L’Airef qüestiona l’apocalipsi de les pensions

MadridFa temps que l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) critica les projeccions macroeconòmiques de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i també de l’Eurostat (el seu equivalent europeu). Finalment, l’organisme ha decidit elaborar les seves pròpies projeccions, que desmenteixen considerablement la resta, que són les que fan servir organismes com el Banc d’Espanya o el mateix govern espanyol per calcular, per exemple, com creixerà la despesa en pensions. L’Airef no creu que la població s’estanqui o creixi a un nivell tan baix com pronostiquen les dues oficines d’estadística esmentades, sinó que projecta que la població espanyola se situarà entre els 51 i els 60 milions de persones d’aquí 30 anys, una xifra superior als 44 milions previstos per l’INE i als 49 previstos per Eurostat.

On justament és la principal diferència? Doncs en la població en edat de treballar (16 i 66 anys). L’autoritat fiscal no creu que disminueixi en 7 i 5 milions de persones com preveuen l’INE i l’Eurostat, respectivament, sinó que pronostica que aquesta població es mantindrà estable respecte a l’actual. Aquesta afirmació és clau per tenir en compte com avançarà la despesa pública de cara al futur i, sobretot, com s’ha de reformar el sistema de pensions i d’atenció sanitària per fer-lo sostenible. Per això, malgrat la cautela, l’Airef és més optimista pel que fa a les possibilitats d’aconseguir un sistema sostenible i creu que l’increment de despesa serà inevitable, però més “moderat” que el pronosticat fins ara. L’optimisme d’aquest organisme s’explica principalment per dos factors: creu que arribaran més immigrants i que augmentarà lleugerament la taxa de fecunditat.

Impacte positiu de la immigració

L’Airef, doncs, preveu que -si es mantenen les actuals polítiques migratòries- arribin uns 270.000 immigrants nous anualment a Espanya durant els pròxims anys. En canvi, les previsions de l’INE són de 40.000 immigrants anuals perquè, com expliquen fonts de l’Airef, el que fa l’INE es projectar les tendències dels últims anys (en què s’ha perdut població immigrant) i no tenir en compte que Espanya, històricament, ha sigut receptora d’immigració amb més intensitat. El mateix informe recorda que “l’impacte econòmic de la immigració als països de destí acostuma a ser positiu”, i es mostra preocupat per l’auge de les polítiques antiimmigratòries perquè sosté que sovint es genera un “rebuig o desconfiança” en la població nativa que té “menys a veure amb els costos econòmics reals que amb factors socials”.

Així, el pes dels immigrants sobre la població augmentaria del 10% al 15%. En canvi, l’Airef critica al seu informe que “tant l’Eurostat com l’INE ignoren les tendències de població globals i les interaccions amb la resta del món” a l’hora de fer les seves projeccions, i no tenen en compte la immigració com un factor que contraresta els efectes de l’envelliment. Precisament, la població immigrant acostuma a elevar la taxa d’activitat perquè arriba en edat de treballar i se’n va quan se li acosta la de jubilació.

La taxa de fecunditat

L’altre gran factor és la natalitat. L’Airef creu que “és qüestionable” el supòsit que, en el futur, la taxa de fecunditat es mantindrà molt per sota de la taxa de reposició de 2,1 fills per dona, tal com passa ara. Posa en relleu que en països més avançats, com els nòrdics, l’estímul a les polítiques de natalitat i familiars ha permès que les taxes de fecunditat es recuperin i se situïn fins i tot per damunt de la de reposició. També recorda que fins i tot a Alemanya es nota un repunt en aquest sentit.

Això sí, en el cas d’Espanya apunta que “un dels factors que poden llastar la fecunditat és l’alta temporalitat del mercat laboral”. Per això creu que una millora d’aquest aspecte pot ser un dels factors a través dels quals “la demografia internalitzi els canvis en el mercat de treball”. Per això creu que la fecunditat el 2050 arribarà a una taxa d’entre 1,8 i 2 fills per dona, una mica per sota de la de reposició però per damunt de la previsió estable en l’1,4 que fa l’INE i en línia de la de l’Eurostat.

Tot plegat no evita que s’hagin d’abordar els reptes relacionats amb l’envelliment. El mateix organisme projecta un increment del 25% de la taxa de dependència (la ràtio entre més grans de 66 i persones en edat de treballar).