Gavà Mar, en peu de guerra contra més soroll

BarcelonaEl José Luis comença a parlar, però al cap de pocs segons s'atura. Només ha tingut temps de dir que és de Gavà Mar “de tota la vida”. El motor d’un Boeing de dimensions considerables l’ha interromput i ell aprofita per baixar de la terrassa del seu àtic per tornar a pujar de pressa amb un objecte entre les mans. És el sonòmetre –"no està homologat", puntualitza– que farà servir durant la resta de l’entrevista amb l’ARA per demostrar que el soroll que se sent a casa seva mentre els passatgers s’enlairen de l’aeroport del Prat ja excedeix els límits legals de decibels.

La proposta de la Generalitat anunciada dijous per canviar la configuració de les pistes durant dos mesos a l’estiu, en la franja de 10 h a 14 h, com a solució per descongestionar la infraestructura sense afectar les llacunes, per a alguns veïns de Gavà Mar i Castelldefels suposa trepitjar una línia vermella. No volen repetir la batalla que ja van lliurar fa dues dècades contra les molèsties dels avions. Encara que el Govern plantegi insonoritzar-los els habitatges o directament comprar els immobles afectats. “No ens poden dir que quan vam venir a viure aquí ja sabíem el que hi havia”, critica el José Luis. Defensa que aleshores els seus veïns “eren tres o quatre càmpings i un camp de golf” i ningú esperava que l’aeroport barceloní s’expandís al ritme que ho ha fet.

El seu bloc dels anys 70 –on hi ha zones comunes com una piscina o una pista de tenis– és a “la primera trinxera” dels sorolls que genera l’aeroport: “Estem a tres quilòmetres de la pista, en el mateix eix. És el pitjor lloc. Mesurat per topògrafs, els avions passen a 150 metres d’alçada d’aquí”. El José Luis també explica que es va haver de tractar per una depressió que vincula a l’impacte acústic del Prat i que pateix per la devaluació econòmica de casa seva. “Qui vindrà a comprar això? No pots dormir, no pots mirar la televisió, no pots parlar”, lamenta. Segons el president de l'Associació de Veïns Gavà Mar, Carlos Domènech, el problema és que les dades oficials fan una mitjana del soroll que pateixen, i per això sobre el paper no se superen els límits legals de 65 decibels: "El que més impacta sobre la salut són els pics, quan arriba un avió gran i passes de 0 a 80".

El José Luis rebutja la imatge del barri com a zona de xalets a primera línia de mar per a gent benestant i no entén que li demanin que marxi del lloc on viu: “Aquesta pregunta se la podria fer tothom. Si et treuen de casa teva, què pensaries?” També desconfia que la solució sigui insonoritzar i “enclaustrar la gent dins de quatre parets” en els mesos de més calor, quan voldrien gaudir dels espais exteriors. “És incompatible viure amb el soroll que provocaria aquesta proposta. Ni que siguin quatre hores. Si l’administració ja sabia que passaria això, no s’hauria d’haver donat cap llicència per edificar aquí”, reclama el José Luis.

Ell va ser un dels que ja van protestar quan es va inaugurar la pista curta més propera al mar el 2004 i els sorolls sobre la zona es van disparar. Aleshores la pressió veïnal va forçar Aena a acordar la solució actual: una configuració de pistes segregades, en la qual els avions aterren per la llarga i s’enlairen per la de la costa i immediatament fan un gir cap al mar per evitar les zones urbanitzades de Gavà Mar i Castelldefels. Amb excepcions, com quan han de sortir alguns avions més grans o en dies amb mal temps. El que planteja la Generalitat, però, implicaria que durant algunes hores dels dos mesos de més trànsit al Prat es tornés al sistema de pistes independents. Això faria augmentar l’impacte acústic, però segons els tècnics del departament de Territori sempre dins els límits legals de decibels.

Divendres, l’endemà que es fes pública la proposta, entre els veïns que passejaven el gos o feien un cafè a la reposada avinguda del Mar, encara hi havia persones que no n’havien sentit a parlar. Fa més de vint anys que l’Imma viu a Gavà Mar i assegura que el brunzit dels avions mai li ha semblat preocupant. “És com si vius en un carrer on hi ha molt de bullici o al costat del tren. L’aeroport ja era aquí quan vaig decidir venir”, diu. Entén els veïns a qui molesten els sorolls, però considera que tot depèn de la sensibilitat de cadascú. “Vull pensar que si amplien l’espai aeri serà perquè ho necessiten. No crec que ningú faci res a posta per tocar-nos els nassos”, comenta l’Imma. Mentre ella enraona s’atura amb la bicicleta la Maris, veïna seva i a qui tampoc sembla que els enlairaments i els aterratges causin excessius maldecaps. “Quan els veig des de la terrassa sempre em fa gràcia i em pregunto «Cap on deu anar aquest?»”, diu.

La Montse també viu des de fa més de 20 anys en un dels blocs de l’avinguda del Mar, que ja es va construir amb un doble vidre gruixut per insonoritzar-lo dels ecos de l’aeroport. “No m’afecta massa perquè com que tenim aire condicionat no soc massa fora, i si tanco la finestra no em molesta per veure la tele”, explica. Així i tot, no li agradaria que l’statu quo actual canviés i passessin més avions sobre casa seva. Opina el mateix la Mar, que no veu la insonorització com una solució eficient, ja que al damunt els encariria la factura de la llum per mantenir-se frescos sense obrir les finestres a l’estiu. “Sabent que ara no hi ha tant soroll i es viu bé, no entenc per què no mantenen aquesta línia”, raona.

Reunió amb la Generalitat

En una trobada que es va allargar prop de tres hores, l’Associació de Veïns Gavà Mar es va reunir divendres a la tarda al departament de Territori amb la consellera Ester Capella i els tècnics que han treballat en la proposta. La seva postura és un rebuig sense matisos. “Estem a favor dels espais naturals, però no se m’acut res millor que l’espai natural que és la llar d’una família. Per no agredir un, no cal agredir l’altre. Proposem que no es faci ni una cosa ni l’altra”, demana Carlos Domènech, president de l’entitat. Assegura que tenen “documentació de sobres” per defensar que es poden implementar altres actuacions sense alterar la configuració actual de pistes i que augmenti el soroll.

Segons l’associació de veïns, a Gavà Mar hi viuen actualment prop de 8.000 habitants d’un municipi del Baix Llobregat amb una població total de quasi 47.500. També hi ha tres centres educatius: un institut públic, un parvulari i una escola privada britànica. El paisatge immobiliari del barri és una mescla entre alguns blocs de pisos, habitatges unifamiliars, comunitats residencials amb piscina, un únic hotel, diversos apartaments turístics i guinguetes a peu de platja. L’alcaldessa de Gavà, la socialista Gemma Badia, va esclatar contra la solució de la Generalitat, un clam al qual es van sumar els batlles d’altres ciutats afectades com Castelldefels, el Prat de Llobregat i Viladecans.

Per part d’aquests veïns encaixats en un oasi entre el mar i l’aeroport, l’avís no pot ser més contundent. “Que les pistes siguin independents és una línia vermella. Si es fa, hi haurà guerra, demandes i accions socials”, etziba Domènech.