L'amarg centenari d'Aeroflot, l'aerolínia nascuda de la Revolució Russa
La companyia compleix 100 anys i de moment sobreviu a les sancions imposades com a resposta a la invasió d'Ucraïna
BarcelonaUnes ales esteses a punt per enlairar-se i al mig el símbol que uneix els comunistes d'arreu del món: la falç i el martell. Aeroflot, l'aerolínia de bandera russa, encara manté aquest logo, però fa anys que va canviar els cartells d'estètica soviètica per una web amb ofertes i promocions com la de qualsevol dels seus competidors. La companyia arriba al seu centenari en un dels moments més complicats de la seva història, afectada per les sancions contra el govern de Moscou per la guerra a Ucraïna. Aeroflot és una de les aerolínies en actiu més antigues del món i per explicar els seus orígens cal remuntar-se als anys posteriors a la Revolució Russa. L'aerolínia no existiria si el 1923 el Consell de Comissaris del Poble no hagués aprovat els seus plans per ampliar la flota roja d'avions i hagués posat en marxa l'aviació civil soviètica.
Aleshores es deia Dobrolet, i es van fer servir pòsters dissenyats per l'artista rus Aleksandr Rodtxenko per encoratjar els ciutadans a comprar accions de la companyia. Els primers vols regulars van connectar Moscou i Nijni Nóvgorod, una ciutat a uns 400 quilòmetres de la capital. Les rutes es van anar expandint i aviat ja arribaven fins a Ucraïna i algunes regions de l'Àsia Central. També es va tancar un acord amb Alemanya per crear una societat conjunta i oferir serveis regulars cap a Berlín. A finals dels anys 30 Aeroflot era una de les companyies aèries més grans del món, amb més de 60.000 treballadors i prop de 3.000 avions. Però la seva evolució està estretament lligada als grans moments de la història del segle XX i l'ascens i la caiguda de la Unió Soviètica. Per començar, bona part de la seva activitat va quedar interrompuda per la Segona Guerra Mundial, i les seves aeronaus també es van posar sota les ordres de l'Exèrcit Roig.
Un cop acabat el conflicte bèl·lic, l'aerolínia propietat de l'estat soviètic va seguir consolidant el que es va convertir en un monopoli dins de Rússia, on pràcticament no tenia competència. El govern soviètic va invertir molt durant la reconstrucció en reparar les seves infraestructures aeroportuàries i refer les rutes amb les capitals de l'Europa de l'Est. La Guerra Freda també va generar una cursa de desenvolupament tecnològic en el camp de l'aviació, ja que Moscou no es volia quedar enrere respecte a les innovacions dels Estats Units. De fet, Aeroflot va arribar a incorporar el Túpolev Tu-144, el primer avió supersònic de passatgers del món, que es va provar dos mesos abans del primer vol del Concorde el 1968. Tot i això, el model no va tenir gaire èxit i només es van arribar a fer un centenar de vols comercials.
Una història marcada per la Guerra Freda
En un intent de rebaixar la tensió entre soviètics i estatunidencs, Aeroflot també va llançar una connexió entre Moscou i Nova York, conjuntament amb la mítica aerolínia dels EUA Pan Am. Era el juliol del 1968 i els passatgers de primera classe van menjar caviar i vedella Strogonoff durant el vol, com recorda en una crònica d'aquell dia la fundació Pan Am. Hi havia antics ambaixadors nord-americans asseguts als seients i l'arribada de l'avió es va celebrar amb una recepció amb les banderes hissades de tots dos països i un clima de pretesa simpatia. Però l'arribada a la Casa Blanca del president republicà Ronald Reagan va truncar aquesta relació i entre el 1983 i el 1990 es van aturar tots els vols d'Aeroflot cap als Estats Units, després que Washington retirés la llicència a la companyia.
De la mateixa manera, la dissolució de la Unió Soviètica també va tenir un impacte important per a l'aerolínia de bandera russa: mentre es creaven les noves repúbliques exsoviètiques, Aeroflot es va escindir en diferents companyies destinades a operar en aquests nous països, a les quals es va anomenar Babyflots. El nom original, però, es va mantenir per a la branca russa, la més gran i que encara està controlada en un 51% pel govern de Moscou.
L'últim capítol per a l'aerolínia comença el 2022 amb l'inici de la invasió russa a Ucraïna. El centenari d'Aeroflot ha quedat marcat per les sancions que una llarga llista de països, també el bloc de la Unió Europea, han imposat contra la companyia i que inclouen la prohibició de circular pel seu espai aeri. De moment ha sobreviscut a aquestes restriccions, però el gener del 2023 la seva flota de 181 avions només mantenia les connexions amb Armènia, l'Azerbaidjan, Bielorússia, la Xina, Egipte, l'Índia, Indonèsia, l'Iran, les illes Maldives, les illes Seychelles, Sri Lanka, Tailàndia, Turquia, els Emirats Àrabs Units i l'Uzbekistan.