La patronal ho admet: el turisme ha tocat sostre

Madrid / Barcelona"El turisme està arribant al límit". "Hi ha saturació". "El creixement pel creixement pot ser contraproduent". Són afirmacions que, d'entrada, s'associarien a entitats veïnals de ciutats i territoris com Barcelona, les Balears o les Canàries, que des de fa temps adverteixen d'un creixement sense control de l'activitat turística que està tensant qüestions com l'habitatge. Tanmateix, han sortit de la boca del vicepresident executiu d'Exceltur –l'aliança per a l'excel·lència turística–, José Luis Zoreda, que aquest dimarts ha assumit que "els turistes continuaran arribant [a Espanya] i hem d'estar preparats per saber com modular aquesta arribada amb la satisfacció ciutadana", ha dit durant la presentació aquest dimarts de les perspectives turístiques del que queda d'any. Sembla, doncs, que l'advertència d'un gruix de la ciutadania sobre el fet que l'activitat turística també té un sostre ha penetrat a la patronal del sector.

Després del cop de la pandèmia, el sector turístic s'ha anat recuperant amb comptagotes. Hotelers i restauradors van fixar el 2023 com l'any de la tornada a la normalitat, cosa que es va acabar traduint en el fet d'assolir les dades històriques del 2019, malgrat l'increment de preus i la pèrdua del mercat rus. Ara, tot fa pensar que la tònica d'aquest 2024 continuarà sent la mateixa.

Tot i que des d'Exceltur reconeixen que la Setmana Santa ha deixat un mal sabor de boca, sobretot per les condicions meteorològiques, la patronal afirma que el creixement de l'activitat turística els primers tres mesos de l'any ha estat "positiva", cosa que vincula, sobretot, a la demanda estrangera. "Els mercats europeus, el polonès, així com els de llarga distància amb els Estats Units al capdavant, i la ràpida recuperació dels [mercats] asiàtics expliquen el fort augment de la demanda internacional", destaquen des d'aquest lobby empresarial. Anticipen una "normalització" del sector aquest segon trimestre (abril, maig i juny), mentre que a l'estiu es tornaria a prémer l'accelerador. Per tot plegat, mantenen que per a aquest 2024 el PIB turístic a Espanya superarà "per primer cop a la història els 200.000 milions d'euros" i significarà el 13,3% del pes econòmic a l'Estat.

Ara bé, Zoreda ha posat l'accent en el fet que aquestes previsions poden conduir al desastre si la situació no es gestiona pensant en la "sostenibilitat" i, sobretot, en la "rendibilitat social". "No ens podem estar recreant en batre rècords, perquè ja estem en uns nivells [turístics] de rècord", ha emfatitzat. "No val comptar turistes i multiplicar-los per la despesa, sinó si aquesta despesa genera bons llocs de treball, millora els serveis socials o la qualitat de vida de la població", ha dit el vicepresident de la patronal. D'entre les primeres coses que a ulls d'Exceltur caldria modificar hi ha la regulació dels allotjaments turístics: "Estan creixent de forma insostenible i inassumible". Segons dades de la patronal, no només s'han recuperat els nivells prepandèmia, sinó que s'han disparat. Així, s'ha passat de 238.051 habitatges d'ús turístic a les 25 principals ciutats espanyoles el primer trimestre del 2019 a 286.858 immobles aquest primer trimestre. Des de fa temps la patronal pressiona l'executiu espanyol perquè reguli aquesta activitat econòmica. Algunes comunitats autònomes, com Catalunya, ja ho han fet.

Les aerolínies anticipen un nou any de "rècords"

Portem la meitat d'un abril amb temperatures de juny i l'afluència als carrers de Barcelona ja fa pensar que aquest estiu apunta a superar els rècords turístics de l'any passat. Aquesta també és la previsió de la patronal espanyola de les aerolínies, que aquest dimarts ha presentat els seus pronòstics per a la seva temporada de més activitat. El president d'ALA, Javier Gándara, ha avançat que l'oferta prevista per les companyies aèries a l'Estat entre l'abril i l'octubre és de 240 milions de seients, un 13,5% més del que es va operar durant el mateix període del 2023. "El trànsit aeri serà rècord de nou. Pràcticament totes les regions i aeroports mostren un comportament positiu", ha celebrat el directiu. Si es compara amb la programació que hi havia l'any passat a hores d'ara, l'increment a escala estatal és del 9,7%.

El sector és molt optimista amb les dades perquè la temporada prèvia, la d'hivern, ja havia superat els registres de l'exercici anterior. Durant els mesos de més fred es van operar 750.000 vols comercials a Espanya, un 8% més, i els passatgers van repuntar un 13%, fins als 100 milions. "Creixen més els viatgers que els vols perquè hi ha més avions de grans dimensions i el factor d'ocupació també és més alt", ha matisat Gándara.

Encara que el president d'ALA no s'ha aventurat a confirmar que hi haurà rècord absolut de passatgers a l'aeroport del Prat, l'entitat preveu que durant la temporada d'estiu el volum de viatgers es dispararà un 16% respecte a l'any passat, amb un total de 41 milions de persones. El 2023 la infraestructura catalana va fregar els 50 milions d'usuaris en tot l'any, encara per sota dels màxims de 52,6 milions del 2019. Gándara ha recordat que l'any passat els aeroports de Barcelona i Madrid encara no havien recuperat les dades prepandèmia, principalment perquè el trànsit aeri intercontinental i els viatges de negocis es recuperaven més lentament, però es dona per fet que enguany es refaran del tot del xoc provocat per la covid-19. També ha destacat el creixement de passatgers que viuran altres territoris amb una forta dependència del turisme com les Canàries (14,1%), Andalusia (14%) o les Balears (11%).