Els vols fantasma existeixen (i amb xifres que espanten)

Brussel·lesEls vols fantasma, tot i que la Unió Europea ha arribat a posar-ho en dubte, existeixen. I en unes quantitats que fan feredat. Així ho confirma una nova investigació del diari britànic The Guardian, que assenyala que des del 2019 fins ara uns 5.000 avions han volat sense cap passatger al Regne Unit i, molts d'aquests, s'enlairen o aterren en territori comunitari. No es tenen dades concretes –ni Brussel·les ni les aerolínies les volen fer públiques– de quants vols fantasma es fan cada any a la Unió Europea, però fa uns mesos va transcendir a la premsa que només l'aerolínia alemanya Lufthansa, l'hivern passat, en va fer uns 18.000, i l'últim trimestre, segons les dades britàniques, només en el trajecte de Luton (Anglaterra) a Polònia, per exemple, 62 avions van fer el viatge sense passatgers.

De tant en tant surt alguna dada, en comptagotes, sobre els vols fantasma a la Unió Europea, però no se sap exactament, per exemple, quants se'n programen cada any i quines companyies duen a terme aquesta pràctica. Per aquest motiu, fa temps que organitzacions i activistes mediambientals demanen a Brussel·les més transparència en aquest sentit. La Comissió Europea, però, quan no fa com si sentís ploure, se'n renta les mans i en culpabilitza les aerolínies. "Les normes de la Unió Europea no obliguen les aerolínies a volar o a mantenir avions buits a l'aire. Operar rutes o no és una decisió comercial de la companyia aèria i no un resultat de la nostra normativa", va defensar un dels portaveus de la Comissió Europea, Stefan de Keersmaecker.

És veritat que Brussel·les, esclar, no obliga directament cap empresa a programar vols sense passatgers. Ara bé, diverses aerolínies asseguren que la normativa europea els empeny a fer-ho. Per què? Per mantenir la capacitat d'explotació d'una línia en una franja horària concreta, les companyies estaven obligades a fer-ne un ús d'almenys un 80%. Així, durant la pandèmia, quan tota l'activitat aèria es va aturar de cop, i encara ara, que no s'han recuperat els nivells d'abans del covid, les aerolínies fan vols fantasma per complir amb el mínim i no perdre rutes. També hi ha companyiesde baix cost, com Ryanair, que asseguren que no tenen la necessitat de fer volar avions sense passatgers i han convidat la resta d'aerolínies a abaixar els preus dels bitllets per omplir els avions.

La Comissió Europea, que calcula que l'activitat aèria no tornarà a assolir nivells prepandèmia fins al 2025, ja va rebaixar el mínim d'operacions per no perdre la capacitat d'explotació al 67% i va donar per fet que, amb aquesta mesura excepcional, es resoldria el problema i desapareixerien els vols fantasma. "Es preveu que el tràfic aeri anual mitjà d'aquest 2022 sigui del 88% dels nivells del 2019", va assegurar el portaveu de Transport de la Comissió Europea, Adalbert Jahnz. Tot i això, al Regne Unit durant l'últim trimestre continuen volant avions sense passatgers i, fins i tot, han augmentat en un 70% respecte als tres mesos anteriors fins a arribar a superar els 500 trimestrals. Pel que fa a la Unió Europea, l'executiu comunitari no ha volgut respondre a l'ARA sobre quants vols buits encara s'enlairen i aterren en territori comunitari.

En direcció contrària als objectius mediambientals

En tot cas, continuen volant avions buits mentre la Unió Europea manté els seus optimistes objectius mediambientals en el sector aeri i llança campanyes per conscienciar (i culpabilitzar) els ciutadans comunitaris sobre quant contaminen els avions que agafen. La setmana passada, precisament, Brussel·les va anunciar que tenia el propòsit de reduir el 69% de les emissions el 2050 i va fer una crida a reduir els trajectes aeris. Tanmateix, de moment s'està anant en direcció contrària. Els europeus cada cop agafen més avions i, sobretot, volen més lluny. Segons l'informe triennal de l'Agència de Seguretat Aèria de la Unió Europea (EASA, per les sigles en anglès), entre el 2005 i el 2019 —just abans de l'inici de la pandèmia— els quilòmetres recorreguts pels passatgers d'avió de la Unió Europea gairebé es van doblar, i van passar de 781.000 milions a 1.484.000 milions. El nombre total de vols també va créixer, tot i que en menor mesura: un 15% més, fins a arribar als 925.000. Pel que fa a les emissions de CO₂, van augmentar un 34%, i el 2019 el sector va emetre'n 147 milions de tones.