Minut i resultat de l'ampliació de l'aeroport del Prat: es farà? Quines són les propostes?
Una ampliació de 350 o 500 metres a la pista més propera a la costa i la construcció d'una pista sobre el mar, entre els projectes plantejats
BarcelonaTot i que es va congelar, el projecte de la futura ampliació de l'aeroport del Prat mai ha deixat de ser un tema destacat en color groc llampant a les agendes de polítics i grans empresaris catalans. Les reunions per continuar avançant en la millora de la infraestructura no s'han aturat des que fa dos estius l'Estat i la Generalitat van quedar enrocats per les disputes internes i les crítiques de l'opinió pública, que demanava una opció amb un impacte ambiental més baix. Totes dues administracions s'han instat a trobar-se al setembre –com va confirmar el mateix president d'Aena, Maurici Lucena– per discutir "tècnicament" la proposta d'ampliació del Prat.
No hi ha gaires dubtes sobre l'opció que posarà sobre la taula l'executiu espanyol, que sempre s'ha alineat amb el gestor aeroportuari (l'Estat n'és el màxim accionista) per allargar 500 metres la pista més curta i compensar en altres zones l'afectació ambiental a l'estany de la Ricarda. Fonts aeronàutiques recorden que Aena no ha modificat la seva proposta, però consideren que sí que estudia alternatives i serà més flexible en aquesta nova ronda de negociacions.
La diferència, aquest cop, és que la Generalitat ha definit millor la seva alternativa per ampliar la capacitat de l'aeroport, tal com va avançar la consellera d'Economia, Natàlia Mas, durant les jornades del Cercle d'Economia al maig. Algunes fonts assenyalen Daniel Albalate, l'economista expert en infraestructures que va ser nomenat president d'Aeroports de Catalunya al febrer, com la persona a qui s'ha encarregat posar en ordre i fixar per primer cop la posició catalana sobre el futur del Prat. Algunes veus apunten que l'executiu de Pere Aragonès pot optar per una via intermèdia en aquest conflicte, amb una ampliació de la pista mar en 300 metres que també envairia –una mica menys– la zona natural de la Ricarda, protegida per la Unió Europea.
Aquesta solució s'assembla a la que proposava al juny un dels lobis empresarials que han seguit fent campanya per a l'ampliació del Prat: Barcelona Global. L'entitat suggeria allargar en "només" 350 metres la polèmica pista (més 300 metres de clearway, és a dir, la zona de seguretat de la pista) i aconseguir que la distància total per als enlairaments fos de 3.310 metres. En paral·lel, la patronal Foment del Treball encara ha de presentar l'informe final amb les conclusions de la seva comissió sobre el tema, la publicació de les quals s'ha vist interrompuda per les dues últimes convocatòries electorals. Algunes de les propostes que hi apareixeran –tant les que generen més consensos com les que els experts consideren irrealitzables– han anat sortint a la llum: per exemple, la hipotètica construcció d'un nou aeroport més enllà de Barcelona, als voltants de Vilafranca del Penedès, per esquivar els problemes de creixement de la infraestructura.
L'opció més rupturista
Al febrer, els economistes Andreu Mas-Colell i Guillem López Casasnovas i l'enginyer naval Joaquim Coello van fer pública una altra proposta que planteja captar els vols intercontinentals construint una nova pista sobre el mar. Amb una longitud de 3.500 metres, el projecte tindria un cost de 1.700 milions, exactament el mateix que el d'Aena, i proposa que una part dels vols low-cost anessin als aeroports de Girona i Reus. Aquesta alternativa resol el problema del soroll per als veïns de les localitats properes al Prat situant la pista sobre el mar, a un quilòmetre i mig de la costa.