Nou xoc entre la Generalitat i l'Estat per l'ampliació de l'aeroport del Prat

BarcelonaDues setmanes abans que comenci la campanya electoral de les catalanes. Aquest és el moment que ha elegit el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per explicar finalment quina és la proposta del seu govern (i d'Esquerra) per resoldre el debat sobre el futur de l'aeroport del Prat. El projecte, publicat aquest dijous a La Vanguardia abans que el dirigent l'expliqués a l'audiència del fòrum Barcelona Tribuna, implica modificar el funcionament de les pistes de la infraestructura en els mesos de més trànsit aeri –el juliol i l'agost– en la franja de 10 h a 14 h. L'objectiu és que això permeti descongestionar l'aeròdrom i esquivar les limitacions de la configuració actual. A canvi, augmentaria l'impacte acústic als habitatges veïns, i reobriria així un antic conflicte que la Generalitat vol solucionar amb insonoritzacions i compensacions econòmiques.

"La proposta es basa en un canvi de l'operativa de les pistes, passant a treballar amb pistes independents en uns mesos de l'any per als vols de llarg abast, en unes franges horàries del juliol i l'agost", ha resumit Aragonès. El departament de Territori ha detectat que els problemes de congestió de l'aeroport es concentren en algunes hores durant el dia unes poques setmanes a l'any –ho xifren en un 1,2% del temps actual– i defensa en la seva proposta que els problemes de capacitat del Prat són puntuals i estacionals, no permanents. Amb la seva solució, el govern català assegura que es podria passar de 78 a 90 operacions per hora, el màxim previst per la declaració ambiental, durant aquests dos mesos. A banda, es mantindria la inversió de més de 1.700 milions d'euros d'Aena, ja que es construiria igualment la terminal satèl·lit per incrementar la capacitat de les terminals.

Per entendre aquest trencaclosques cal recordar quin és el disseny actual de les pistes del Prat. Amb la fórmula de les pistes segregades, la més curta i propera al mar es fa servir per als enlairaments, mentre que la més llarga, situada a la banda muntanya, s'utilitza exclusivament per als aterratges. A més, hi ha una pista transversal que es fa servir de nit o en moments de baixa activitat. Quan és necessari –per les condicions meteorològiques adverses o si hi ha alguns enlairaments d'avions més grans– ja es canvia la configuració per la de pistes independents i els avions surten per la llarga, però quan això passa es genera cua amb les aeronaus que no poden aterrar a Barcelona. Ara per ara aquesta configuració està blindada perquè redueix l'impacte acústic sobre els veïns, amb qui Aena va acordar el 2006 passar de pistes independents, com es va pensar originalment, a segregades.

La proposta del Govern no ha agradat gens a l'executiu espanyol i, en una entrevista a Catalunya Ràdio, el ministre de Transports, Óscar Puente, ha assegurat que el projecte vulneraria el pacte actual i passaria "inevitablement per empitjorar l'acústica i, per tant, perjudicar la salut dels veïns de Castelldefels i Gavà". Alhora, el dirigent socialista ha dit que "no suposa una millora de l'operativa" de l'aeroport: "És una millora d'abast molt curt i que no respecta les dues premisses bàsiques que ens hem plantejat entorn de l'ampliació del Prat, que són: que respecti la salut dels veïns i que serveixi per esprémer el potencial de connexió intercontinental". Per la seva banda, el ministre d'Indústria, Jordi Hereu, ha dit que aquesta solució "no és seriosa" i ha criticat que el govern d'Aragonès "és incapaç de prendre decisions estratègiques valentes per al futur de Catalunya".

Com pretén la Generalitat resoldre les molèsties del soroll a les poblacions més pròximes a l'aeroport? Fonts del departament de Territori han concretat que el canvi en l'operativa de pistes també implicaria posar en marxa un pla de mitigació del soroll. Aquest ha estat un dels punts de discòrdia habituals entre l'aeroport i els veïns que viuen a prop de les instal·lacions, sobretot a Gavà Mar i Castelldefels. La proposta del Govern planteja destinar els prop de 260 milions d'euros que estaven previstos per allargar la pista del mar (una solució que fa perillar l'espai natural protegit de la Ricarda) cap a mesures que redueixin l'impacte acústic.

Asseguren que amb el nou disseny aquestes molèsties passarien a afectar 1.601 habitatges, on viuen 3.692 veïns (fins ara eren 829 habitatges i 1.822 persones), però que se'ls compensaria amb la insonorització de les cases. Aquests habitatges rebrien un impacte inferior a 55 decibels i des de Territori insisteixen que cap estaria per sobre del límit legal de 65 decibels. Un soroll d'uns 55 decibels equival al volum d'una conversa en to moderat o el d'una cançó sonant de fons. Les mateixes fonts també expliquen que es preveu la compra d'alguns d'aquests habitatges per part d'Aena, així com compensacions econòmiques. De fet, critiquen que fins ara el gestor aeroportuari no ha invertit prou en insonoritzar les cases afectades i defensen que amb aquesta configuració alternativa de les pistes l'aeroport del Prat "seguirà sent un dels més silenciosos d'Europa". A l'aeroport de València la població que pateix l'impacte acústic de l'aeroport són 45.000 persones, mentre que a Madrid són 35.600.

Model de governança compartit

El Govern ha fet aquesta proposta en plena precampanya i després que al gener es posés en marxa la comissió tècnica amb l'executiu espanyol per abordar aquest tema. La intenció de l'administració catalana és dur aquest plantejament a la pròxima reunió i presentar-lo als actors interessats com les patronals o les aerolínies. Aragonès també vol aprofitar-ho per reclamar un nou model de governança per a l'aeroport que incorpori la Generalitat i que entengui la infraestructura "com una eina al servei del país i no com una unitat de negoci que permeti quadrar els comptes en una empresa com Aena". Així i tot, encara no ha concretat com es crearia un òrgan de decisió conjunt sobre l'aeroport del Prat amb el gestor aeroportuari, que és una empresa cotitzada.