Brussel·les impedirà que "aeroports, camps de golf" i pagesos "de sofà" continuïn cobrant ajudes agrícoles

Brussel·lesLa Comissió Europea tallarà l'aixeta de les ajudes directes que paga als pagesos catalans i de la vella Europa seguint criteris històrics i imposarà, a partir del 2014, una "tarifa plana" de pagament únic per hectàrea conreada igual per a tots els estats membres.

L'eurocomissari d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Dacian Ciolos, ha defensat que la reforma de la Política Agrícola Comuna (PAC) aprovada aquest dimecres a Brussel·les vol subvencionar només "l'agricultor actiu" i "verd" i no el "de sofà" ni els "aeroports i camps de golf".

Brussel·les limitarà també els subsidis a un sostre màxim de 300.000 euros anuals per agricultor, per posar fi als abusos dels grans terratinents.Les ajudes directes "hauran de representar almenys el 5% dels ingressos no agrícoles del demandant", excepte si el productor rep només 5.000 euros anuals o menys de subsidi. I hi haurà "una obligació de treball mínim a la superfície" subvencionada, perquè la PAC "no té la vocació de pagar els agricultors de sofà". "Dubto molt seriosament que els aeroports o camps de golf necessitin una ajuda a la renda agrícola", ha criticat l'eurocomissari Ciolos, decidit a subvencionar només "els pagesos actius, que tinguin una producció tangible".

Ciolos vol deixar de privilegiar Espanya, França i la resta dels socis 'veterans' de la UE per repartir les ajudes i pagar el mateix als nous estats membres de l'Est. "Els criteris històrics han quedat antiquats, hem de canviar de paradigma i aconseguir una convergència interna entre els països i les regions" el 2019, ha defensat l'eurocomissari romanès. Les ajudes de la nova PAC estaran vinculades a "la superfície agrícola" conreada, "amb el 2014 com a any de referència", i seran una "tarifa plana" de pagament únic per hectàrea.

Brussel·les troba injusta la fórmula amb que actualment es calcules les subvencions: els pagesos de la 'nova Europa' cobren en funció de la mida de les seves explotacions, mentre que als de la 'vella' encara se'ls paga en funció del que produïen fa una dècada. Això beneficia els grans terratinents, gegants agroalimentaris i, fins i tot, algunes famílies reials. La Reina Isabel II d'Anglaterra, per exemple, es va embutxacar fins a 530.000 euros el 2008, el Duc de Westminster 540.000 més i el Príncep Carles 180.000. També a l'Estat, una sola família, la de la Duquessa d'Alba, es va endur més de dos milions d'euros en 'ajudes'. Espanya és el tercer principal beneficiari d'aquestes subvencions, amb uns 7.500 milions anuals, així que serà dels més perjudicats.

La nova PAC reservarà el 30% de les ajudes a les bones pràctiques mediambientals, com el guaret ecològic, les pastures permanents o la rotació de cultius. "No suposarà cap carrega desproporcionada per als pagesos ni les administracions", ha assegurat Ciolos, convençut que amb accions "senzilles" els agricultors aconseguiran netejar lla seva imatge de les "constants acusacions de contaminació". Espanya és el tercer principal beneficiari de la PAC, amb uns 7.500 milions anuals, així que podria ser dels més perjudicats: un agricultor grec, per exemple, rep 500 euros de mitjana per hectàrea, mentre que un letó no n'ingressa ni 100, segons dades de la Comissió.

L'eurocomissari d'Agricultura ha proposat també crear un fons europeu d'emergència dotat amb 3.500 milions d'euros per poder afrontar crisis com la del cogombre d'aquest estiu passat. Ciolos vol reservar ajudes per si es repeteix "una pèrdua de confiança dels consumidors a gran escala" cap a un producte europeu.