L'Airef calcula que 400.000 llars amb dret a l'ingrés mínim vital no l'arriben a demanar
L'organisme destaca que moltes famílies no el sol·liciten per les dificultats burocràtiques del tràmit o per l'estigma
MADRIDHi ha 400.000 llars a tot Espanya que tindrien dret a rebre l'ingrés mínim vital (IMV) però que no el sol·liciten. És el que en anglès s'anomena non-take-up. Al darrere hi ha la complexa tramitació d'aquest tipus de prestacions, la falta d'informació al voltant de l'ajuda, la por a no rebre-la perquè ja s'està cobrant alguna altra prestació, com ara l'atur, o fins i tot l'estigma, entre altres motius. Així ho conclou l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) en la seva primera anàlisi sobre l'IMV des que es va posar en funcionament just amb l'esclat de la pandèmia, el juny del 2020.
La xifra és preocupant perquè aquestes llars suposen el 57% dels possibles beneficiaris (700.000 llars a tot Espanya). És per això que l'Airef ha demanat millorar l'eficàcia i l'eficiència de la prestació, simplificar el procés, aprofundir en les causes del non-take-up o fomentar la publicitat institucional de la prestació, així com millorar la coordinació entre l'ingrés mínim i les rendes que cada comunitat autònoma dona –Catalunya està modificant la seva renda garantida per fer compatibles les dues prestacions–. L'organisme que dirigeix Cristina Herrero, però, també ha reconegut els canvis que ha dut a terme el ministeri de la Seguretat Social per millorar, precisament, l'accés a la prestació. Un exemple és que el càlcul de l'IMV ja no disminueix segons si una persona rep o no una prestació a la dependència.
Amb tot, l'Airef reconeix que l'ingrés mínim vital és una eina "potent" per reduir la pobresa i calcula que si estigués del tot desplegat podria cobrir el 60% de les persones en risc de pobresa a Espanya. Amb dades de 31 de desembre del 2021, l'Airef calcula que l'IMV ha arribat a 284.000 llars espanyoles (el 40% de les llars que es calcula que tenen dret a aquesta prestació) i s'ha executat el 56% del pressupost que s'hi va destinar. Herrero, però, no ha volgut entrar a valorar si això es tradueix en un fracàs.
Rere aquestes xifres, però, també hi ha les denegacions. L'Airef ha destacat que, des que es va posar en marxa la mesura fins al 31 de desembre, el govern espanyol va rebre un total d'1,5 milions de sol·licituds, el 73% de les quals s'han denegat o bé perquè no complien amb els criteris d'unitat de convivència o empadronament, o bé perquè els ingressos de la família passaven de la renda mínima fixada per rebre la prestació.