L'Airef proposa l'eliminació progressiva de la tributació conjunta de les parelles

L'organisme també aposta per modificar els tipus reduïts d'IVA

La presidenta de l'Airef, Cristina Herrero, en la seva última compareixença al Congrés de Diputats
Núria Rius
22/07/2020
3 min

MadridL'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha proposat la desaparició progressiva de la reducció per tributació conjunta de l'IRPF, disponible per a persones casades o que tenen un fill en comú. Si bé l'Airef reconeix que el benefici fiscal d'aquest tipus de tributació sí que aconsegueix el seu objectiu, és a dir, beneficiar les llars que només tenen un ingrés, també considera que genera un "desincentiu a la participació laboral de les dones", en paraules de la seva presidenta, Cristina Herrero. Per a l'organisme, això genera que "s'accentuïn els problemes de desigualtat de gènere" que ja arrossega l'economia espanyola.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Amb tot, l'organisme ha destacat que aquesta modalitat de tributació conjunta està desapareixent de les economies pròximes a Espanya, com ara Àustria, Bèlgica o el Regne Unit. El que proposen és establir un règim transitori per no perjudicar les famílies més vulnerables i, al mateix temps, aplicar nous incentius dirigits a la participació laboral de les dones, segons ha explicat Herrero.

Aquesta proposta es recull en el primer estudi de la segona fase de l'Spendig review que fa l'Airef a partir de l'anàlisi de 13 beneficis fiscals que tenen un cost anual de 35.000 milions i suposen el 60% del total dels beneficis a Espanya, que s'enfilen fins als 60.000 milions d'euros cada any.

D'altra banda, el que proposa l'Airef és una revisió progressiva dels tipus reduïts d'IVA, és a dir, el del 4% i el del 10%. Segons l'organisme, tot i que compleixen amb l'objectiu de facilitar l'accés a béns i serveis de primera necessitat, socials, culturals o estratègics, no ho fan de "manera eficient" des del punt de vista distributiu.

L'organisme ha detectat que el benefici (61%) es concentra a les llars de rendes altes, que són les que més consumeixen, i en sectors com el de la restauració, el transport, l'hostaleria i els paquets turístics. Per aquest motiu, apunta que la revisió hauria de ser en aquells béns i serveis que consumeixen les rendes més altes. Ara bé, l'Airef reconeix que la revisió caldrà fer-la tenint en compte l'evolució de l'economia i protegint els col·lectius més vulnerables a través de polítiques i mesures de despesa dirigides als col·lectius més vulnerables, segons ha explicat la presidenta, Crisinta Herrero, a través de mesures com pot ser un programa de renda mínima.

Endurir l'accés a les sicavs

D'altra banda, l'organisme també planteja endurir els requisits per accedir als tipus reduïts de què es beneficien les sicavs. Aquestes societats, que només paguen un 1% de l'impost de societats en comptes del 25%, es van pensar per aglutinar inversió col·lectiva i els resultats de l'estudi de l'Airef demostren que una gran majoria només tenen un o tres accionistes.

L'Airef també es fixa en la reducció per arrendament d'habitatges en l'IRPF aprovat el 2003, quan el mercat de l'habitatge es caracteritzava per la propietat. El benefici fiscal, però, ha sigut un dels revulsius, segons l'Airef, que ha fet "augmentar de manera significativa l'oferta del lloguer declarat", per això proposa reformular l'incentiu per tal de millorar l'accés al lloguer de les persones més vulnerables i, sobretot, a les grans ciutats.

Finalment, de tots els objectius fiscals que ha analitzat l'Airef, l'únic que creu que no compleix amb la seva finalitat és el de les desgravacions a plans de pensions. L'Airef conclou que aquest benefici fiscal no aconsegueix l'objectiu d'incentivar l'estalvi a llarg termini, com a complement del sistema de pensions públic. A més, explica que és regressiu, cosa que genera desigualtat, ja que el 67% del benefici el reben el 10% de la població amb una renda més alta. Per això, l'organisme aposta per una reformulació completa en la línia del que aprovi el govern sobre l'estalvi complementari a llarg termini.

stats