Els promotors de la pista al mar defensen que és una proposta "seriosa i brillant"

Barcelona¿És factible construir una pista sobre el mar a l'aeroport del Prat? I, sobretot, quins serien el seu impacte ambiental i el seu cost econòmic? El grup promotor que ha rellançat aquesta alternativa per ampliar la capacitat de la infraestructura ha explicat aquest dimarts amb més detall quina és la seva solució i per què creuen que és la millor que s'ha posat fins ara sobre la taula. "Fem aquesta proposta perquè volem modernitzar els aeroports i connectar Barcelona amb el món", ha exposat l'enginyer naval Joaquim Coello, un dels impulsors de la iniciativa.

Dos economistes, tres enginyers i un biòleg han respost en una roda de premsa al Col·legi d'Economistes de Catalunya als dubtes i crítiques que ha generat la construcció d'una nova pista de 3.500 metres situada a 1,5 quilòmetres de la platja del Prat sobre una plataforma sostinguda per pilons. Els defensors d'aquesta obra de grans dimensions han defensat la solidesa tècnica del projecte i el seu valor ecològic, en comparació amb altres solucions com l'allargament de la pista curta –en 500 o 350 metres– en direcció a l'estany de la Ricarda.

"És una proposta seriosa i brillant, no és exòtica o desenraonada", ha assegurat l'economista i exconseller de la Generalitat Andreu Mas-Colell. Segons ha destacat, mai s'havia plantejat construir la pista marítima sobre pilons (una tecnologia que agafen dels aerogeneradors del Mar del Nord) sinó en una illa artificial (una opció amb un impacte ambiental més gran). "Imploraria a la comunitat mediambiental que s'ho mirin molt seriosament. Des del punt de vista del medi ambient, aquesta proposta és millor que carregar-se la Ricarda", ha reblat Mas-Colell.

Tot i admetre que aquesta idea no està desenvolupada del tot, els seus impulsors confien que la pista marítima tindria un impacte fins i tot positiu en la conservació del delta del Llobregat. El seu argument és que els pilons es podrien recobrir d'un material que atrauria la fauna marina i milloraria la biodiversitat d'una zona a la qual atribueixen un valor ecològic molt escàs. "No seria cap mena de disbarat", ha exposat Joandomènec Ros, catedràtic d'Ecologia i expresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Els impulsors del pla també descarten que la construcció sigui un obstacle per a la creació del reivindicat corredor biològic entre les zones del Remolar i la Ricarda, i que les poblacions d'aus marines es converteixin en un risc per a l'activitat dels avions.

En aquest sentit, els promotors de la pista al mar fins i tot defensen que la construcció podria ajudar a repoblar la posidònia d'aquesta àrea. "El medi ambient està en el centre d'aquest projecte", ha afirmat l'enginyer Fernando Hermosilla. De fet, l'expert ha argumentat que col·locar una pista aeroportuària davant de la platja del Prat contribuiria a evitar l'erosió del litoral, ja que actuaria com un espigó a l'hora de frenar el transport de sediments.

Inversió de 2.200 M€

"Volem que es discuteixi i que hi hagi un debat", ha dit l'economista Guillem López Casasnovas. El seu objectiu principal és que el Prat es converteixi en un veritable hub de connexions intercontinentals i asseguren que amb una pista al mar l'aeroport podria arribar fins a les "100 o 110" operacions l'hora, quan actualment són 78 i l'objectiu de l'ampliació d'Aena eren 90. "Tots els aeroports intercontinentals d'Europa tenen dues pistes de 3.500 metres", ha remarcat Coello. Els impulsors també suggereixen desviar 10 milions de passatgers als aeroports de Girona i Reus, encara que les aerolínies que operen a Barcelona han rebutjat diverses vegades aquest plantejament.

Segons el seu pla, la pista marítima es podria completar en quatre anys i tindria un cost d'uns 2.200 milions d'euros, un desemborsament de diners que consideren molt similar al d'altres grans infraestructures i que no està tan lluny dels 1.700 milions d'euros de la proposta d'Aena. En el seu disseny no seria necessari afegir una terminal satèl·lit per als vols intercontinentals, però sí que preveuen en la inversió la possibilitat de construir una nova torre de control.

Feia prop de sis mesos que aquest grup d'experts treballava en aquesta idea, que ja han presentat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i que aquesta setmana mostraran a altres partits polítics catalans com el PSC i Junts.