en un 42%, com a conseqüència, bàsicament, de l’increment de la factura de les pensions. Escrivà va reiterar que l’Airef calcula que el dèficit del conjunt de les administracions públiques se situarà al voltant del 4% del PIB el 2016, enfront del 2,8% previst. Segons la seva opinió, la Seguretat Social continuarà en el saldo negatiu en què va incórrer l’exercici anterior.

Nou finançament autonòmic

Per tot plegat, Espanya ho tindrà molt difícil per reduir el deute públic fins als nivells exigits per Europa, que se situen al voltant del 60%. Després que el passiu de l’Estat pugés més de 60 punts per culpa de la crisi (sis d’aquests punts van venir pel rescat a la banca i quatre punts van ser per les ajudes als rescats d’altres països) i fregui ja el 100% del PIB, Escrivá va considerar que caldrien més de 20 anys per arribar al 60% del PIB de deute. Per a algunes comunitats autònomes -no va detallar quines- podrien caldre deu anys més.

Escrivà, que va constatar també que la inflació baixa suposa una rèmora per la reducció del deute -ahir es va saber que l’IPC va caure a Catalunya sis dècimes al març-, va demanar també un pla a mitjà termini per solucionar la insuficient credibilitat de les finances públiques a Espanya. “Aquest pla ha d’incloure, a més, un reforçament del marc institucional nacional de les finances públiques, on hi ha un marge de millora ampli”, va dir. El responsable de l’Airef va tornar a insistir que cal assegurar els ingressos de tots els nivells d’administració, i que per això seria necessària una reforma del model de finançament de les comunitats autònomes, que no en deixés d’infrafinançades, com passa ara.