L’arma secreta d’Illa per ampliar l'aeroport del Prat

BarcelonaAl seu currículum no apareix enlloc res relacionat amb l’enginyeria aeronàutica, ni amb els ports i camins. Tampoc no ha liderat grans obres aeroportuàries, ni infraestructures equiparables. El seu currículum està ben lluny d’aquest món: durant 14 anys va ser director del Parc Natural dels Aiguamolls, a l’Empordà, espai que ell mateix va impulsar. És coautor d’una de les grans bíblies de la fauna avícola, el Handbook of the birds of the world. Va dirigir durant una dècada la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. També ha presidit la Institució Catalana d’Història Natural i, puntualment, va ser el mediador entre el canal Segarra-Garrigues i les zones d’especial protecció per a les aus. 

Aquests són alguns dels aspectes destacats a l’ampli currículum de Jordi Sargatal (Figueres, 1957). Fonts coneixedores de l’àmbit aeroportuari asseguren que pot tenir un paper clau per desllorigar el conflicte que envolta des de fa tres anys l’ampliació de l’aeroport del Prat.

“És ara o mai”. En els entorns aeroportuaris, aquest és el pensament imperant quan parlen de l’ampliació de l’aeroport del Prat. El nou president de la Generalitat, el socialista Salvador Illa, va anunciar dilluns que donarien prioritat a la qüestió per reactivar el projecte que va naufragar el 2021. Aleshores, Aena, el PSOE i Junts van fer públic un acord que es va trobar amb la rotunda oposició del govern català, liderat per ERC, però també de Sumar i els comuns, socis minoritaris de l’executiu espanyol i l’Ajuntament de Barcelona. 

Tres anys més tard, el socialisme lidera el govern central, el català i l’Ajuntament de Barcelona. Aena encara està presidida per Maurici Lucena, provinent del planter del PSC, i, ara sí, els principals actors implicats estan alineats. Aquest consens, expliquen fonts aeroportuàries, és clau: des de l’inici del projecte, el punt feble de l’ampliació estava en el fet que l’aeroport està envoltat d’espais naturals que compten amb el màxim nivell de protecció europea i estan inclosos en la Xarxa Natura 2000. 

El consens és la Generalitat

Per construir en un espai amb aquestes característiques (i existeix el precedent del port d’Amsterdam) cal demostrar davant les autoritats europees que hi ha un bé superior i d’interès públic que justifica l’obra i, en segon lloc, convé fer-ho amb un consens territorial. Aquest consens, a Catalunya, l’aglutina la Generalitat perquè és qui té les competències en matèria de medi ambient, i no és de preveure que els ajuntaments dels municipis afectats directament per una ampliació (el Prat, Gavà, Viladecans, Sant Boi i Castelldefels) tinguin la intenció o la força per fer descarrilar el projecte. 

El moment decisiu està en l’informe que s’ha d’enviar a Brussel·les i en les “compensacions” de què ja va parlar Illa dilluns. Aquest concepte engloba un paquet de contrapartides mediambientals per esmenar el dany que suposaria l’aeroport. Les fonts consultades recorden que sempre s’ha parlat d’una proposta 1-10: deu noves hectàrees per cada una que quedi afectada amb el nou aeroport. “A ningú li ve de gust tocar un parc natural, i per això anirem a màxims”, expliquen fonts coneixedores del projecte. 

És per això que aquest pla de compensacions, en un parc natural amb una important biodiversitat i en un moment centrat en el debat sobre el turisme i la necessitat de rebaixar emissions contaminants, serà clau. 

I aquí és on entra en escena l’arma secreta d’Illa: el seu flamant secretari de Transició Ecològica. 

Aquest és, en efecte, l'últim càrrec que ha afegit Sargatal al seu currículum. El fet que un ornitòleg reconegut a escala internacional sigui qui plantegi l’alternativa pot ser clau a l’hora de convèncer les autoritats europees. Sargatal, que aquest setembre està convidat a una cimera organitzada per les Nacions Unides, serà el màxim responsable del pla i tindrà el plus de credibilitat que suposa presentar-lo amb el seu bagatge com a naturalista. 

Des del departament de Territori apunten que encara és d’hora per parlar de plans, atès que els tècnics encara no han fet pública la seva proposta d’ampliació, però sí que s’assumeix que Sargatal ja hi treballa. I si bé haurà de pensar a convèncer Brussel·les, també haurà de mirar de convèncer les entitats ecologistes que s’oposen a l’ampliació del Prat. 

I, espòiler, no ho tindrà fàcil.

Els ecologistes, crítics

“Va haver-hi un moment en la seva carrera que va fer un gir de 180 graus”, explica José García, vicepresident de Depana, que recorda com Sargatal fins i tot va donar suport a la polèmica ampliació del restaurant de Ferran Adrià, El Bulli, a la cala Montjoi, quan totes les organitzacions ecologistes hi estaven en contra. Aquest activista va més enrere: “Sargatal ja va estar implicat en l’anterior ampliació del Prat, fa 22 anys, que va acabar propiciant una queixa de Brussel·les perquè les compensacions no es van portar a terme”, recorda García. “D’aquesta ampliació no en parlem perquè primer volem tancar l’anterior, però no ens sembla la persona més idònia”, explica. 

Des de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, són igualment escèptics: “És un llop posat a vigilar les ovelles”, diu un portaveu, que recorda que recentment s’ha dedicat “a la indústria turística”. Ho diuen en referència a una de les últimes feines d’aquest reconegut ornitòleg: era director general del Grup Mascort, que gestionava, entre d’altres, dos càmpings, un parc d’atraccions i un restaurant. 

De la capacitat d’entendre’s dels uns i els altres –i de com s’ho miri tot plegat Brussel·les– dependrà el futur de la principal infraestructura de Catalunya.